Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Joaquim Casas i Carbó"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
| nom = Joaquim Casas i Carbó
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Advocat, editor i filòlec.
| data_naix = [[1858]]
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1943]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
}}
'''Joaquim Casas i Carbó''' ([[Barcelona]], [[1858]] - † [[1943]]) fon un advocat, editor i filòlec espanyol. Amic de [[Pompeu Fabra]], que tingué un paper destacat en la campanya de normativisació llingüística del català portada a terme en la revista ''L'Avenç''.  
'''Joaquim Casas i Carbó''' ([[Barcelona]], [[1858]] - † [[1943]]) fon un advocat, editor i filòlec espanyol. Amic de [[Pompeu Fabra]], que tingué un paper destacat en la campanya de normativisació llingüística del català portada a terme en la revista ''L'Avenç''.  


Llínea 10: Llínea 21:


Fallí en la seua ciutat natal en l'any 1943.
Fallí en la seua ciutat natal en l'any 1943.
== Cites ==


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Revisió de 12:53 5 feb 2023

Joaquim Casas i Carbó
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Advocat, editor i filòlec.
Naiximent: 1858
Lloc de naiximent: Barcelona, Catalunya, Espanya
Defunció: 1943
Lloc de defunció: Barcelona, Catalunya, Espanya

Joaquim Casas i Carbó (Barcelona, 1858 - † 1943) fon un advocat, editor i filòlec espanyol. Amic de Pompeu Fabra, que tingué un paper destacat en la campanya de normativisació llingüística del català portada a terme en la revista L'Avenç.

Biografia

Naixcut en la ciutat de Barcelona en l'any 1858, es va llicenciar en Dret. Era primer germà del pintor Ramon Casas i Carbó per partida doble, puix els pares i mares d'abdós eren germans.

En l'any 1891 publicà un artícul defenent un orige cèltic dels catalans. Font editor de la revista catalana L'Avenç, defengué l'enriquiment del català a partir d'elements de llengües contemporànees com el provençal, el francés, l'italià o el portugués; totes excepte el castellà, llengua de la que, segons Casas i Carbó, el català es tindria que desassimilar.

En 1933 defengué en El Problema Peninsular l'unió peninsular en la forma d'un gran estat a on es reconegueren diferents «nacionalitats» com un pas previ a una «unió llatina».

Fallí en la seua ciutat natal en l'any 1943.

Cites

Enllaços externs