Diferència entre les revisions de "El Boixar"

m Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Llínea 7: Llínea 7:


==Història==
==Història==
El Boixar passà a pertànyer a la Tinença de Benifassà després de la conquesta cristiana del [[segle XIII]], sent patrimoni del [[Monasteri de Santa Maria de Benifassà|monasteri d'este nom]]. El [[15 de març]] de [[1236]], [[Blasco d'Alagó]] realisà una primera repoblació junt en [[Fredes]], otorgant carta de poblament a favor de Domènec Berenguer. En [[1463]] quedà totalment despoblada com a conseqüència de la guerra civil de [[Catalunya]].
El Boixar passà a pertànyer a la Tinença de Benifassà despuix de la conquesta cristiana del [[segle XIII]], sent patrimoni del [[Monasteri de Santa Maria de Benifassà|monasteri d'este nom]]. El [[15 de març]] de [[1236]], [[Blasco d'Alagó]] realisà una primera repoblació junt en [[Fredes]], otorgant carta de poblament a favor de Domènec Berenguer. En [[1463]] quedà totalment despoblada com a conseqüència de la guerra civil de [[Catalunya]].


És molt interessant el Llibre d'Establiments que recull els acorts municipals sobre l'ús del terme.
És molt interessant el Llibre d'Establiments que recull els acorts municipals sobre l'ús del terme.


Fon zona d'actuació [[Carlisme|carlista]] durant el [[segle XIX]], sobretot durant la [[Primera Guerra Carlista]], quan [[Ramon Cabrera i Grinyó|Cabrera]] reuní les tropes disperses després de la desfeta de Maials del [[10 d'abril]] del [[1834]].<ref>Urcelay, Javier (2002). ''El Maestrazgo carlista'' (2ª Edició, pàg. 164). Vinaròs: Editorial Antinea. ISBN 84-89555 72-9</ref>
Fon zona d'actuació [[Carlisme|carlista]] durant el [[segle XIX]], sobretot durant la [[Primera Guerra Carlista]], quan [[Ramon Cabrera i Grinyó|Cabrera]] reuní les tropes disperses despuix de la desfeta de Maials del [[10 d'abril]] del [[1834]].<ref>Urcelay, Javier (2002). ''El Maestrazgo carlista'' (2ª Edició, pàg. 164). Vinaròs: Editorial Antinea. ISBN 84-89555 72-9</ref>


En l'any [[1279]] era la població més important de la comarca, a finals del [[segle XVIII]] tenia una 300 habitants, en [[1900]] n'hi havia 438 persones, en [[1960]] es contaven 229 habitants, i actualment ([[2007]]) només en queden 15 veïns.
En l'any [[1279]] era la població més important de la comarca, a finals del [[segle XVIII]] tenia una 300 habitants, en [[1900]] n'hi havia 438 persones, en [[1960]] es contaven 229 habitants, i actualment ([[2007]]) només en queden 15 veïns.