Diferència entre les revisions de "Penàguila"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Penaguila.JPG|thumb|250px|Vista de Penàguila.]] | [[Image:Penaguila.JPG|thumb|250px|<center>Vista de Penàguila.</center>]] | ||
'''Penàguila''' (en [[valencià]] i oficialment, '''''Penàguila''''') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] del [[Foya d'Alcoy]]. Conta en 330 habitants ([[INE]] [[2007]]). | '''Penàguila''' (en [[valencià]] i oficialment, '''''Penàguila''''') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] del [[Foya d'Alcoy]]. Conta en 330 habitants ([[INE]] [[2007]]). | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
D'orige musulmà, la vila estava totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres. | D'orige musulmà, la vila estava totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres. | ||
El [[8 d'abril]] de [[1276]], [[Jaume I]] prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El [[26 de setembre]] de [[1278]], [[Pere III]] otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En [[1338]], [[Pere el Cerimoniós]] ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles XV i XVI el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant després a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls. | El [[8 d'abril]] de [[1276]], [[Jaume I]] prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El [[26 de setembre]] de [[1278]], [[Pere III]] otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En [[1338]], [[Pere el Cerimoniós]] ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant després a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls. | ||
De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de [[expulsió dels moriscs]], en 1609, no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió van quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva. | De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de [[expulsió dels moriscs]], en [[1609]], no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió van quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva. | ||
Fins a 1707 esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a 1833, va formar part del corregiment d'Alcoy. En la [[divisió provincial de 1833]] va quedar inclosa dins de la [[província d'Alacant]]. | Fins a [[1707]] esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a 1833, va formar part del corregiment d'Alcoy. En la [[divisió provincial de 1833]] va quedar inclosa dins de la [[província d'Alacant]]. | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
La població al llarc del [[sigle XX]] el poble ha patit una contínua regressió, conseguint-se els 330 veí l'any [[2007]], enfront dels 1.366 que tenia en el 1900. | La població al llarc del [[sigle XX]] el poble ha patit una contínua regressió, conseguint-se els 330 veí l'any [[2007]], enfront dels 1.366 que tenia en el [[1900]]. | ||
{| {{tablabonita}} | {| {{tablabonita}} | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
*'''Jardí de Sants''' | *'''Jardí de Sants''' | ||
*'''Font dels 30 canelles''' | *'''Font dels 30 canelles''' | ||
*'''[[Castillo de Penàguila]]''': fortalea àrap del sigle VIII construïda sobre restes romanes, que fon objecte de reformes cristianes en els sigles XIV i XVI. | *'''[[Castillo de Penàguila]]''': fortalea àrap del [[sigle VIII]] construïda sobre restes romanes, que fon objecte de reformes cristianes en els sigles XIV i [[sigle XVI|XVI]]. | ||
== Política == | == Política == | ||
| Llínea 63: | Llínea 63: | ||
== Festes == | == Festes == | ||
*'''Festes Patronals'''. Se celebren a partir del 19 d'agost en honor de la Mare de Deu del Patrocini. | *'''Festes Patronals'''. Se celebren a partir del [[19 d'agost]] en honor de la Mare de Deu del Patrocini. | ||
==Image de satèlit== | ==Image de satèlit== | ||