Diferència entre les revisions de "Soja"
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Soja.jpg|thumb|Soja]] | [[File:Soja.jpg|thumb|Soja]] | ||
− | + | La '''soja''' (''Glycine max (L.) Merr.'' o ''Glycine soja Sieb. & Zucc.'') és una planta herbàcea de la família de les fabàcees d'orige asiàtic present a [[China]], [[Japó]], [[Corea]] i [[Taiwan]]. Actualment se cultiva en gran cantitat a tota [[Àsia]], [[Estats Units]] i a l'oest d'[[Àfrica]]. Esta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, encara que algunes plantes silvestres poden créixer en prats i [[estepa (geografia)|estepes]]. | |
− | La '''soja'''(''Glycine max (L.) Merr.'' o ''Glycine soja Sieb. & Zucc.'') és una planta herbàcea de la família de les fabàcees d'orige asiàtic present a [[China]], [[Japó]], [[Corea]] i [[Taiwan]]. Actualment se cultiva en gran cantitat a tota [[Àsia]], [[Estats Units]] i a l'oest d'[[Àfrica]]. Esta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, encara que algunes plantes silvestres poden créixer en prats i [[estepa (geografia)|estepes]]. | ||
== Etimologia == | == Etimologia == |
Revisió de 13:54 26 maig 2021
La soja (Glycine max (L.) Merr. o Glycine soja Sieb. & Zucc.) és una planta herbàcea de la família de les fabàcees d'orige asiàtic present a China, Japó, Corea i Taiwan. Actualment se cultiva en gran cantitat a tota Àsia, Estats Units i a l'oest d'Àfrica. Esta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, encara que algunes plantes silvestres poden créixer en prats i estepes.
Etimologia
El nom que s'ha donat a la soja prové del vocable antic usat pels chinencs: sou, tal i com la denominaven antigament.
Descripció morfològica
És planta herbàcea anual, el seu cicle vegetatiu oscila de tres a set mesos; se sembra en novembre, decembre i giner, i la seua época de floració és al juliol i agost.
És una herba molt alta que acostuma a superar el metro d'altura. Les fulles, el brot i els fruits són pubescents, el color dels pèls és variable, de rosa a marró grisós.
Té raïl axonomorfa, la raïl principal pot arribar fins a un metro de profunditat, encara que normalment no sobrepassa els 40-50 cm. Tant a la raïl principal com a les secundàries hi ha nòduls on s'establix relació de simbiosis entre la planta i alguns bactèries (gènero Rhizobium o Bradyrhizobium), tal com ho fan totes les plantes de la família a la que pertany la soja, això li dona la capacitat de fixar nitrogen.
El brot és herbàceu, erecte, rígit, sol ser ramificat i d'altures variables segons les varietats i condicions de cultiu. Les fulles són alternes, compostes trifoliades en folíols ovalats i peciols curts, les fulles basals acostumen a ser simples. Estes són de color vert característic que es torna groc quan la planta madura, quedant finalment sense fulles.
La soja té inflorescències racemiformes en forma de raïm (2-4 flors roses) que naixen a l'aixella de les fulles. Les flors són hermafrodites, pentàmeres i zigomorfes. La corola està formada per 5 pétals lliures que formen una estructura molt constant i característica. El pétal superior, l'estàndart, naix externament als atres pétals, ales i carena, de manera que els embolca-la, fenomen que se nomena prefloració descendent. El càliç està format per 5 sépals soldats. L’androna consta de 10 estams, 9 estan soldats i 1 lliure; el gineceu està format per un únic ovari, monocarpelar.
La soja és una lleguminosa i com a tal el seu fruit és una llegum de fins a 7cm de llongitut en 4-5 llavors en el seu interior. Segons la varietat, les llavors poden ser de diferents colors: grogues, verdes o negres. Estes llavors generalment són esfèriques semblants a un pésol.
La part que s'utilisa medicinalment és la llavor. Esta planta té importants aplicacions en el camp de la dietètica com a substitució de molts productes i derivats càrnics.
Usos medicinals
- Tractament del dèficit de proteïnes que pot ser causada per una dieta no adequada. Concretament un derivat de la soja, el tofu, conté tot el ventall d'aminoàcits essencials.
- Reemplaç hormonal durant la menopausa.
- Coadjuvant en processos d'osteoporosis.
- Tractament per la hipertròfia benigne de próstata.
- La lecitina de soja promou la presència de HDL-colesterol en front LDL-colesterol.
- Atres: per l'elaboració de farina, pa, oli, llet... També s'utilisa com a biocombustible i inclús per monocultius transgènics.
Derivats de la soja
- Tempeh : És un derivat fermentat, d'aspecte compacte, ric en proteïnes, greixos insaturats, vitamines del grup B (B1, B2 i B12) i minerals (calci, fòsfor, ferro).
- Tofu , soja quallada o "formage" de soja: quallada de la "llet de soja", molt més digerible que esta i en el mateix valor nutritiu i proteic.
- Farina de soja o Kinako: Molt rica en proteïnes. .
- Oli de soja : Bona font de greixos poliinsaturats, en especial d'àcit linoleic.
- Lecitina : Molt interessant en el control del colesterol en la sanc i en el metabolisme dels greixos.
- Beguda de soja o "llet" de soja: La beguda comercial pot estar enriquida en calci, vitamina B12 i vitamines A i D, aixinaí com incloure aromes (vainilla, armela, etcétera.) i suc, i vers la llet de vaca, la llet de soja no conté ni lactosa, ni vitamina B12 ni greixos saturats, ni colesterol.
- Tamari , salsa de soja o shoyu : Salsa que s'elabora a partir de soja, blat i sal. Realça el sabor de la carn, el peix i els vegetals. N'hi ha de diferents tipos, si be totes són riques en sodi i contenen gran cantitat d'àcit glutamic (aminoàcit no essencial que li conferix un gust que recorda el de la carn). La principal diferència entre el Tamari i el Shoyu és que el primer no inclou mai cap cereal, i en canvi el segon sempre n'hi inclou i per això sol ser més barat.
- Brots de soja o germinats de soja: Són tendres i saborosos. S'utilisa en ensalades, triturats, etc. Són rics en vitamina C i en enzimes, substàncies que faciliten la digestió.
- Miso : pasta procedent de la fermentació de la soja en sal, i a vegades un cereal (arròs, blat...).
Bibliografia
- Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Dr. Berdonces i Serra. Editorial TIKAL.
- Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914
Enllaços externs
- commons|Soybean
- [1]
- Soy's Thyroid Dangers(Anglés)
- Soy Allergens(Anglés)
- Nutrition data(Anglés)
- Evaluation of Anti-Soy Data and Anti-Soy Advocates(Anglés)
- Soy Online Service(Anglés)
- Concerns Regarding Soybeans(Anglés)
- Soya information(Anglés)
- Soy Alert!(Anglés)
- Argentina Soya-fication Brings serious environmental, social and economic problems(Anglés)
- Guardian - Should we worry about soya in our food?(Anglés)
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Soia de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.