Diferència entre les revisions de "Llatí" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 34:

L'història del llatí comença en el sigle VIII a. C. i arriba, per lo manco, fins l'Edat Mija; se pot distinguir estos periodos:

*Arcaic: des de que naix fins a que la societat romana entra en l'òrbita cultural de Grècia (helenisació): VIII - II a. C. Autors destacats d'este periodo són Api Claudi el Cego, Livi Andrònic, Nevi, Enni, Plaut, Terenci.

* Arcaic: des de que naix fins a que la societat romana entra en l'òrbita cultural de Grècia (helenisació): VIII - II a. C. Autors destacats d'este periodo són Api Claudi el Cego, Livi Andrònic, Nevi, Enni, Plaut, Terenci.

*Clàssic: en una época de profunda crisis econòmica, política i cultural, l'èlit cultural crea, a partir de les varietats del llatí coloquial, un llatí estàndart (per a l'administració i escoles) i un llatí lliterari. És l'Edat d'Or de les lletres llatines, dels quals els seus autors més destacats són Ciceró, Jules Cèsar, Tito Livi, Virgili, Horaci, Catul i Ovidi. Açò va ocorrer aproximadament en els sigles I a. C. i I d. C.

* Clàssic: en una época de profunda crisis econòmica, política i cultural, l'èlit cultural crea, a partir de les varietats del llatí coloquial, un llatí estàndart (per a l'administració i escoles) i un llatí lliterari. És l'Edat d'Or de les lletres llatines, dels quals els seus autors més destacats són Ciceró, Jules Cèsar, Tito Livi, Virgili, Horaci, Catul i Ovidi. Açò va ocorrer aproximadament en els sigles I a. C. i I d. C.

*Postclàssic: la llengua parlada es va alluntant progresivament de la llengua estàndart, que l'escola tracta de conservar, i de la llengua lliterària. Esta distància creixent farà que de les diverses maneres de parlar llatí naixquen les llengües romàniques. I la llengua escrita, que inevitablement també s'allunta, encara que manco, de la del periodo anterior, se transforma en el llatí escolàstic o curial.

* Postclàssic: la llengua parlada es va alluntant progresivament de la llengua estàndart, que l'escola tracta de conservar, i de la llengua lliterària. Esta distància creixent farà que de les diverses maneres de parlar llatí naixquen les llengües romàniques. I la llengua escrita, que inevitablement també s'allunta, encara que manco, de la del periodo anterior, se transforma en el llatí escolàstic o curial.

*Tardiu: els pares de l'Iglésia comencen a preocupar-se per escriure un llatí més pur i lliterari, abandonant el llatí vulgar dels primers cristians. Ad este periodo pertanyen Tertulià, Jerònim de Estridó (Sant Jerònim) i Sant Agustí.

* Tardiu: els pares de l'Iglésia comencen a preocupar-se per escriure un llatí més pur i lliterari, abandonant el llatí vulgar dels primers cristians. Ad este periodo pertanyen Tertulià, Jerònim de Estridó (Sant Jerònim) i Sant Agustí.

*Migeval: el llatí com se coneixia ya no és parlat, per tant, el llatí lliterari es refugia en l'Iglésia, en la Cort i en l'escola, convertint-se en el vehícul de comunicació universal dels intelectuals migevals. Mentres, el llatí vulgar continuava la seua evolució a ritme accelerat. Puix les llengües romances anaren apareixent a poc a poc, unes ans que atres, i perque el llatí seguia sent utilisat com a lingua franca i culta, no es pot donar una data en la que es deixà d'utilisar com a llengua materna.

* Migeval: el llatí com se coneixia ya no és parlat, per tant, el llatí lliterari es refugia en l'Iglésia, en la Cort i en l'escola, convertint-se en el vehícul de comunicació universal dels intelectuals migevals. Mentres, el llatí vulgar continuava la seua evolució a ritme accelerat. Puix les llengües romances anaren apareixent a poc a poc, unes ans que atres, i perque el llatí seguia sent utilisat com a lingua franca i culta, no es pot donar una data en la que es deixà d'utilisar com a llengua materna.

*Renaixentiste: en el Renaiximent la mirada dels humanistes se torna cap a l'Antiguetat clàssica, i l'us del llatí cobrà nova força. [[Petrarca]], [[Erasme de Rotterdam]], [[Lluís Vives]], [[Antonio de Nebrija]] i molts atres escriuen les seues obres en llatí, ademés d'en la seua pròpia llengua.

* Renaixentiste: en el Renaiximent la mirada dels humanistes se torna cap a l'Antiguetat clàssica, i l'us del llatí cobrà nova força. [[Petrarca]], [[Erasme de Rotterdam]], [[Lluís Vives]], [[Antonio de Nebrija]] i molts atres escriuen les seues obres en llatí, ademés d'en la seua pròpia llengua.

