Diferència entre les revisions de "Manuel Belgrano" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:Manuel Belgrano.JPG|thumb|250px|Manuel Belgrano per [[François Casimir Carbonnier]]]]

'''Manuel Belgrano''' ([[Buenos Aires]], [[3 de juny]] de [[1770]] – [[ibídem]], [[20 de juny]] de [[1820]]) fon un [[intelectual]], [[economiste]], [[periodiste]], [[polític]], [[advocat]] i [[militar]], creador de la bandera nacional argentina i u dels més importants caps de l'eixercit revolucionari, com aixina també creador de les primeres institucions educatives i culturals del país.

'''Manuel Belgrano''' ([[Buenos Aires]], [[3 de juny]] de [[1770]] - † [[ibídem]], [[20 de juny]] de [[1820]]) fon un [[intelectual]], [[economiste]], [[periodiste]], [[polític]], [[advocat]] i [[militar]], creador de la bandera nacional argentina i u dels més importants caps de l'eixercit revolucionari, com aixina també creador de les primeres institucions educatives i culturals del país.

== Els primers anys ==

Llínea 15:

En esta situació, Belgrano va rebre del Triumvirat l'orde de replegar-se, sense presentar batalla, cap a Córdova. Eixa retirada és coneguda com l'[[Exodo Jujeny]]: ordenà als pobladors de [[Jujuy]] a seguir-ho, destruint tot quan poguera ser util a l'enemic.

En setembre de [[1812]] decidix desobedir les órdens i presentà batalla en la ciutat de [[Tucuman]], i despuix en [[Salta]] (febrer de [[1813]]), eixint victoriós d'elles, pero fon derrotat quan intentà proseguir el seu alvanç en l'[[Alt Perú]] (hui [[Bolívia]]) a finals de [[1813]].

En [[setembre]] de l'any [[1812]] decidix desobedir les órdens i presentà batalla en la ciutat de [[Tucuman]], i despuix en [[Salta]] (febrer de [[1813]]), eixint victoriós d'elles, pero fon derrotat quan intentà proseguir el seu alvanç en l'[[Alt Perú]] (hui [[Bolívia]]) a finals de [[1813]].

== La diplomacia ==

Destituït de l'autoritat militar, va seguir prestant servicis a la causa argentina diplomatic, puix en [[1814]]-[[1815]] fon enviat a [[Europa]] per a negociar el reconeiximent de l'Independència (sense resultat). Torna al país en [[juliol]] de [[1816]] i viajà a [[Tucumán]] per a participar dels success independentistes, a on te un alt protagonisme. Tres dies ans de la declaració de l'Independència (9 de [[juliol]] de [[1816]]), declamà avant els congressistes i instà a declarar quant ans l'Independència.

Destituït de l'autoritat militar, va seguir prestant servicis a la causa argentina diplomatic, puix en [[1814]]-[[1815]] fon enviat a [[Europa]] per a negociar el reconeiximent de l'Independència (sense resultat). Torna al país en [[juliol]] de l'any [[1816]] i viajà a [[Tucumán]] per a participar dels success independentistes, a on te un alt protagonisme. Tres dies ans de la declaració de l'Independència (9 de [[juliol]] de [[1816]]), declamà avant els congressistes i instà a declarar quant ans l'Independència.

== Els últims anys ==

En [[agost]] de [[1816]] novament és designat cap de l'Eixercit del Nort; pero no va poder organisar una quarta expedició a l'[[Alt Perú]], solament alcançà a enviar al coronel La Madrid en una expedició, en [[març]] de [[1817]], fins les rodalies de [[Tarija]]. Pero La Madrid, despuix d'una victoria, i en apenes 400 hòmens, atacà [[Chuquisaca]] per sorpresa. Fon derrotat i va tindre que fugir per la serra i la selva, tornant a [[Tucumán]] pel cami d'[[Orán]].

En [[agost]] de l'any [[1816]] novament és designat cap de l'Eixercit del Nort; pero no va poder organisar una quarta expedició a l'[[Alt Perú]], solament alcançà a enviar al coronel La Madrid en una expedició, en [[març]] de l'any [[1817]], fins les rodalies de [[Tarija]]. Pero La Madrid, despuix d'una victoria, i en apenes 400 hòmens, atacà [[Chuquisaca]] per sorpresa. Fon derrotat i va tindre que fugir per la serra i la selva, tornant a [[Tucumán]] pel cami d'[[Orán]].

A mitat de [[1819]], el govern l'ordenà que l'Eixercit del Nort i el dels Andes abandonaren la lluita contra els realistes per ad atacar les rebelies provincials, llavors ordenà a les seues tropes iniciar la marcha cap al sur, pero demanà llicencia per malaltia i delegà l'autoritat en el seu segon, Francisco Fernández de la Cruz.

A mitat de l'any [[1819]], el govern l'ordenà que l'Eixercit del Nort i el dels Andes abandonaren la lluita contra els realistes per ad atacar les rebelies provincials, llavors ordenà a les seues tropes iniciar la marcha cap al sur, pero demanà llicencia per malaltia i delegà l'autoritat en el seu segon, Francisco Fernández de la Cruz.

Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el més de [[març]]. Afligit per una grau malaltia ([[hidropesía]]) durant més de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de [[juny]] de [[1820]], empobrit i llunt de la seua família.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Manuel Belgrano.JPG|thumb|250px|Manuel Belgrano per [[François  Casimir Carbonnier]]]]
-'''Manuel Belgrano''' ([[Buenos Aires]], [[3 de juny]] de [[1770]] – [[ibídem]], [[20 de juny]] de [[1820]]) fon un [[intelectual]], [[economiste]], [[periodiste]], [[polític]], [[advocat]] i [[militar]], creador de la bandera nacional argentina i u dels més importants caps de l'eixercit revolucionari, com aixina també creador de les primeres institucions educatives i culturals del país.
+'''Manuel Belgrano''' ([[Buenos Aires]], [[3 de juny]] de [[1770]] - † [[ibídem]], [[20 de juny]] de [[1820]]) fon un [[intelectual]], [[economiste]], [[periodiste]], [[polític]], [[advocat]] i [[militar]], creador de la bandera nacional argentina i u dels més importants caps de l'eixercit revolucionari, com aixina també creador de les primeres institucions educatives i culturals del país.
 == Els primers anys ==
@@ Llínea 15: / Llínea 15: @@
 En esta situació, Belgrano va rebre del Triumvirat l'orde de replegar-se, sense presentar batalla, cap a Córdova. Eixa retirada és coneguda com l'[[Exodo Jujeny]]: ordenà als pobladors de [[Jujuy]] a seguir-ho, destruint tot quan poguera ser util a l'enemic.
-En setembre de [[1812]] decidix desobedir les órdens i presentà batalla en la ciutat de [[Tucuman]], i despuix en [[Salta]] (febrer de [[1813]]), eixint victoriós d'elles, pero fon derrotat quan intentà proseguir el seu alvanç en l'[[Alt Perú]] (hui [[Bolívia]]) a finals de [[1813]].
+En [[setembre]] de l'any [[1812]] decidix desobedir les órdens i presentà batalla en la ciutat de [[Tucuman]], i despuix en [[Salta]] (febrer de [[1813]]), eixint victoriós d'elles, pero fon derrotat quan intentà proseguir el seu alvanç en l'[[Alt Perú]] (hui [[Bolívia]]) a finals de [[1813]].
 == La diplomacia ==
-Destituït de l'autoritat militar, va seguir prestant servicis a la causa argentina diplomatic, puix en [[1814]]-[[1815]] fon enviat a [[Europa]] per a negociar el reconeiximent de l'Independència (sense resultat). Torna al país en [[juliol]] de [[1816]] i viajà a [[Tucumán]] per a participar dels success independentistes, a on te un alt protagonisme. Tres dies ans de la declaració de l'Independència (9 de [[juliol]] de [[1816]]), declamà avant els congressistes i instà a declarar quant ans l'Independència.
+Destituït de l'autoritat militar, va seguir prestant servicis a la causa argentina diplomatic, puix en [[1814]]-[[1815]] fon enviat a [[Europa]] per a negociar el reconeiximent de l'Independència (sense resultat). Torna al país en [[juliol]] de l'any [[1816]] i viajà a [[Tucumán]] per a participar dels success independentistes, a on te un alt protagonisme. Tres dies ans de la declaració de l'Independència (9 de [[juliol]] de [[1816]]), declamà avant els congressistes i instà a declarar quant ans l'Independència.
 == Els últims anys ==
-En [[agost]] de [[1816]] novament és designat cap de l'Eixercit del Nort; pero no va poder organisar una quarta expedició a l'[[Alt Perú]], solament alcançà a enviar al coronel La Madrid en una expedició, en [[març]] de [[1817]], fins les rodalies de [[Tarija]]. Pero La Madrid, despuix d'una victoria, i en apenes 400 hòmens, atacà [[Chuquisaca]] per sorpresa. Fon derrotat i va tindre que fugir per la serra i la selva, tornant a [[Tucumán]] pel cami d'[[Orán]].
+En [[agost]] de l'any [[1816]] novament és designat cap de l'Eixercit del Nort; pero no va poder organisar una quarta expedició a l'[[Alt Perú]], solament alcançà a enviar al coronel La Madrid en una expedició, en [[març]] de l'any [[1817]], fins les rodalies de [[Tarija]]. Pero La Madrid, despuix d'una victoria, i en apenes 400 hòmens, atacà [[Chuquisaca]] per sorpresa. Fon derrotat i va tindre que fugir per la serra i la selva, tornant a [[Tucumán]] pel cami d'[[Orán]].
-A mitat de [[1819]], el govern l'ordenà que l'Eixercit del Nort i el dels Andes abandonaren la lluita contra els realistes per ad atacar les rebelies provincials, llavors ordenà a les seues tropes iniciar la marcha cap al sur, pero demanà llicencia per malaltia i delegà l'autoritat en el seu segon, Francisco Fernández de la Cruz.
+A mitat de l'any [[1819]], el govern l'ordenà que l'Eixercit del Nort i el dels Andes abandonaren la lluita contra els realistes per ad atacar les rebelies provincials, llavors ordenà a les seues tropes iniciar la marcha cap al sur, pero demanà llicencia per malaltia i delegà l'autoritat en el seu segon, Francisco Fernández de la Cruz.
 Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el més de [[març]]. Afligit per una grau malaltia ([[hidropesía]]) durant més de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de [[juny]] de [[1820]], empobrit i llunt de la seua família.