Diferència entre les revisions de "Llac"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
{{atres usos}} | {{atres usos}} | ||
[[Archiu:Bariloche-_Argentina2.jpg|thumb|300px|Regio dels llacs, [[Bariloche]] ([[Argentina]]).]] | [[Archiu:Bariloche-_Argentina2.jpg|thumb|300px|Regio dels llacs, [[Bariloche]] ([[Argentina]]).]] | ||
Un '''llac''' (del | Un '''llac''' (del llatí ''lacus'') es un cos de [[aigua]] dolç, d'una extensió considerable, que se troba separat del [[mar]]. L'aporte d'aigua als llacs ve dels rius, d'aigües freáticas i precipitació sobre l'espill d'aigua. | ||
Els llacs se formen en depressions topogràfiques creades per una varietat de processos geològics com moviments tectònics, [[Corriment de terra|moviments de massa]], vulcanisme, formació de [[Barra (relleu)|barres]], acció de glaciars i fins i tot | Els llacs se formen en depressions topogràfiques creades per una varietat de processos geològics com moviments tectònics, [[Corriment de terra|moviments de massa]], vulcanisme, formació de [[Barra (relleu)|barres]], acció de glaciars i fins i tot impactes de [[meteorit]]s. També existixen llacs creats artificialment per la construcció d'una [[Presa (hidràulica)|presa]]. | ||
Els grans llacs que no tenen eixida al mar son cridats bambe «[[mar tancat|mars tancats]]», com el [[mar | Els grans llacs que no tenen eixida al mar son cridats bambe «[[mar tancat|mars tancats]]», com el [[mar Caspi]], pero la regla no es clara, puix se parla del [[mar Mort]] i del [[Gran Llac Salat]]. A voltes se propon distinguir els mars dels llacs pel caràcter de l'aigua salada del mar i dolç dels llacs. | ||
Atre eixemple d'un llac que no te eixida al mar es el [[Llac de | Atre eixemple d'un llac que no te eixida al mar es el [[Llac de Valéncia]] en [[Veneçola]] | ||
[[Archiu:Lake_mapourika_NZ.jpeg|thumb|300px|Llac Mapourika en [[Nova Zelanda]].]] | [[Archiu:Lake_mapourika_NZ.jpeg|thumb|300px|Llac Mapourika en [[Nova Zelanda]].]] | ||
== L'ecosistema llacustre == | == L'ecosistema llacustre == | ||
Es un sistema | Es un sistema dinàmic que evoluciona llentament en el temps i el clima. Durant mils i millons d'anys, els solages se van depositant en el fondo dels llacs, acumulant-se en grossors de metros fins decenes de metros. Al mateix temps, els aiguamolls o els cinturons de vegetació boscosa poden colonisar la part central. Un llac en el temps se pot farcir, i no funcionar ya mes que com un estany, després se convertix en un [[aiguamoll]] i mes tart pot aplegar a ser un bosc humit (en les zones que seguixen tenint prou humitat). | ||
A mesura que el llac es mes profunt, mes important es la [[ | A mesura que el llac es mes profunt, mes important es la [[inèrcia]] tèrmica i química de la massa d'aigua. Pel contrari, alguns grans cossos d'aigües superficials com els llacs poc profunts son molt sensibles i responen immediatament als canvis ambientals (clima, hidrologia, contaminació, les activitats humanes). Açò es aplicable també, pero a atres escales espai-temporals als estanys i els mars. | ||
Els llacs poc profunts, te primes lamines d'aigua.<ref>Scheffer (1998) ''Ecology of shallow lakes''</ref><ref>Burgis et Morris (1987) consacrent un chapitre aux shallow lakes</ref> | Els llacs poc profunts, te primes lamines d'aigua.<ref>Scheffer (1998) ''Ecology of shallow lakes''</ref><ref>Burgis et Morris (1987) consacrent un chapitre aux shallow lakes</ref> | ||
Alguns [[ | Alguns [[Volcà|volcans]] posseïxen [[Llac de cràter|llacs de cràter]], alguns dels quals son llacs àcits i altament mineralisats (Nota: també conegut com [[llac de lava|llacs de lava]]). | ||
Els llacs relativament tancats, son vulnerables a certes [[ | Els llacs relativament tancats, son vulnerables a certes [[espècie invasora|espècies invasores]] quan han segut introduïdes en ells (intencionalment o no). | ||