*Científic: la llengua llatina sobreviu en escritors científics fins a ben entrat el sigle XVIII. René Descartes, Isaac Newton, Baruch Spinoza, gottfried Leibniz escrigueren algunes de les seues obres en llatí.

* Científic: la llengua llatina sobreviu en escritors científics fins a ben entrat el sigle XVIII. René Descartes, Isaac Newton, Baruch Spinoza, gottfried Leibniz escrigueren algunes de les seues obres en llatí.

== Orígens i expansió ==

Llínea 77:

La lliteratura llatina romana abraça dos parts: la lliteratura indígena i l'imitada.

*La lliteratura llatina romana indígena ha deixat molts pocs vestigis i a soles nos oferix fragments verdaderament arcaics i intents d'arcaisme deliberat que procedixen fonamentalment de temps de la República, dels emperadors i principalment dels Antonins.

* La lliteratura llatina romana indígena ha deixat molts pocs vestigis i a soles nos oferix fragments verdaderament arcaics i intents d'arcaisme deliberat que procedixen fonamentalment de temps de la República, dels emperadors i principalment dels Antonins.

*La lliteratura llatina romana imitada ha produït composicions en que l'inspiració individual se junta en l'imitació més feliç, obres numeroses i triades que nos han aplegat sanceres. A voltes s'han confós les obres d'orige italià, produccions més tosques del geni agrícola o religios dels primitius romans (que oferixen un caràcter més original), en les còpies llatines de les obres mestres de [[Grècia]], que oferixen un encant, una elegància i una suavitat corresponents a una civilisació culta i refinada. En este últim aspecte senyalem la tendència de dos escoles retòriques d'orige grec que tingueren gran influència en Roma: l'asianisme i l'aticisme: Des dels temps de Ciceró estes dos tendències estilístiques del grec entraren de ple en llatí i perduraren durant diversos sigles en la lliteratura llatina.

* La lliteratura llatina romana imitada ha produït composicions en que l'inspiració individual se junta en l'imitació més feliç, obres numeroses i triades que nos han aplegat sanceres. A voltes s'han confós les obres d'orige italià, produccions més tosques del geni agrícola o religios dels primitius romans (que oferixen un caràcter més original), en les còpies llatines de les obres mestres de [[Grècia]], que oferixen un encant, una elegància i una suavitat corresponents a una civilisació culta i refinada. En este últim aspecte senyalem la tendència de dos escoles retòriques d'orige grec que tingueren gran influència en Roma: l'asianisme i l'aticisme: Des dels temps de Ciceró estes dos tendències estilístiques del grec entraren de ple en llatí i perduraren durant diversos sigles en la lliteratura llatina.

=== Lliteratura enjorn ===

[[File:M-T-Cicero.jpg|thumb|right|<center>Bust de Marco Túli [[Ciceró]].</center>]]

*Poesia: [[Enni]]

* Poesia: [[Enni]]

*Tragèdia: [[Pacuvi]], [[Luci Acci]]

* Tragèdia: [[Pacuvi]], [[Luci Acci]]

*Comèdia: [[Cecili]], [[Terenci]], [[Plaut]]

* Comèdia: [[Cecili]], [[Terenci]], [[Plaut]]

=== Lliteratura de l'edat d'or ===

*Poesia: [[Lucreci]], [[Catul]], [[Virgili]], [[Horaci]], [[Ovidi]], [[Tibul]], [[Properci]].

* Poesia: [[Lucreci]], [[Catul]], [[Virgili]], [[Horaci]], [[Ovidi]], [[Tibul]], [[Properci]].

*Prosa: [[Ciceró]], [[Juli Cèsar]].

* Prosa: [[Ciceró]], [[Juli Cèsar]].

*Història: [[Salusti]], [[Livi]], [[Nepote]].

* Història: [[Salusti]], [[Livi]], [[Nepote]].

=== Lliteratura de l'edat d'[[argent]] ===

*Poesia: [[Estaci]], [[Marcial]], [[Manili]]

* Poesia: [[Estaci]], [[Marcial]], [[Manili]]

*Prosa: [[Petroni]], [[Quintilià]], [[Apulei]], [[Asconi]]

* Prosa: [[Petroni]], [[Quintilià]], [[Apulei]], [[Asconi]]

*Teatre: [[Séneca]]

* Teatre: [[Séneca]]

*Sàtira: [[Persi]], [[Juvenal]]

* Sàtira: [[Persi]], [[Juvenal]]

*Història: [[Tàcit]], [[Suetoni]]

* Història: [[Tàcit]], [[Suetoni]]

