Diferència entre les revisions de "Imperi romà"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
|Membre de: = | |Membre de: = | ||
}} | }} | ||
L''''imperi romà''' començà en l'any [[27 a. C.]], a l'otorgar-se-li a Octavi el títul d'August. El Senat li va concedir el caràcter d'Imperator a perpetuïtat, pare de la pàtria i primer dels senadors (Prínceps Senatus). Fon considerat fill del César divinisat, i se li otorgà poder consular a perpetuïtat. Baix el manteniment de les formes republicanes, se va alvançant paulatinament a un sistema de poder monàrquic i militariste. | L''''imperi romà''' començà en l'any [[27 a. C.]], a l'otorgar-se-li a Octavi el títul d'[[August]]. El Senat li va concedir el caràcter d'[[Emperador |Imperator]] a perpetuïtat, pare de la pàtria i primer dels senadors (Prínceps Senatus). Fon considerat fill del César divinisat, i se li otorgà poder consular a perpetuïtat. Baix el manteniment de les formes republicanes, se va alvançant paulatinament a un sistema de poder monàrquic i militariste. | ||
Tenia potestat censora, que li permetia confeccionar la llista dels senadors, i contava en la autoritats, per la qual auxiliava a tots els demés funcionaris. Aixina dirigia la política exterior, dictava normes, dites constitucions imperials, acunyava moneda i proponia candidats per a les magistratures (que van desapareixent, a mida que les seues funcions van anar eixercint-se per nous funcionaris designats per l'emperador). | Tenia potestat censora, que li permetia confeccionar la llista dels senadors, i contava en la autoritats, per la qual auxiliava a tots els demés funcionaris. Aixina dirigia la política exterior, dictava normes, dites constitucions imperials, acunyava moneda i proponia candidats per a les magistratures (que van desapareixent, a mida que les seues funcions van anar eixercint-se per nous funcionaris designats per l'emperador). | ||