== Equilibri | == Equilibri hídric == | ||
Els llacs son alimentats generalment per un o varis rius aigües amunt, ya siga per [[surgencia]]s, o per [[glaciar]]es. L'aigua se drena de forma natural, principalment per un riu cridat emissari o | Els llacs son alimentats generalment per un o varis rius aigües amunt, ya siga per [[surgencia]]s, o per [[glaciar]]es. L'aigua se drena de forma natural, principalment per un riu cridat emissari o també per [[Evaporació (hidrologia)|evaporació]]. | ||
Els llacs son una important reserva d'aigua dolç utilisada pels sers humans per al [[rec]] de cultius, com font de [[aigua potable]], i en alguns casos per a produir [[Electricitat|energia | Els llacs son una important reserva d'aigua dolç utilisada pels sers humans per al [[rec]] de cultius, com font de [[aigua potable]], i en alguns casos per a produir [[Electricitat|energia elèctrica]]. | ||
== Corrents == | == Corrents == | ||
Encara que estancada, l'aigua dels llacs te moviments interns. | Encara que estancada, l'aigua dels llacs te moviments interns. Ademés de les [[curs d'aigua|corrents]] creades pels rius, aigües amunt o aigües avall, i els [[manal]]s subterràneus, poden produir-se ones provocades per diverses causes, com l'acció del vent sobre la superfície de l'aigua. Ademés, els llacs estan subjectes a una serie de moviments, autèntics desplaçaments de l'aigua d'un costat a atre del llac, observables com depressions reals d'una part en l'atra costa. | ||
Per | Per últim, les diferents capes d'aigua se mouen en fondaria deguda a les diferencies de temperatura, en funció de la fondaria, del dia i de les estacions. | ||
== | == Estrats == | ||
Els llacs estan mes o menys estratificats | Els llacs estan mes o menys estratificats tèrmicament, en funció del pH, de l'oxigen i ecològicament. Esta estratificació, que pot estar subjecta a importants variacions estacionals, poden ser registrat en els solages, aixina com els nivells de certs contaminants. Alguns moluscs ([[caragol]]es i [[Bivalvia|bivalvats]]), en funció de si colonisen o no la zona profunda dels llacs poden ser indicadors de fenòmens de [[anoxia]] o de toxicitat dels fondos.<ref> J. Mouthon'', un index biologic basat en la vora del llac de revisio se troba molluscs''Bull. Peixca Fr. Piscic. (1993) 331: 397-406, DOI: 10.1051/kmae: 1993005 | ||
[http://www.kmae-journal.org/index.php?option=article&access=standard&Itemid=129&url=/articles/kmae/pdf/1993/04/kmae199333105.pdf Resum de l' | [http://www.kmae-journal.org/index.php?option=article&access=standard&Itemid=129&url=/articles/kmae/pdf/1993/04/kmae199333105.pdf Resum de l'articulí]</ref> | ||
== Tipos de llacs segons la seua formacio == | == Tipos de llacs segons la seua formacio == | ||
Es possible deduir l'orige d'un llac si s'observa el seu entorn. Un llac es un cos d'aigua estancada en una depressio del sol. Les depressions llacustres s'han format a partir d'una o varies forces del subsol. | Es possible deduir l'orige d'un llac si s'observa el seu entorn. Un llac es un cos d'aigua estancada en una depressio del sol. Les depressions llacustres s'han format a partir d'una o varies forces del subsol. | ||
Els llacs molt profunts potser sorgiren a arraïl de moviments tectonics, | Els llacs molt profunts potser sorgiren a arraïl de moviments tectonics, açò es, quan s'afonen blocs de la corfa terrestre; els redons i de bordes alts tal volta se formaren quan se desplomà o volà el cràter d'un volca; els allargats podrien ser restants de valls glaciars; per últim, els de forma de mija lluna son per lo regular producte de canvis mes recents en el curs de riu. No obstant, ningú d'estos cossos d'aigua dolç es permanent. | ||
[[Archiu:Pogled kum ezerata ot biloto.JPG|thumb|300px|Llacs glaciars de [[Rila]] en [[Bulgaria]].]] | [[Archiu:Pogled kum ezerata ot biloto.JPG|thumb|300px|Llacs glaciars de [[Rila]] en [[Bulgaria]].]] | ||