@@ Llínea 34: / Llínea 34: @@
 L'història del llatí comença en el sigle VIII a. C. i arriba, per lo manco, fins l'Edat Mija; se pot distinguir estos periodos:
-*Arcaic: des de que naix fins a que la societat romana entra en l'òrbita cultural de Grècia (helenisació): VIII - II a. C. Autors destacats d'este periodo són Api Claudi el Cego, Livi Andrònic, Nevi, Enni, Plaut, Terenci.
+* Arcaic: des de que naix fins a que la societat romana entra en l'òrbita cultural de Grècia (helenisació): VIII - II a. C. Autors destacats d'este periodo són Api Claudi el Cego, Livi Andrònic, Nevi, Enni, Plaut, Terenci.
-*Clàssic: en una época de profunda crisis econòmica, política i cultural, l'èlit cultural crea, a partir de les varietats del llatí coloquial, un llatí estàndart (per a l'administració i escoles) i un llatí lliterari. És l'Edat d'Or de les lletres llatines, dels quals els seus autors més destacats són Ciceró, Jules Cèsar, Tito Livi, Virgili, Horaci, Catul i Ovidi. Açò va ocorrer aproximadament en els sigles I a. C. i I d. C.
+* Clàssic: en una época de profunda crisis econòmica, política i cultural, l'èlit cultural crea, a partir de les varietats del llatí coloquial, un llatí estàndart (per a l'administració i escoles) i un llatí lliterari. És l'Edat d'Or de les lletres llatines, dels quals els seus autors més destacats són Ciceró, Jules Cèsar, Tito Livi, Virgili, Horaci, Catul i Ovidi. Açò va ocorrer aproximadament en els sigles I a. C. i I d. C.
-*Postclàssic: la llengua parlada es va alluntant progresivament de la llengua estàndart, que l'escola tracta de conservar, i de la llengua lliterària. Esta distància creixent farà que de les diverses maneres de parlar llatí naixquen les llengües romàniques. I la llengua escrita, que inevitablement també s'allunta, encara que manco, de la del periodo anterior, se transforma en el llatí escolàstic o curial.
+* Postclàssic: la llengua parlada es va alluntant progresivament de la llengua estàndart, que l'escola tracta de conservar, i de la llengua lliterària. Esta distància creixent farà que de les diverses maneres de parlar llatí naixquen les llengües romàniques. I la llengua escrita, que inevitablement també s'allunta, encara que manco, de la del periodo anterior, se transforma en el llatí escolàstic o curial.
-*Tardiu: els pares de l'Iglésia comencen a preocupar-se per escriure un llatí més pur i lliterari, abandonant el llatí vulgar dels primers cristians. Ad este periodo pertanyen Tertulià, Jerònim de Estridó (Sant Jerònim) i Sant Agustí.
+* Tardiu: els pares de l'Iglésia comencen a preocupar-se per escriure un llatí més pur i lliterari, abandonant el llatí vulgar dels primers cristians. Ad este periodo pertanyen Tertulià, Jerònim de Estridó (Sant Jerònim) i Sant Agustí.
-*Migeval: el llatí com se coneixia ya no és parlat, per tant, el llatí lliterari es refugia en l'Iglésia, en la Cort i en l'escola, convertint-se en el vehícul de comunicació universal dels intelectuals migevals. Mentres, el llatí vulgar continuava la seua evolució a ritme accelerat. Puix les llengües romances anaren apareixent a poc a poc, unes ans que atres, i perque el llatí seguia sent utilisat com a lingua franca i culta, no es pot donar una data en la que es deixà d'utilisar com a llengua materna.
+* Migeval: el llatí com se coneixia ya no és parlat, per tant, el llatí lliterari es refugia en l'Iglésia, en la Cort i en l'escola, convertint-se en el vehícul de comunicació universal dels intelectuals migevals. Mentres, el llatí vulgar continuava la seua evolució a ritme accelerat. Puix les llengües romances anaren apareixent a poc a poc, unes ans que atres, i perque el llatí seguia sent utilisat com a lingua franca i culta, no es pot donar una data en la que es deixà d'utilisar com a llengua materna.
-*Renaixentiste: en el Renaiximent la mirada dels humanistes se torna cap a l'Antiguetat clàssica, i l'us del llatí cobrà nova força. [[Petrarca]], [[Erasme de Rotterdam]], [[Lluís Vives]], [[Antonio de Nebrija]] i molts atres escriuen les seues obres en llatí, ademés d'en la seua pròpia llengua.
