Diferència entre les revisions de "Primera Guerra Mundial" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 33:

El [[28 de juny]] de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongarés, l'archiduc [[Francesc Ferrando]] d'[[Àustria]] en [[Sarajevo]], [[Bòsnia]].

El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Àustria contra Sèrbia. L'Imperi Austro-hongarés exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimàtum el [[23 de juliol]] a ~~Serbia~~, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austríacs en investigacions en territori Serbi.

El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Àustria contra Sèrbia. L'Imperi Austro-hongarés exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimàtum el [[23 de juliol]] a Sèrbia, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austríacs en investigacions en territori Serbi.

El [[28 de juliol]] de 1914, [[Àustria-Hongria]] li declarà la guerra a [[Sèrbia]]. Al dia següent [[Rússia]] (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisació general de la seua tropa. L'[[1 d'agost]], Alemanya li declarà la guerra a Rússia, puix considerà la movilisació militar russa un acte de guerra contra [[Àustria-Hongria]] (en qui estava aliat en la [[Triple Aliança]]). Per un atre costat, França –aliada de Rússia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia.

@@ Llínea 33: / Llínea 33: @@
 El [[28 de juny]] de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongarés, l'archiduc [[Francesc Ferrando]] d'[[Àustria]] en [[Sarajevo]], [[Bòsnia]].
-El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Àustria contra Sèrbia. L'Imperi Austro-hongarés exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimàtum el [[23 de juliol]] a Serbia, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austríacs en investigacions en territori Serbi.
+El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Àustria contra Sèrbia. L'Imperi Austro-hongarés exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimàtum el [[23 de juliol]] a Sèrbia, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austríacs en investigacions en territori Serbi.
 El [[28 de juliol]] de 1914, [[Àustria-Hongria]] li declarà la guerra a [[Sèrbia]]. Al dia següent [[Rússia]] (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisació general de la seua tropa. L'[[1 d'agost]], Alemanya li declarà la guerra a Rússia, puix considerà la movilisació militar russa un acte de guerra contra [[Àustria-Hongria]] (en qui estava aliat en la [[Triple Aliança]]). Per un atre costat, França –aliada de Rússia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia.