Diferència entre les revisions de "José Gimeno Martínez"

Sense resum d'edició
Llínea 14: Llínea 14:
== Biografia ==
== Biografia ==


José Gimeno naix en la localitat valenciana de Manises, en la comarca de [[L'Horta|l'Horta]], en el si d'una familia que fabrica artesanalment peces de ceramica (escurada). La modestia dels seus origens no li impedix accedir als estudis; aixina, quan conta en nomes 13 anys, inicia la seua formacio academica de dibuixant i pintor en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Academia de Belles Arts de Sant Carles]] en la capital valenciana, i tambe la de ceramiste en l'Escola Practica de Ceramica de Manises, baix la direccio de Muñoz Dueñas, compatibilisant les practiques ajudant en el taller familiar.
José Gimeno naix en la localitat valenciana de Manises, en la comarca de [[L'Horta|l'Horta]], en el si d'una família que fabrica artesanalment peces de ceràmica (escurada). La modèstia dels seus orígens no li impedix accedir als estudis; aixina, quan conta en només 13 anys, inicia la seua formació acadèmica de dibuixant i pintor en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] en la capital valenciana, i també la de ceramiste en l'Escola Practica de Ceràmica de Manises, baix la direcció de Muñoz Dueñas, compatibilisant les practiques ajudant en el taller familiar.


A l'edat de 19 anys assumix la direccio artistica de la fabrica d'escurada de Juan Bautista Cabedo “La Rosa”, una de les mes prestigioses de Manises. Treballà en posterioritat per a la fabrica de taulells de Francisco Lahuerta, en la qual realisà algunes obres que firma, i que encara es conserven: el rotul publicitari de la propia fabrica (actualment en el [[Museu de Ceramica de Manises]]) i un calvari per al Mont Carmel en [[Palestina]].
A l'edat de 19 anys assumix la direcció artística de la fàbrica d'escurada de Juan Bautista Cabedo “La Rosa”, una de les mes prestigioses de Manises. Treballà en posterioritat per a la fabrica de taulells de Francisco Lahuerta, en la qual realisà algunes obres que firma, i que encara es conserven: el ròtul publicitari de la pròpia fabrica (actualment en el [[Museu de Ceràmica de Manises]]) i un calvari per al Mont Carmel en [[Palestina]].


En [[1925]], becat per l'Estat, realisa un viage a [[Paris]], a l'Exposicio Internacional d'Arts Decoratives i Industrials Modernes, i visita diferents museus parisins (Museu Cluny, Manufacture Nationale de Sèvres i el d'Arts Decoratives), en els quals descobrix l'importancia historica de la ceramica de Manises. A partir d'este moment pren la decisio de dedicar-se a la reproduccio de peces de la ceramica tradicional valenciana dels [[sigle XVIII|segles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]], lo qual es fa realitat en el moment en que es fa carrec del taller familiar –en la decada dels anys 20–. D'alli eixiran peces propies de la taulelleria d'eixos segles.
En l'any [[1925]], becat per l'Estat, realisa un viage a [[Paris]], a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives i Industrials Modernes, i visita diferents museus parisins (Museu Cluny, Manufacture Nationale de Sèvres i el d'Arts Decoratives), en els quals descobrix l'importància històrica de la ceràmica de Manises. A partir d'este moment pren la decisió de dedicar-se a la reproducció de peces de la ceràmica tradicional valenciana dels [[sigle XVIII|segles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]], lo qual es fa realitat en el moment en que es fa càrrec del taller familiar –en la década dels anys 20–. D'allí eixiran peces pròpies de la taulelleria d'eixos sigles.


El reconeiximent al seu treball arriba pronte i es el destinatari d'importants encarrecs per a la restauracio en edificis notables; es el cas, entre uns atres, del [[Palau de la Generalitat]], a on s'ocuparà dels paviments de la Sala Daurada, com tambe del del Salo d'Embaixadors en el [[Palau Comtal de Cocentaina|Palau Comtal]] de [[Cocentaina]]. Es obra seua el socul de la capella de l'[[Universitat de Valencia]] i el panel de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basilica de Valencia]].
El reconeiximent al seu treball arriba pronte i es el destinatari d'importants encàrrecs per a la restauració en edificis notables; es el cas, entre uns atres, del [[Palau de la Generalitat]], a on s'ocuparà dels paviments de la Sala Daurada, com també del del Saló d'Embaixadors en el [[Palau Comtal de Cocentaina|Palau Comtal]] de [[Cocentaina]]. Es obra seua el socul de la capella de l'[[Universitat de Valéncia]] i el panel de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basílica de Valéncia]].


== Premis ==
== Premis ==