Diferència entre les revisions de "Jocs Olímpics"
Text reemplaça - 'desenrollament' a 'desenroll' |
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat' |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Els '''Jocs Olímpics,''' o '''Olimpiades''' són acontenyiments [[deport|deportius]] multidisciplinaris en els que participen atletes de diverses parts del món. Hi ha dos tipos de Jocs Olímpics: els [[Jocs Olímpics d'Estiu]] i els [[Jocs Olímpics d'hivern]], que es realisen en un interval, entre ells, de dos anys des de [[1992]]. L'organisació encarregada de la realisació dels mateixos és el [[Comité Olímpic Internacional]] (per la seua abreviatura, COI). | Els '''Jocs Olímpics,''' o '''Olimpiades''' són acontenyiments [[deport|deportius]] multidisciplinaris en els que participen atletes de diverses parts del món. Hi ha dos tipos de Jocs Olímpics: els [[Jocs Olímpics d'Estiu]] i els [[Jocs Olímpics d'hivern]], que es realisen en un interval, entre ells, de dos anys des de [[1992]]. L'organisació encarregada de la realisació dels mateixos és el [[Comité Olímpic Internacional]] (per la seua abreviatura, COI). | ||
Els Jocs Olímpics actuals es varen inspirar en els [[Jocs olímpics en l'antiguetat|events]] organisats pels [[Antiga Grècia|antics grecs]] en la ciutat de [[Olímpia]], entre els anys [[776 a. C.|776 a. C.]] i el [[393|393 d. C.]] En el [[sigle XIX]], va sorgir l'idea de realisar uns acontenyiments semblants als organisats en l'Antiguetat, els que es concretarien principalment gràcies a les gestions del [[noble]] [[Francia|francés]] [[Pierre de Coubertin|Pierre Frèdy, baró de Coubertin]]. La [[Jocs Olímpics d'Atenes 1896|primera edició]] dels | Els Jocs Olímpics actuals es varen inspirar en els [[Jocs olímpics en l'antiguetat|events]] organisats pels [[Antiga Grècia|antics grecs]] en la ciutat de [[Olímpia]], entre els anys [[776 a. C.|776 a. C.]] i el [[393|393 d. C.]] En el [[sigle XIX]], va sorgir l'idea de realisar uns acontenyiments semblants als organisats en l'Antiguetat, els que es concretarien principalment gràcies a les gestions del [[noble]] [[Francia|francés]] [[Pierre de Coubertin|Pierre Frèdy, baró de Coubertin]]. La [[Jocs Olímpics d'Atenes 1896|primera edició]] dels nomenats Jocs Olímpics de l'Era Moderna es va realisar en [[Atenes]], capital de [[Grècia]]. | ||
Des d'aquella oportunitat, els Jocs Olímpics d'Estiu han segut realisats cada quatre anys en diverses parts del planeta, sent les úniques excepcions les edicions de [[Jocs Olímpics de Berlin 1916|1916]], [[Jocs Olímpics d'Hèlsinki 1940|1940]] i [[Jocs Olímpics de Londres 1944|1944]], a causa de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial|Primera]] i [[Segona Guerra Mundial]]. | Des d'aquella oportunitat, els Jocs Olímpics d'Estiu han segut realisats cada quatre anys en diverses parts del planeta, sent les úniques excepcions les edicions de [[Jocs Olímpics de Berlin 1916|1916]], [[Jocs Olímpics d'Hèlsinki 1940|1940]] i [[Jocs Olímpics de Londres 1944|1944]], a causa de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial|Primera]] i [[Segona Guerra Mundial]]. | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
== Antics Jocs Olímpics == | == Antics Jocs Olímpics == | ||
Els antics Jocs Olímpics ( | Els antics Jocs Olímpics (nomenats aixina per celebrar-se en la ciutat de [[Olímpia]]) varen ser festes religioses, culturals i deportives celebrades en l'antiga Grècia ([[776 a. C.|776 a. C.]] - [[392|392 d. C.]]) en honor als déus majors. En ells participaven els [[atleta]]s, que havien de ser ciutadans i hòmens, i que s'entrenaven durant anys en els gimnasis. | ||
Hi ha moltes llegendes sobre l'orige dels antics Jocs Olímpics. Una d'elles associa els primers Jocs en el concepte de l'antiga Grècia de ''ekecheiria'' o Treua Olímpica. La data d'escomençament dels mateixos servix com a referència al [[calendari helènic]] i es considera l'any 776 a. C., encara que les opinions d'alguns acadèmics la situen entre l'any 884 a. C. i el 704 a. C. | Hi ha moltes llegendes sobre l'orige dels antics Jocs Olímpics. Una d'elles associa els primers Jocs en el concepte de l'antiga Grècia de ''ekecheiria'' o Treua Olímpica. La data d'escomençament dels mateixos servix com a referència al [[calendari helènic]] i es considera l'any 776 a. C., encara que les opinions d'alguns acadèmics la situen entre l'any 884 a. C. i el 704 a. C. | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
En l'any [[1829]] el govern francés, i en [[1875]], el govern alemà, varen fer excavacions per a desenterrar [[Olímpia]]. En l'any [[1881]] varen quedar completament descobertes les ruïnes, i no hi ha dubte que els hòmens de ciència, al descobrir-les, també varen fer resorgir a la llum, l'esperit i la glòria dels antics Jocs, motivant un fort desig per reviure'ls. | En l'any [[1829]] el govern francés, i en [[1875]], el govern alemà, varen fer excavacions per a desenterrar [[Olímpia]]. En l'any [[1881]] varen quedar completament descobertes les ruïnes, i no hi ha dubte que els hòmens de ciència, al descobrir-les, també varen fer resorgir a la llum, l'esperit i la glòria dels antics Jocs, motivant un fort desig per reviure'ls. | ||
Encara que sempre que es parla del renaiximent dels Jocs Olímpics, el fet se li atribuïx a [[França]] i al baró de Coubertin que és | Encara que sempre que es parla del renaiximent dels Jocs Olímpics, el fet se li atribuïx a [[França]] i al baró de Coubertin que és nomenat el pare dels Jocs Olímpics Moderns, la veritat és que el primer intent es va fer en [[Grècia]], gràcies a l'entusiasme d'un grec nomenat [[Evangelis Zappas]], molt abans que es pensara fer-ho en França. Fon aixina que en Grècia es varen efectuar els primers Jocs Olímpics Moderns el [[15 de novembre]] de [[1859]], el [[15 de novembre]] de [[1870]], el [[18 de maig]] de [[1875]] i el 18 de maig de [[1889]]. | ||
L'intent va fracassar pel fet que el món no estava encara preparat per al retorn dels Jocs ya que Grècia no era un país prou important per a entusiasmar al restant del món en l'idea. Un atre factor important fon que el patrocinador no tenia moltes idees d'organisació, a diferència del baró de Coubertin, que va buscar els líders de l'atletisme escolar universitari i amateur del món, dels que va obtindre la seua ajuda. | L'intent va fracassar pel fet que el món no estava encara preparat per al retorn dels Jocs ya que Grècia no era un país prou important per a entusiasmar al restant del món en l'idea. Un atre factor important fon que el patrocinador no tenia moltes idees d'organisació, a diferència del baró de Coubertin, que va buscar els líders de l'atletisme escolar universitari i amateur del món, dels que va obtindre la seua ajuda. | ||