Canvis

En arribar maig, l'época de la recolecció de la [[Morera]], els llauradors es negaren a pagar les rendes i, fins i tot, en [[Carlet]] els vassalls del [[Comte de Carlet]] es negaren a pagar els [[cens]]os. Per segona volta, les tropes del virrei hagueren d'intervindre per a sometre als insumissos. Pero en l'entrada de l'estiu i l'arribada de les collites majors, les folgues de rendes es reproduïren i generalisaren.

En arribar maig, l'época de la recolecció de la [[Morera]], els llauradors es negaren a pagar les rendes i, fins i tot, en [[Carlet]] els vassalls del [[Comte de Carlet]] es negaren a pagar els [[cens]]os. Per segona volta, les tropes del virrei hagueren d'intervindre per a sometre als insumissos. Pero en l'entrada de l'estiu i l'arribada de les collites majors, les folgues de rendes es reproduïren i generalisaren.

En [[Vilallonga]], dins del Ducat de Gandia, quatre llauradors foren detinguts per negar-se a partir la collita amb el seu senyor, i este fon l'últim detonant que feu esclatar la revolta armada. Al dia següent, un avalot de tres mil hòmens prengué la ciutat de Gandia, i sense cap més violència, els quatre detinguts foren lliberats. L'alliberament, segurament inesperat, encoratjà als rebels a continuar les movilisacions i desplaçar-se cap a València, on demanarien justícia al virrei. Per a tal efecte, es va improvisar un eixèrcit de huit batallons, dirigit pel barber i llaurador benestant de [[Muro d'Alcoi]], [[Josep Navarro]].

En [[Vilallonga]], dins del Ducat de Gandia, quatre llauradors foren detinguts per negar-se a partir la collita en el seu senyor, i este fon l'últim detonant que feu esclatar la revolta armada. Al dia següent, un avalot de tres mil hòmens prengué la ciutat de Gandia, i sense cap violència, els quatre detinguts foren lliberats. La lliberació, segurament inesperada, encorajà als rebels a continuar les movilisacions i desplaçar-se cap a València, a on demanarien justícia al virrei. Per a tal efecte, s'improvisà un eixèrcit de huit batallons, dirigit pel barber i llaurador de [[Muro d'Alcoy]], [[Josep Navarro]].

El virrei, però, s'hi va avançar i havia ordenat al Governador de [[Xàtiva]] que reunira a Gandia un exèrcit de quatre-cents hòmens a cavall, quatre-cents més a peu i dues peces d'artilleria; al qual se li uniren a [[Albaida]], per a on havien fugit els rebels, les milícies de Xàtiva, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]].

El virrei es va alvançar i havia ordenat al Governador de [[Xàtiva]] que reunira en Gandia un eixèrcit de quatre-cents hòmens a cavall, quatre-cents més a peu i dos peces d'artilleria; al qual se li uniren en [[Albaida]], per a on havien fugit els rebels, les milícies de Xàtiva, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]].

El combat entre les dos forces (1397 hòmens armats i amb artilleria, front a 1500 camperols pràcticament desarmats) tinguè lloc el [[15 de juliol]] a [[Setla de Nunyes]], prop de Muro d'Alcoy. La batalla durà dues hores i finalitzà en no més de 15 hòmens morts, tots de la banda dels "agermanats".

El combat entre les dos forces (1397 hòmens armats i amb artilleria, front a 1500 camperols pràcticament desarmats) tinguè lloc el [[15 de juliol]] a [[Setla de Nunyes]], prop de Muro d'Alcoy. La batalla durà dues hores i finalitzà en no més de 15 hòmens morts, tots de la banda dels "agermanats".

== Conseqüències i repressions ==

== Conseqüències i repressions ==

En les setmanes següents a la batalla, xicotets esquadrons de cavalleria restabliren l'ordre per les diferents poblacions. Josep Navarro fou executat, com a líder que era, el [[29 de febrer]] de [[1694]] i altres vint-i-cinc participants foren condemnats a galeres. Francesc Garcia, que era el principal líder no va ser capturat. Per les condemnes s'ha pogut veure que els grans caps de la revolució eren camperols benestants, mentre que la massa enfurida era gent de la classe social més pobra i miserable.

En les semanes següents a la batalla, chicotets esquadrons de cavalleria restabliren l'orde per les diferents poblacions. Josep Navarro fon eixecutat, com a líder que era, el [[29 de febrer]] de [[1694]] i atres vint-i-cinc participants foren condenats a galeres. Francesc Garcia, que era el principal líder no va ser capturat. Per les condenes s'ha pogut vore que els grans caps de la revolució eren llauradors, mentres que la massa enfurida era gent de la classe social més pobra i miserable.

La Segona Germania, fou un pas més per a la centralització de l'estat en un marc monàrquic autoritari. Els nobles veien cada cop més clar que necessitaven l'ajut i protecció de les forces reials, que de mica en mica anava treient-los poder.

La Segona Germania, fon un pas més per a la centralisació de l'estat en un marc monàrquic autoritari. Els nobles veïen cada volta més clar que necessitaven l'ajuda i protecció de les forces reals, que poc a poc anava traent-los poder.

Les mateixes revindicacions continuaren dirimint-se per la via judicial, fins que en [[1705]], i dins del marc de la [[Guerra de Successió]], tornà a esclatar una nova revolta violenta amb les mateixes exigències.

Les mateixes reivindicacions continuaren dirimint-se per la via judicial, fins que en [[1705]], i dins del marc de la [[Guerra de Successió]], tornà a esclatar una nova revolta violenta en les mateixes exigències.

 

[[Categoria:Revolta de les Germanies]]

[[Categoria:Revolta de les Germanies]]