Diferència entre les revisions de "Emilio Attard Alonso" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 20:

Membre de la [[Associació Catòlica Nacional de Propagandistes]], en l'any [[1975]] va entrar en política promovent una opció catòlica, molt lligada a la burguesia valenciana, el [[Partit Popular Regional Valencià]], sent vicepresident de la [[Federació de Partits Populars]], la que se integrà poc despuix en la coalició [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD).

En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]] '', l'instigació de la coneguda com a [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament de alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre.

En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]] '', l'instigació de la coneguda com a [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament d'alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre.

En l'any [[1981]] deixà la direcció de la UCD en [[Valéncia]] fruit de les tensions generades pel dit enfrontament.

@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 Membre de la [[Associació Catòlica Nacional de Propagandistes]], en l'any [[1975]] va entrar en política promovent una opció catòlica, molt lligada a la burguesia valenciana, el [[Partit Popular Regional Valencià]], sent vicepresident de la [[Federació de Partits Populars]], la que se integrà poc despuix en la coalició [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD).
-En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]] '', l'instigació de la coneguda com a [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament de alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre.
+En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]] '', l'instigació de la coneguda com a [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament d'alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre.
 En l'any  [[1981]] deixà la direcció de la UCD en [[Valéncia]] fruit de les tensions generades pel dit enfrontament.