Diferència entre les revisions de "Civilisació micènica" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 32:

L'HR II veu un fort increment del número de jaciments arqueològics. Cap a finals d'este periodo els palaus minoics de Cnossos, [[Festos]], [[Malia]] i [[Zakros]] són destruïts. Només el jaciment de Cnosos és reconstruït, per mostrar una tipologia micènica. S'ha supost que hauria estat ocupat pels micènics, que havien envaït Creta i pres el poder. Els archius en llineal B de Pilos daten de cap al HR II B.

Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. Ademés de Creta, atres illes de la [[mar Egea]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu|costes mediterrànees]] ~~i fins i tot~~ en [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han segut trobades en [[Chipre]] i en el [[Llevant mediterràneu|Llevant]].

Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. Ademés de Creta, atres illes de la [[mar Egea]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu|costes mediterrànees]] e inclús en [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han segut trobades en [[Chipre]] i en el [[Llevant mediterràneu|Llevant]].

En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tesors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) | Orcomen]] mostren la considerable riquea monumental que els reis micènics han acumulat. Este període constitueix l'apogeu de la civilisació micènica. Els arxius de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al [[segle XIII aC |1250 aC]]).

@@ Llínea 32: / Llínea 32: @@
 L'HR II veu un fort increment del número de jaciments arqueològics. Cap a finals d'este periodo els palaus minoics de Cnossos, [[Festos]], [[Malia]] i [[Zakros]] són destruïts. Només el jaciment de Cnosos és reconstruït, per mostrar una tipologia micènica. S'ha supost que hauria estat ocupat pels micènics, que havien envaït Creta i pres el poder. Els archius en llineal B de Pilos daten de cap al HR II B.
-Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. Ademés de Creta, atres illes de la [[mar Egea]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu|costes mediterrànees]] i fins i tot en [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han segut trobades en [[Chipre]] i en el [[Llevant mediterràneu|Llevant]].
+Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. Ademés de Creta, atres illes de la [[mar Egea]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu|costes mediterrànees]] e inclús en [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han segut trobades en [[Chipre]] i en el [[Llevant mediterràneu|Llevant]].
 En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tesors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) | Orcomen]] mostren la considerable riquea monumental que els reis micènics han acumulat. Este període constitueix l'apogeu de la civilisació micènica. Els arxius de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al [[segle XIII aC |1250 aC]]).