Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Actitis hypoleucos"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bot: Creant artícul sobre l'au
 
Bot: Corregint apòstrof "d'" davant d'enllaços
Llínea 3: Llínea 3:
[[File:Foeragerende oeverloper-4961816.webm|thumb |Actitis hypoleucos]]
[[File:Foeragerende oeverloper-4961816.webm|thumb |Actitis hypoleucos]]


El '''andarríos chic'''<ref>{{Nomenes aus SÈU 3 |fechaacceso = 23 de febrer de 2013}}</ref> ('''''Actitis hypoleucos''''') és una [[espècie]] de [[au]] [[caradriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Scolopacidae]] comuna en [[Eurasia]] i [[Àfrica]].
El '''andarríos chic'''<ref>{{Nomenes aus SÈU 3 |fechaacceso = 23 de febrer de 2013}}</ref> ('''''Actitis hypoleucos''''') és una [[espècie]] d'[[au]] [[caradriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Scolopacidae]] comuna en [[Eurasia]] i [[Àfrica]].


S'alimenta de [[peixos]] menuts i [[invertebrat]]s que captura en el pico en les riberes cenagosas o arenenques.
S'alimenta de [[peixos]] menuts i [[invertebrat]]s que captura en el pico en les riberes cenagosas o arenenques.

Revisió de 11:33 7 jul 2026

andarríos chic (Actitis hypoleucos)

Archiu:Foeragerende oeverloper-4961816.webm

El andarríos chic[1] (Actitis hypoleucos) és una espècie d'au caradriforme de la família Scolopacidae comuna en Eurasia i Àfrica.

S'alimenta de peixos menuts i invertebrats que captura en el pico en les riberes cenagosas o arenenques.

És natiu de les regions templades més fredes d'Europa, i viu en els màrgens cenagosos d'estanys i llacs.

Descripció

Els adults medixen de 18 a 20 cm de llarc en una envergadura de 32-35 cm. Tenen l'esquena grisáceo marró, les parts inferiors blanques, cames curtes i peus groguencs obscurs, i unes garres en una base pàlida i la punta obscura. El plomall d'hivern és més apagat i té restricció en les ales, encara que este detall solament és accessible a curta distància.[2]

Esta espècie és molt similar al andarríos maculado (Actitis macularius), que és més gran. No obstant, les seues pates són més obscures, i les garres i el patró de les ales són més nítits (visibles en vol). Les dos espècies tendixen a buscar en el fem, i rara volta es troben abdós espècies en un mateix lloc.[2]

  1. Plantilla:Nomenes aus SÈU 3
  2. 2,0 2,1 Hayman, Peter; Marchant, John i Prater, Tony (1986): Shorebirds: an identification guide to the waders of the world. Houghton Mifflin, Boston. ISBN 0-395-60237-8