=== Per les glaciaciones === | === Per les glaciaciones === | ||
Les glaciaciones han originat la majoria dels llacs. En [[Canada]], [[Finlandia]], parts de [[Escandinavia]] i els [[ | Les glaciaciones han originat la majoria dels llacs. En [[Canada]], [[Finlandia]], parts de [[Escandinavia]] i els [[Alps]] abunden els llacs cuya alineament senyala el curs del decorriment del gel. Durant una glaciació ocorreguda en zones de latituts elevades, masses de gel de fins 5 km de grossor afondaren la corfa. Conforme els glaciars alvançaven i retrocedien, el gel, tallant per la seua carrega de cristals, fregà el fondo de les valls, obri cavitats entre els becs i formà barreres de detritos rocosos (morrenas). Estes ultimes feren les voltes de dics que atraparen l'aigua del desgel i formaren llacs com els Finger de [[Nova York]] i el de [[Llac dels Quatre Cantons|Lucerna]], el de [[Llac de Com|Com]] i el de [[Llac de Garda|Garda]], en els Alps. Els cinc [[Grans Llacs (Amèrica del Nort)|Grans Llacs]] (Canada-Estatts Units) s'originaren en forma pareguda, al terme de l'ultima glaciació, fa 15.000 anys. El [[mar Baltic]] sorgi també en eixa época, a mesura que la capa escandinava de gel - que cobri la major part del nort d'Europa - se derretia. Tipos de llacs: | ||
* [[Llac glaciar]], | * [[Llac glaciar]], produïts per la dinàmica de grosses capes de gel ([[indlandsis]]) en terreny de poca pendent durant el [[Pleistoceno]], ocasionant depressions i [[drumlin]]s en el terreny. Ej: En [[Canada]] està el 60% dels llacs del mon i la gran majoria son glaciars, aço es degut a la [[xarcia de drenage]] que caracterisa este territori. En [[Finlandia]] hi ha uns 180,000.<ref>[http://www.stat.fi/indexen.html Statistics Finland]</ref> | ||
* '''Llac proglacial'', | * '''Llac proglacial'', produït en una area [[periglaciar]] per l'efecte de represa d'una [[morrena]] (llac morrénico) o una [[presa de gel]] que obstruix el drenage del terreny o que es producte de l'afonada per la pressio [[Isostasia|isostática]]. Ej: Comu en serres tropicals com els [[Andas]], especialment en la [[Serra Blanca]] del [[Perú]] a on s'ha construit uns 34 embassamentts per a contindre'ls d'un perillos colapse. | ||
* '''[[Llac subglacial]]'', | * '''[[Llac subglacial]]'', produïts per la pressio baix grans glaciars que mantenen l'aigua liquida baix del gel. En la [[Antártida]] hi ha molts llacs subglacials, el [[llac Vostok]] es el major. | ||
* '''[[Fiordo]]'''' de '''aigua dolça''', a on l' | * '''[[Fiordo]]'''' de '''aigua dolça''', a on l'elevació del nivell del mar convertix antics fiordos glaciars en llacs en forma de canals, com el [[llac de Com]], [[llac de Garda]] i atres llacs sudalpinos de [[Italia]]. | ||
* '''Bassa llacustre''', formada en una illa que a la seua volta està dins d'un llac, per eixemple: el llac Manitou de la [[illa Manitoulin]] dins del [[llac Furo]] en [[Ontario]], Canada. | * '''Bassa llacustre''', formada en una illa que a la seua volta està dins d'un llac, per eixemple: el llac Manitou de la [[illa Manitoulin]] dins del [[llac Furo]] en [[Ontario]], Canada. | ||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
=== Per activitat volcanica === | === Per activitat volcanica === | ||
Les erupcions violentes originen depressions que contenen els llacs mes | Les erupcions violentes originen depressions que contenen els llacs mes fermosos. A l'esclatar a través d'una obertura, el material fos perfora cràters en forma de vaixell abombada que mesuren fins 1.6 quilómetros de diàmetro. Llacs d'este tipo els hi ha en [[Centroamérica]], [[Islandia]], [[Italia]], [[Alemania]] i [[Nova Zelandia]]. Els llacs de perola son molt mes grans i se produixen quan el bort d'un volca se desploma cap al interior de la cambra de magma buit. En accessos de destruccio, els llacs de craters cobertts de [[tarquim]] i neu s'obrin pas a través de les seues bordes o noves explosions que els fan esclatar. En [[Luzón]], [[Filipines]] hi ha un llac de crater en el volca [[Taal]] que a la seua volta està dins d'un llac de perola. | ||
