Diferència entre les revisions de "Miquel Adlert i Noguerol"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Miquel_Adlert.jpg|thumb|300px|'''Miquel Adlert''', escritor i editor valencià, pare del [[valencianisme]] modern.]] | [[Image:Miquel_Adlert.jpg|thumb|300px|'''Miquel Adlert''', escritor i editor valencià, pare del [[valencianisme]] modern.]] | ||
| − | '''Miquel Adlert i Noguerol''' ([[Paterna]], [[L'Horta]] [[1911]] - [[Valéncia]] [[1988]]) fon un escritor i editor valencià. Membre de l'alta burguesia valenciana i profundament cristià, estudià dret i més tart va eixercir com a juge. En [[1935]] fon militant d'[[Acció Nacionalista Valenciana]]. En acabar la [[guerra civil espanyola]] formà part de la directiva de [[Lo Rat Penat]] i intentà reconstituir [[Acció Nacionalista Valenciana|Acció Valenciana]] com a societat adherida al [[Movimiento Nacional]], a la volta que contactà en membres de la [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]] i d'[[UDC]], pero el 1940 fon dissolta per orde governativa. | + | '''Miquel Adlert i Noguerol''' ([[Paterna]], [[L'Horta]] [[1911]] - [[Valéncia]] [[1988]]) fon un escritor i editor valencià. Membre de l'alta burguesia valenciana i profundament cristià, estudià dret i més tart va eixercir com a juge. En [[1935]] fon militant d'[[Acció Nacionalista Valenciana]]. En acabar la [[guerra civil espanyola]] formà part de la directiva de [[Lo Rat Penat]] i intentà reconstituir [[Acció Nacionalista Valenciana|Acció Valenciana]] com a societat adherida al [[Movimiento Nacional]], a la volta que contactà en membres de la [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]] i d'[[UDC]], pero el [[1940]] fon dissolta per orde governativa. |
| − | En l'any [[1944]] fundà en [[Xavier Casp]] l'[[editorial Torre]], de [[Valéncia]], que donà a conéixer a la major part dels escritors valencians de postguerra, aixina com la revista [[Esclat]] (1948). En [[1956]] s'enfrontà dialècticament a [[Joan Fuster]] i trencà definitivament en ell després de la publicació de ''[[Nosaltres els valencians]]'' en 1962. Als escomençaments dels anys setanta derivà cap a posicions [[valencianisme|valencianistes]] i de defensa de la [[llengua valenciana]], rebujant el terme [[Països Catalans]], i reivindicant les institucions del [[Regne de Valéncia]]. A principis dels anys 1980 va participar en l'elaboració de les ''[[Normes del Puig]]'' per a la llengua valenciana. | + | En l'any [[1944]] fundà en [[Xavier Casp]] l'[[editorial Torre]], de [[Valéncia]], que donà a conéixer a la major part dels escritors valencians de postguerra, aixina com la revista [[Esclat]] (1948). En [[1956]] s'enfrontà dialècticament a [[Joan Fuster]] i trencà definitivament en ell després de la publicació de ''[[Nosaltres els valencians]]'' en [[1962]]. Als escomençaments dels anys setanta derivà cap a posicions [[valencianisme|valencianistes]] i de defensa de la [[llengua valenciana]], rebujant el terme [[Països Catalans]], i reivindicant les institucions del [[Regne de Valéncia]]. A principis dels anys [[1980]] va participar en l'elaboració de les ''[[Normes del Puig]]'' per a la [[llengua valenciana]]. |
== Obres == | == Obres == | ||
| − | * ''I la pau'' (1953) | + | * ''I la pau'' ([[1953]]) |
| − | * ''El salze a la sendera'' (1953) | + | * ''El salze a la sendera'' ([[1953]]) |
| − | * ''Cor al nu'' (1956) | + | * ''Cor al nu'' ([[1956]]) |
| − | * ''En defensa de la llengua valenciana'' (1977) | + | * ''En defensa de la [[llengua valenciana]]'' ([[1977]]) |
| − | * ''De la meua catacumba'' (1984) | + | * ''De la meua catacumba'' ([[1984]]) |
| − | * ''El compromis de Casp, qüestio juridica'' (1984) | + | * ''El compromis de Casp, qüestio juridica'' ([[1984]]) |
| − | * ''Del periodisme meu'' (1984) | + | * ''Del periodisme meu'' ([[1984]]) |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 13:28 13 feb 2010
Miquel Adlert i Noguerol (Paterna, L'Horta 1911 - Valéncia 1988) fon un escritor i editor valencià. Membre de l'alta burguesia valenciana i profundament cristià, estudià dret i més tart va eixercir com a juge. En 1935 fon militant d'Acció Nacionalista Valenciana. En acabar la guerra civil espanyola formà part de la directiva de Lo Rat Penat i intentà reconstituir Acció Valenciana com a societat adherida al Movimiento Nacional, a la volta que contactà en membres de la Lliga Catalana i d'UDC, pero el 1940 fon dissolta per orde governativa.
En l'any 1944 fundà en Xavier Casp l'editorial Torre, de Valéncia, que donà a conéixer a la major part dels escritors valencians de postguerra, aixina com la revista Esclat (1948). En 1956 s'enfrontà dialècticament a Joan Fuster i trencà definitivament en ell després de la publicació de Nosaltres els valencians en 1962. Als escomençaments dels anys setanta derivà cap a posicions valencianistes i de defensa de la llengua valenciana, rebujant el terme Països Catalans, i reivindicant les institucions del Regne de Valéncia. A principis dels anys 1980 va participar en l'elaboració de les Normes del Puig per a la llengua valenciana.
Obres
- I la pau (1953)
- El salze a la sendera (1953)
- Cor al nu (1956)
- En defensa de la llengua valenciana (1977)
- De la meua catacumba (1984)
- El compromis de Casp, qüestio juridica (1984)
- Del periodisme meu (1984)