Diferència entre les revisions de "Gijón"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 175: | Llínea 175: | ||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
Podem destacar dins del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ya siga en la tan coneguda [[fabada]] en compango ([[choriç]], morcilla i bacó), com en | Podem destacar dins del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ya siga en la tan coneguda [[fabada]] en compango ([[choriç]], morcilla i bacó), com en pechines, cranca, en caça, etc i el [[pote asturiano]]. En el el port es poden saborosos peixcats i mariscs del [[Mar Cantàbric|Cantàbric]] en el que es realisen receptes tradicionals com la chopa a la [[sidra]], ''besugo a la espalda'', ventresca de [[bonyítol]] o els ''oricios'', encara que també tenen la seua importància els plats de carn de les parròquies de l'interior com la vedella o el ''pitu caleya''. Els postres típics són el "arròs en llet", tarta charlota o gijonesa, bescuit Gijón i "princesitas". | ||
Tot allò es rega en sidra, que servida al modo tradicional (escanciant-la en " | Tot allò es rega en sidra, que servida al modo tradicional (''escanciant-la'' en "culines") acompanya menjars i les llargues vesprades d'estiu acompanyant a tortilles, choriços a la sidra i empanades en els barracons (''"merenderos"'') que rodegen les parròquies rurals com [[Deva]], [[Castiello]] o [[Mareo]]. | ||
Gijón és pedrera també de jóvens cuiners que han reviscolat la cuina asturiana. No és difícil trobar en Gijón llocs a on la sofisticació en el menjar estiga acompanyà d'un tracte amable i uns preus molt ajustats. | Gijón és pedrera també de jóvens cuiners que han reviscolat la cuina asturiana. No és difícil trobar en Gijón llocs a on la sofisticació en el menjar estiga acompanyà d'un tracte amable i uns preus molt ajustats. | ||