* '''[[Llac de crater]]''', format en un [[crater volcanic]] en zones plujoses i està influenciat quimica i termicament pel [[volca]]. Eixemplets son el [[llac del Crater]] dels [[ | * '''[[Llac de crater]]''', format en un [[crater volcanic]] en zones plujoses i està influenciat quimica i termicament pel [[volca]]. Eixemplets son el [[llac del Crater]] dels [[Estats Units]] i molts llacs de les [[illes Kuriles]]. | ||
* [[Llac de crater|'''Llac de perola''']], format en una [[perola volcanica]] com per ej. el [[llac Tova]] de [[Indonesia]] en 100 Km de llongitut, el [[llac Cocibolca]] de [[Nicaragua]] que se formà en la perola mes gran del mon i el llac [[Cuicocha]] en [[Equador]]. | * [[Llac de crater|'''Llac de perola''']], format en una [[perola volcanica]] com per ej. el [[llac Tova]] de [[Indonesia]] en 100 Km de llongitut, el [[llac Cocibolca]] de [[Nicaragua]] que se formà en la perola mes gran del mon i el llac [[Cuicocha]] en [[Equador]]. | ||
* '''[[Llac de lava]]''', format per [[lava]] fosa en un | * '''[[Llac de lava]]''', format per [[lava]] fosa en un cràter volcanic o en depressions circumdants, com el de la perola del volca [[Kilauea]] en [[Hawái]]. | ||
* '''Embassament volcanic'''. Les emanacions de material volcanic poden obstruir les valles dels rius. Aixina s'originà el [[llac Kivu]], en [[Africa]]. | * '''Embassament volcanic'''. Les emanacions de material volcanic poden obstruir les valles dels rius. Aixina s'originà el [[llac Kivu]], en [[Africa]]. | ||
=== Per represamiento === | === Per represamiento === | ||
* '''[[Embassament|Embassament natural]]''', | * '''[[Embassament|Embassament natural]]''', produït per derroque de costeres, congelament en formació de plaques de gel o menuts embassaments construïts per [[castor]]es. | ||
* '''[[Llac artificial]]''', tambe cridat represa, presa, reservorio, embassament i si es una bassa menor se denomina [[estany]]. Construit per a diversos fins com reservorio agricola, font d'aigua potable, [[presa hidroelectrica]], prenvención de creixcudes, per a facilitar la navegacio, enramada, deports aquatics i generalment pot ser un [[embassament d'usos multiples]]. Eixemplets mes coneguts son la [[Represa d'Itaipú]] entre Brasil i Paraguai, i la [[Presa de les Tres Goles]] en Chinenca. | * '''[[Llac artificial]]''', tambe cridat represa, presa, reservorio, embassament i si es una bassa menor se denomina [[estany]]. Construit per a diversos fins com reservorio agricola, font d'aigua potable, [[presa hidroelectrica]], prenvención de creixcudes, per a facilitar la navegacio, enramada, deports aquatics i generalment pot ser un [[embassament d'usos multiples]]. Eixemplets mes coneguts son la [[Represa d'Itaipú]] entre Brasil i Paraguai, i la [[Presa de les Tres Goles]] en Chinenca. | ||
[[Archiu:Lispach3.jpg|thumb|300px|[[Llac de Lispach]], aiguamoll de [[Vosgos (departament)|Vosgos]] en [[França]].]] | [[Archiu:Lispach3.jpg|thumb|300px|[[Llac de Lispach]], aiguamoll de [[Vosgos (departament)|Vosgos]] en [[França]].]] | ||
| Llínea 69: | Llínea 69: | ||
=== Per humitat del sol === | === Per humitat del sol === | ||
La saturacio del terreny origina diversos tipos de [[chapull]]es: | La saturacio del terreny origina diversos tipos de [[chapull]]es: | ||
* '''[[Oasis]]''', | * '''[[Oasis]]''', produït per una font d'aigua subterrànea o [[pou artesia]] en una zona arida. Per ej.: [[Huacachina]], oasis en el [[desert coster del Perú]]. | ||
