Diferència entre les revisions de "José Busutil"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
(Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix ')
Llínea 1: Llínea 1:
 
'''Josep Busutil Barberá''' ([[Valéncia]], [[1826]] - [[1889]]) fon un [[polític]] i [[financer]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Treballà com comerciante, i en l'any [[1864]] fon nomenat primer consul del Tribunal de Comerç de Valéncia i membre de la Junta de Govern de la [[Assarp Real del Júcar]]. Anys més tart fon accioniste i promotor de la [[Caixa d'Aforros de Valencia]].
 
'''Josep Busutil Barberá''' ([[Valéncia]], [[1826]] - [[1889]]) fon un [[polític]] i [[financer]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Treballà com comerciante, i en l'any [[1864]] fon nomenat primer consul del Tribunal de Comerç de Valéncia i membre de la Junta de Govern de la [[Assarp Real del Júcar]]. Anys més tart fon accioniste i promotor de la [[Caixa d'Aforros de Valencia]].
  
Durant el regnat d'[[Isabel II]] formà part del [[Partit Progressiste]], en el que en l'any [[1863]] fon elegit regidor del [[Ajuntament de Valéncia]] pel distrit electoral de la Llenca. Després de la [[revolucio de 1868]] formà part del [[Partit Constitucional (Espanya)|Partit Constitucional]] i en la repressió del [[cantonalisme|moviment cantonal]] en [[1873]] fon nomenat tinent d'alcalde de Valéncia, i en l'any [[1874]] diputat provincial.  
+
Durant el regnat d'[[Isabel II]] formà part del [[Partit Progressiste]], en el que en l'any [[1863]] fon elegit regidor del [[Ajuntament de Valéncia]] pel distrit electoral de la Llenca. Despuix de la [[revolucio de 1868]] formà part del [[Partit Constitucional (Espanya)|Partit Constitucional]] i en la repressió del [[cantonalisme|moviment cantonal]] en [[1873]] fon nomenat tinent d'alcalde de Valéncia, i en l'any [[1874]] diputat provincial.  
  
 
Una volta se feu efectiva la [[Restauracio borbonica en Espanya|restauracio borbonica]] en la persona de [[Alfons XII]], s'integrà en el [[Partit Lliberal (Espanya, Restauracio)|Partit Lliberal]], en el que fon elegit novament regidor de [[Valéncia]] en [[1879]] i alcalde en [[març]] de [[1881]]. En [[octubre]] de l'any [[1881]] deixà l'alcaldia quan fon elegit [[diputat]] en el [[Congrés dels Diputats d'Espanya|Congrés]] per [[Segall]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1881|eleccions generals de 1881]].
 
Una volta se feu efectiva la [[Restauracio borbonica en Espanya|restauracio borbonica]] en la persona de [[Alfons XII]], s'integrà en el [[Partit Lliberal (Espanya, Restauracio)|Partit Lliberal]], en el que fon elegit novament regidor de [[Valéncia]] en [[1879]] i alcalde en [[març]] de [[1881]]. En [[octubre]] de l'any [[1881]] deixà l'alcaldia quan fon elegit [[diputat]] en el [[Congrés dels Diputats d'Espanya|Congrés]] per [[Segall]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1881|eleccions generals de 1881]].

Revisió de 19:44 24 maig 2021

Josep Busutil Barberá (Valéncia, 1826 - 1889) fon un polític i financer de la Comunitat Valenciana, Espanya. Treballà com comerciante, i en l'any 1864 fon nomenat primer consul del Tribunal de Comerç de Valéncia i membre de la Junta de Govern de la Assarp Real del Júcar. Anys més tart fon accioniste i promotor de la Caixa d'Aforros de Valencia.

Durant el regnat d'Isabel II formà part del Partit Progressiste, en el que en l'any 1863 fon elegit regidor del Ajuntament de Valéncia pel distrit electoral de la Llenca. Despuix de la revolucio de 1868 formà part del Partit Constitucional i en la repressió del moviment cantonal en 1873 fon nomenat tinent d'alcalde de Valéncia, i en l'any 1874 diputat provincial.

Una volta se feu efectiva la restauracio borbonica en la persona de Alfons XII, s'integrà en el Partit Lliberal, en el que fon elegit novament regidor de Valéncia en 1879 i alcalde en març de 1881. En octubre de l'any 1881 deixà l'alcaldia quan fon elegit diputat en el Congrés per Segall en les eleccions generals de 1881.

Referencias

  • Javier Paniagua / Josep A. Duelles: Diccionari biografic de polítics valencians 1810-2003. Institució Anfos el Magnànim, 588 pp., Valencia 2004. ISBN 847822386X
  • Ficha en el Congrés dels Diputats.