Diferència entre les revisions de "Guadasséquies" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 34:

Tot i ser població àrap, la llínea del temps del seu nom quedaria aixina:

Any 1248: Llibre del Repartiment, Huadacécari, excepcionalment, Guadaceca i Cequa. Any 1279: Delme del bisbat de València, anota Godaquàquer, (llegir com Godassàquer.) Any 1280: En un atre quadern del delme eclesiàstic figura escrit Godacéquer. Any 1293: En un pergamí de l'Archiu de la Catedral de València, Godacécar. Any 1349: En un llibre del Consell de Xàtiva, Guadaceques. Any 1373: En un llistat de cobrament de l'impost del morabatí, consta finalment Guadacéquies, que es correspon en la pronunciació actual.

Any 1248: Llibre del Repartiment, Huadacécari, excepcionalment, Guadaceca i Cequa. Any 1279: Delme del bisbat de València, anota Godaquàquer, (llegir com Godassàquer.) Any 1280: En un atre quadern del delme eclesiàstic figura escrit Godacéquer. Any 1293: En un pergamí de l'Archiu de la Catedral de València, Godacécar. Any 1349: En un llibre del Consell de Xàtiva, Guadaceques. Any 1373: En un llistat de cobrament de l'impost del morabatí, consta finalment Guadacéquies, que es correspon en la pronunciació actual. En el segle XVII era propietat de Ramon Sanz de la Llosa i Sant-Ramón. Després passà a mans d'Onofre Ervillas i més recentment als Cruïlles i als marquesos de Mirasol fins l'abolició dels senyorius en el segle XIX. En 1833 s'independitza como a municipi.

==Administració==

{{Alcaldes_Espanya

| Alcalde_1 = Santiago Julià Jornet

| Partido_1 = [[UCD]]

| Alcalde_2 = Alfonso Vallés Esparza

| Partido_2 = [[PDP]]

| Alcalde_3 = Alfonso Vallés Esparza

| Partido_3 = [[UV]]

| Alcalde_4 = Vicente Castelló Ferrando

| Partido_4 = [[UV]]

| Alcalde_5 = Vicente Castelló Ferrando

| Partido_5 = [[PSPV]]-[[PSOE]]

| Alcalde_6 = Carmen Vidal Valles

| Partido_6 = [[PP]]

| Alcalde_7 = Carmen Vidal Valles

| Partido_7 = [[PP]]

| Alcalde_8 = Carmen Vidal Valles

| Partido_8 = [[PP]]

}}

==Demografia==

Llínea 49:

Llínea 69:

==Economia==

La seua industria destaca per els productes quimics i fertilizants, plastics, el textil e industries chicotetes variades.

Mante l'agricultura tant de secà: Raïm, armelers, oliveres.. com de regadiu: panis, i atres frutes.

==Monuments==

*'''Església Parroquial Mare de Déu de l'Esperança'''. Segles XVIII-XIX. Ab les campanes recentment restaurades.

~~Parròquia de la Mare de Deu de l~~'~~Esperança.~~

*'''Ermita del Crist'''. Data del 1906 en substitucio de atra mes antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampara del Segle XVII.

Església ~~Nova de la~~ Mare de ~~Deu~~ de l'Esperança.

*'''Casa Palau'''. es tracta d'un antic edifici en portalo i rcada de piedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels [[comtes de Trénor]]; hui demolit.

Ermita del Crist de l'Ampara.

==Festes locals==

@@ Llínea 34: / Llínea 34: @@
 Tot i ser població àrap, la llínea del temps del seu nom quedaria aixina:
-Any 1248:  Llibre del Repartiment, Huadacécari, excepcionalment, Guadaceca i Cequa.  Any 1279:  Delme del bisbat de València, anota Godaquàquer, (llegir com Godassàquer.) Any 1280:  En un atre quadern del delme eclesiàstic figura escrit Godacéquer.  Any 1293:  En un pergamí de l'Archiu de la Catedral de València,  Godacécar.  Any 1349:  En un llibre del Consell de Xàtiva, Guadaceques. Any 1373:  En un llistat de cobrament de l'impost del morabatí, consta finalment Guadacéquies, que es correspon en la pronunciació actual.
+Any 1248:  Llibre del Repartiment, Huadacécari, excepcionalment, Guadaceca i Cequa.  Any 1279:  Delme del bisbat de València, anota Godaquàquer, (llegir com Godassàquer.) Any 1280:  En un atre quadern del delme eclesiàstic figura escrit Godacéquer.  Any 1293:  En un pergamí de l'Archiu de la Catedral de València,  Godacécar.  Any 1349:  En un llibre del Consell de Xàtiva, Guadaceques. Any 1373:  En un llistat de cobrament de l'impost del morabatí, consta finalment Guadacéquies, que es correspon en la pronunciació actual. En el segle XVII era propietat de Ramon Sanz de la Llosa i Sant-Ramón. Després passà a mans d'Onofre Ervillas i més recentment als Cruïlles i als marquesos de Mirasol fins l'abolició dels senyorius en el segle XIX. En 1833 s'independitza como a municipi.
 ==Administració==
+{{Alcaldes_Espanya
+   | Alcalde_1 = Santiago Julià Jornet
+  | Partido_1 = [[UCD]]
+  | Alcalde_2 = Alfonso Vallés Esparza
+  | Partido_2 = [[PDP]]
+  | Alcalde_3 = Alfonso Vallés Esparza
+  | Partido_3 = [[UV]]
+  | Alcalde_4 = Vicente Castelló Ferrando
+  | Partido_4 = [[UV]]
+  | Alcalde_5 = Vicente Castelló Ferrando
+  | Partido_5 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
+  | Alcalde_6 = Carmen Vidal Valles
+  | Partido_6 = [[PP]]
+  | Alcalde_7 = Carmen Vidal Valles
+  | Partido_7 = [[PP]]
+  | Alcalde_8 = Carmen Vidal Valles
+  | Partido_8 = [[PP]]
+}}
 ==Demografia==
@@ Llínea 49: / Llínea 69: @@
 ==Economia==
+La seua industria destaca per els productes quimics i fertilizants, plastics, el textil e industries chicotetes variades.
+Mante l'agricultura tant de  secà: Raïm, armelers, oliveres.. com de regadiu: panis, i atres frutes.
 ==Monuments==
+*'''Església Parroquial Mare de Déu de l'Esperança'''. Segles XVIII-XIX. Ab les campanes recentment restaurades.
-Parròquia de la Mare de Deu de l'Esperança.
+*'''Ermita del Crist'''. Data del 1906 en substitucio de atra mes antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampara del Segle XVII.
-Església Nova de la Mare de Deu de l'Esperança.
+*'''Casa Palau'''. es tracta d'un antic edifici en portalo i rcada de piedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels [[comtes de Trénor]]; hui demolit.
-Ermita del Crist de l'Ampara.
 ==Festes locals==