+* Renaixentiste: en el Renaiximent la mirada dels humanistes se torna cap a l'Antiguetat clàssica, i l'us del llatí cobrà nova força. [[Petrarca]], [[Erasme de Rotterdam]], [[Lluís Vives]], [[Antonio de Nebrija]] i molts atres escriuen les seues obres en llatí, ademés d'en la seua pròpia llengua.
-*Científic: la llengua llatina sobreviu en escritors científics fins a ben entrat el sigle XVIII. René Descartes, Isaac Newton, Baruch Spinoza, gottfried Leibniz escrigueren algunes de les seues obres en llatí.
+* Científic: la llengua llatina sobreviu en escritors científics fins a ben entrat el sigle XVIII. René Descartes, Isaac Newton, Baruch Spinoza, gottfried Leibniz escrigueren algunes de les seues obres en llatí.
 == Orígens i expansió ==
@@ Llínea 77: / Llínea 77: @@
 La lliteratura llatina romana abraça dos parts: la lliteratura indígena i l'imitada.
-*La lliteratura llatina romana indígena ha deixat molts pocs vestigis i a soles nos oferix fragments verdaderament arcaics i intents d'arcaisme deliberat que procedixen fonamentalment de temps de la República, dels emperadors i principalment dels Antonins.
+* La lliteratura llatina romana indígena ha deixat molts pocs vestigis i a soles nos oferix fragments verdaderament arcaics i intents d'arcaisme deliberat que procedixen fonamentalment de temps de la República, dels emperadors i principalment dels Antonins.
-*La lliteratura llatina romana imitada ha produït composicions en que l'inspiració individual se junta en l'imitació més feliç, obres numeroses i triades que nos han aplegat sanceres. A voltes s'han confós les obres d'orige italià, produccions més tosques del geni agrícola o religios dels primitius romans (que oferixen un caràcter més original), en les còpies llatines de les obres mestres de [[Grècia]], que oferixen un encant, una elegància i una suavitat corresponents a una civilisació culta i refinada. En este últim aspecte senyalem la tendència de dos escoles retòriques d'orige grec que tingueren gran influència en Roma: l'asianisme i l'aticisme: Des dels temps de Ciceró estes dos tendències estilístiques del grec entraren de ple en llatí i perduraren durant diversos sigles en la lliteratura llatina.
+* La lliteratura llatina romana imitada ha produït composicions en que l'inspiració individual se junta en l'imitació més feliç, obres numeroses i triades que nos han aplegat sanceres. A voltes s'han confós les obres d'orige italià, produccions més tosques del geni agrícola o religios dels primitius romans (que oferixen un caràcter més original), en les còpies llatines de les obres mestres de [[Grècia]], que oferixen un encant, una elegància i una suavitat corresponents a una civilisació culta i refinada. En este últim aspecte senyalem la tendència de dos escoles retòriques d'orige grec que tingueren gran influència en Roma: l'asianisme i l'aticisme: Des dels temps de Ciceró estes dos tendències estilístiques del grec entraren de ple en llatí i perduraren durant diversos sigles en la lliteratura llatina.
 === Lliteratura enjorn ===
 [[File:M-T-Cicero.jpg|thumb|right|<center>Bust de Marco Túli [[Ciceró]].</center>]]
-*Poesia: [[Enni]]
+* Poesia: [[Enni]]
-*Tragèdia: [[Pacuvi]], [[Luci Acci]]
+* Tragèdia: [[Pacuvi]], [[Luci Acci]]
-*Comèdia: [[Cecili]], [[Terenci]], [[Plaut]]
+* Comèdia: [[Cecili]], [[Terenci]], [[Plaut]]
 === Lliteratura de l'edat d'or ===
-*Poesia: [[Lucreci]], [[Catul]], [[Virgili]], [[Horaci]], [[Ovidi]], [[Tibul]], [[Properci]].
+* Poesia: [[Lucreci]], [[Catul]], [[Virgili]], [[Horaci]], [[Ovidi]], [[Tibul]], [[Properci]].
-*Prosa: [[Ciceró]], [[Juli Cèsar]].
+* Prosa: [[Ciceró]], [[Juli Cèsar]].
-*Història: [[Salusti]], [[Livi]], [[Nepote]].
+* Història: [[Salusti]], [[Livi]], [[Nepote]].
 === Lliteratura de l'edat d'[[argent]] ===
-*Poesia: [[Estaci]], [[Marcial]], [[Manili]]
+* Poesia: [[Estaci]], [[Marcial]], [[Manili]]
-*Prosa: [[Petroni]], [[Quintilià]], [[Apulei]], [[Asconi]]
+* Prosa: [[Petroni]], [[Quintilià]], [[Apulei]], [[Asconi]]
-*Teatre: [[Séneca]]
+* Teatre: [[Séneca]]
-*Sàtira: [[Persi]], [[Juvenal]]
+* Sàtira: [[Persi]], [[Juvenal]]
-*Història: [[Tàcit]], [[Suetoni]]
+* Història: [[Tàcit]], [[Suetoni]]