* '''[[Aiguamoll]]''' o [[aiguamoll|ciénaga]], format per pluges o inundacions en terreny pla, conte fondos de tarquim tou o fanguig. El major del mon es el [[Pantanal]] en | * '''[[Aiguamoll]]''' o [[aiguamoll|ciénaga]], format per pluges o inundacions en terreny pla, conte fondos de tarquim tou o fanguig. El major del mon es el [[Pantanal]] en Suramèrica, conformat per una xàrcia de basses i terrenys inundables en 3 països. | ||
* '''[[Mareny]]''' o llac coster, | * '''[[Mareny]]''' o llac coster, produït per filtració o inundació en maror alta, donada la seua proximitat al mar. Son d'aigua salada, dolç o salobre i generalment conte fondos arenencs. | ||
* '''[[Estorada]]''', | * '''[[Estorada]]''', produït per filtració o inundació en les creixcudes, donada la seua proximitat a rius o llacs. (No confondre en [[estuari]]) | ||
Un [[terreny inundable]] no es considerat llac degut a que no presenta una conca definida. | Un [[terreny inundable]] no es considerat llac degut a que no presenta una conca definida. | ||
=== Per endorreísmo === | === Per endorreísmo === | ||
El predomini del clima arit en una regio, reduix o elimina l' | El predomini del clima arit en una regio, reduix o elimina l'erosió fluvial permetent que una conca se mantinga tancada i sense mecanismets de drenage cap als oceans. L'aridea determina que l'aporte d'aigua siga menor que l'evaporacio, lo que ocasiona que els llacs retinguen les seues sales. Segons la salinitat poden ser salats, salobres, hipersalinos o secs. | ||
* '''[[Llac salat]]''' o [[llac endorreico]] a voltes cridat mar interior, produit en una [[conca endorreica]]. Per ej. el [[mar Caspio]] com el major llac del mon, situat tambe en la major conca endorreica. | * '''[[Llac salat]]''' o [[llac endorreico]] a voltes cridat mar interior, produit en una [[conca endorreica]]. Per ej. el [[mar Caspio]] com el major llac del mon, situat tambe en la major conca endorreica. | ||
* '''[[Salina]]''', bassa salada en les rodalies de mars o tambe interiors. Molt amprats per a l'extraccio de [[sales minerals|sales]]. | * '''[[Salina]]''', bassa salada en les rodalies de mars o tambe interiors. Molt amprats per a l'extraccio de [[sales minerals|sales]]. | ||
| Llínea 88: | Llínea 88: | ||
[[Archiu:Nowitna river.jpg|thumb|300px|[[Braç mort|Braços morts]] del riu Nowitna en [[Alaska]].]] | [[Archiu:Nowitna river.jpg|thumb|300px|[[Braç mort|Braços morts]] del riu Nowitna en [[Alaska]].]] | ||
=== Per | === Per erosió fluvial === | ||
La força del corrent en plans i planices, obri | La força del corrent en plans i planices, obri meandres i dins d'estos s'apleguen a formar basses que tenen forma de ferradura i a voltes anguilejant. El [[rovina]] o la solsida de la riberes d'un riu sol obstruir l'eixida d'una conca, i en això se talla l'accés d'un afluent i se forma un llac. | ||
* '''[[Llac en ferradura]]''' o braç mort, en forma de mija lluna, | * '''[[Llac en ferradura]]''' o braç mort, en forma de mija lluna, produït per la curva que deixa un [[Meandre (geomorfología)|meandre]] abandonat d'un riu de planiça. Per eixemple la gran quantitat de llacs que acompanyen els rius [[Selva amazónica|amazónicos]] en Suramèrica, cridats ''cochas'' en [[Perú]]. | ||
* '''Llac aluvial''', format quan hi ha | * '''Llac aluvial''', format quan hi ha retenció d'un riu per [[planiça aluvial|deposits aluvials]] en la seua propi curs, com en el cas dels llacs de [[Trento]], Itàlia. | ||
=== Per atres forces === | === Per atres forces === | ||
* '''Llac | * '''Llac eòlic''', produït per erosió del terreny pel vent, com els llacs de [[Languedoc]], França. | ||
* '''Llac''' de '''[[ | * '''Llac''' de '''[[cràter d'impacte]]''' d'un [[meteorit]], com el llac Bosumtwi que es el major llac de [[Ghana]] i el [[Elgygytgyn]] en Siberia. | ||
=== Per forces mixtes === | === Per forces mixtes === | ||