83 706
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Història ==
== Història ==
[[Fitxer:Torre Mayor 005.jpg|miniatura|Àngel de la Independència i Av. Reforma]]
[[Archiu:Torre Mayor 005.jpg|miniatura|Àngel de l'Independència i Av. Reforma]]
:''Vegeu també l'article: [[Tenochtitlan]]''
:''Vore també l'article: [[Tenochtitlan]]''
D'acord amb una llegenda antiga, els asteques van emigrar cap al centre de Mèxic cercant el compliment d'una profecia: al lloc on haurien de construir la seva ciutat trobarien una [[àguila]] devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una petita illa enmig del llac de [[Texcoco]] (imatge que és representada en l'[[escut de Mèxic|escut d'armes de Mèxic]]). Així, els asteques hi van construir llur ciutat el [[1325]] amb el nom de ''Mexihco-Tenochtitlan'' estenent-se sobre el llac per mitjà de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es va convertir en el centre més important de l'[[Amèrica del Nord]] i l'[[Amèrica Central]] de l'època prehispànica, i una de les més grans del món amb 300.000 habitants.
D'acort en una llegenda antiga, els asteques emigraren cap al centre de Mèxic buscant el compliment d'una profecia: en el lloc a on haurien de construir la seua ciutat trobarien una [[àguila]] devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una chicoteta illa enmig del llac de [[Texcoco]] (image que és representada en l'[[escut de Mèxic|escut d'armes de Mèxic]]). Aixina, els asteques construiren una ciutat en l'any [[1325]] en el nom de ''Mexihco-Tenochtitlan'' estenent-se sobre el llac per mig de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es convertí en el centre més important d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central]] de l'època prehispànica, i una de les més grans del món en 300.000 habitants.
Els [[Espanya|espanyols]] van arribar a la ciutat el [[1519]] i es van allotjar al palau de [[Moctezuma II|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conqueridors, va dirigir el setge i la batalla de conquesta, una autèntica batalla naval, ja que la ciutat estava envoltada per aigua. Mèxic va caure el [[13 d'agost]] del [[1521]] i amb aquesta tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat va ser destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. El [[1523]] es va constituir com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula reial de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines|Filipines]].
Els [[Espanya|espanyols]] arribaren a la ciutat en l'any [[1519]] i s'allojaren en el palau de [[Moctezuma II|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el [[13 d'agost]] del [[1521]] i en esta tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En [[1523]] es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines|Filipines]].
Despuix de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat fon designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic, però, va ser reemplaçat per un govern [[república|republicà]] i [[federació|federal]] el [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de la Unió i alhora el districte Federal, separant-la així de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.
[[Fitxer:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg|miniatura|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic|Catedral de Mèxic]]]]
[[Fitxer:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg|miniatura|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic|Catedral de Mèxic]]]]
La [[dècada de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 milions d'habitants. Amb el ràpid creixement econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient milers d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del Sud]], i va experimentar un període d'urbanització sense precedents. El 1968 s'hi van celebrar els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968|Jocs Olímpics]] d'estiu, i esdevingué la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina|llatinoamericana]] a ser-ne seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades van començar una sèrie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps en nombroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marxes i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants a la plaça de les Tres Cultures, en què moririen desenes d'estudiants, segons les xifres oficials, i 300 segons altres fronts.
La [[dècada de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 milions d'habitants. Amb el ràpid creixement econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient milers d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del Sud]], i va experimentar un període d'urbanització sense precedents. El 1968 s'hi van celebrar els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968|Jocs Olímpics]] d'estiu, i esdevingué la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina|llatinoamericana]] a ser-ne seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades van començar una sèrie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps en nombroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marxes i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants a la plaça de les Tres Cultures, en què moririen desenes d'estudiants, segons les xifres oficials, i 300 segons altres fronts.