Diferència entre les revisions de "Guadasséquies"

El terme municipal de Guadasséquies fita en las següents localitats: Alfarrasí, Bellús, Xàtiva, L'olleria i [[Sempere totes elles de la província de Valéncia.

Història

Tot i ser població àrap, la llínea del temps del seu nom quedaria aixina: Any 1248: Llibre del Repartiment, Huadacécari, excepcionalment, Guadaceca i Cequa. Any 1279: Delme del bisbat de València, anota Godaquàquer, (llegir com Godassàquer.) Any 1280: En un atre quadern del delme eclesiàstic figura escrit Godacéquer. Any 1293: En un pergamí de l'Archiu de la Catedral de València, Godacécar. Any 1349: En un llibre del Consell de Xàtiva, Guadaceques. Any 1373: En un llistat de cobrament de l'impost del morabatí, consta finalment Guadacéquies, que es correspon en la pronunciació actual. En el segle XVII era propietat de Ramon Sanz de la Llosa i Sant-Ramón. Després passà a mans d'Onofre Ervillas i més recentment als Cruïlles i als marquesos de Mirasol fins l'abolició dels senyorius en el segle XIX. En 1833 s'independitza como a municipi.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Santiago Julià Jornet	n/d
1983 - 1987	Alfonso Vallés Esparza	n/d
1987 - 1991	Alfonso Vallés Esparza	n/d
1991 - 1995	Vicente Castelló Ferrando	n/d
1995 - 1999	Vicente Castelló Ferrando	n/d
1999 - 2003	Carmen Vidal Valles	n/d
2003 - 2007	Carmen Vidal Valles	n/d
2007 - 2011	Carmen Vidal Valles	n/d
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
388	405	401	390	390	385	412	480	510	536

Economia

La seua industria destaca per els productes quimics i fertilizants, plastics, el textil e industries chicotetes variades. Mante l'agricultura tant de secà: Raïm, armelers, oliveres.. com de regadiu: panis, i atres frutes.

Monuments

Església Parroquial Mare de Déu de l'Esperança. Segles XVIII-XIX. Ab les campanes recentment restaurades.
Ermita del Crist. Data del 1906 en substitucio de atra mes antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampara del Segle XVII.
Casa Palau. es tracta d'un antic edifici en portalo i rcada de piedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels comtes de Trénor; hui demolit.

Festes locals

Per agost, concretament la primera semana, Festes Patronals a Sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Ampara. Per decembre, el dia 18 és la Festa de la Mare de Deu de l'Esperança.

Gastronomia

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).

Enllaços externs

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Guadasequies de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

@@ Llínea 34: / Llínea 34: @@
 Tot i ser població àrap, la llínea del temps del seu nom quedaria aixina:
-Any 1248:  Llibre del Repartiment, Huadacécari, excepcionalment, Guadaceca i Cequa.  Any 1279:  Delme del bisbat de València, anota Godaquàquer, (llegir com Godassàquer.) Any 1280:  En un atre quadern del delme eclesiàstic figura escrit Godacéquer.  Any 1293:  En un pergamí de l'Archiu de la Catedral de València,  Godacécar.  Any 1349:  En un llibre del Consell de Xàtiva, Guadaceques. Any 1373:  En un llistat de cobrament de l'impost del morabatí, consta finalment Guadacéquies, que es correspon en la pronunciació actual.
+Any 1248:  Llibre del Repartiment, Huadacécari, excepcionalment, Guadaceca i Cequa.  Any 1279:  Delme del bisbat de València, anota Godaquàquer, (llegir com Godassàquer.) Any 1280:  En un atre quadern del delme eclesiàstic figura escrit Godacéquer.  Any 1293:  En un pergamí de l'Archiu de la Catedral de València,  Godacécar.  Any 1349:  En un llibre del Consell de Xàtiva, Guadaceques. Any 1373:  En un llistat de cobrament de l'impost del morabatí, consta finalment Guadacéquies, que es correspon en la pronunciació actual. En el segle XVII era propietat de Ramon Sanz de la Llosa i Sant-Ramón. Després passà a mans d'Onofre Ervillas i més recentment als Cruïlles i als marquesos de Mirasol fins l'abolició dels senyorius en el segle XIX. En 1833 s'independitza como a municipi.
 ==Administració==
+{{Alcaldes_Espanya
+   | Alcalde_1 = Santiago Julià Jornet
+  | Partido_1 = [[UCD]]
+  | Alcalde_2 = Alfonso Vallés Esparza
+  | Partido_2 = [[PDP]]
+  | Alcalde_3 = Alfonso Vallés Esparza
+  | Partido_3 = [[UV]]
+  | Alcalde_4 = Vicente Castelló Ferrando
+  | Partido_4 = [[UV]]
+  | Alcalde_5 = Vicente Castelló Ferrando
+  | Partido_5 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
+  | Alcalde_6 = Carmen Vidal Valles
+  | Partido_6 = [[PP]]
+  | Alcalde_7 = Carmen Vidal Valles
+  | Partido_7 = [[PP]]
+  | Alcalde_8 = Carmen Vidal Valles
+  | Partido_8 = [[PP]]
+}}
 ==Demografia==
@@ Llínea 49: / Llínea 69: @@
 ==Economia==
+La seua industria destaca per els productes quimics i fertilizants, plastics, el textil e industries chicotetes variades.
+Mante l'agricultura tant de  secà: Raïm, armelers, oliveres.. com de regadiu: panis, i atres frutes.
 ==Monuments==
+*'''Església Parroquial Mare de Déu de l'Esperança'''. Segles XVIII-XIX. Ab les campanes recentment restaurades.
-Parròquia de la Mare de Deu de l'Esperança.
+*'''Ermita del Crist'''. Data del 1906 en substitucio de atra mes antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampara del Segle XVII.
-Església Nova de la Mare de Deu de l'Esperança.
+*'''Casa Palau'''. es tracta d'un antic edifici en portalo i rcada de piedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels [[comtes de Trénor]]; hui demolit.
-Ermita del Crist de l'Ampara.
 ==Festes locals==

Diferència entre les revisions de "Guadasséquies"

Revisió de 08:02 13 oct 2008

Contingut

Geografia

Localitat fitades