Diferència entre les revisions de "Félix Azzati" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

Després d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol|castellà]] a [[Luigi Pirandello|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.

Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[~~Adolfo~~ Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats|Parlament]].

Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolf Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats|Parlament]].

En [[Valéncia]] fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en [[Valéncia]] en l'época. Va mantindre al republicanisme [[valencià]] distanciat del [[Lerroux|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim.

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 Després d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol|castellà]] a [[Luigi Pirandello|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.
-Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolfo Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés  dels Diputats|Parlament]].
+Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolf Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés  dels Diputats|Parlament]].
 En [[Valéncia]] fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en [[Valéncia]] en l'época. Va mantindre al republicanisme [[valencià]] distanciat del [[Lerroux|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim.