Teresa de Cofrents

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:33 3 març 2024 per Jose2 (Discussió | contribucions) (→‎Demografia)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Vista panoràmica de Teresa de Cofrents

Teresa de Cofrents (en castellà i oficialment Teresa de Cofrentes), és un municipi de la Vall de Cofrents.

Geografia

113,9 km2 de terme integrats en el massiç del Caroig donen lloc a espais naturals com els alvencs de Las Quebradas, entre els barrancs de Carboneras i de l'Argongueña, els parages del riu Reconque, la rambla de Murell, els alts del Caroig, de Tona, Pino Alto i la Pedriza, i les fonts del Bolo, Las Balsillas, del Bosque, de Velilla o de los Batanes.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Aquilino Gozálvez Giménez
1983 - 1987 José Teruel Gozálvez PSPV-PSOE
1987 - 1991 José Teruel Gozálvez PSPV-PSOE
1991 - 1995 Victoriano Fuentes Jiménez PPCV
1995 - 1999 Victoriano Fuentes Jiménez PPCV
1999 - 2003 José Gozálvez Piqueras PPCV
2003 - 2007 José Gozálvez Piqueras PPCV
2007 - 2011 José Gozálvez Piqueras PPCV
2011 - 2015 José Gozálvez Piqueras PPCV
2015 - 2019 Francisco Cebrian Gómez PSPV-PSOE
2019 - 2023 Francisco Cebrian Gómez PSPV-PSOE
2023 José Javier Jiménez Miravalles PPCV

Demografia

Conta en 611 habitants segons el cens del INE de l'any 2023.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2021 2023
787 757 758 751 728 695 678 661 697 724 662 654 620 651 650 618 611

Cultura

Com en el restant de la comarca, els seus habitants tenen la llengua castellana com a pròpia, en influència de la parla manchega i també de la llengua valenciana.

Economia

La seua economia és bàsicament agrícola, encara que en un passat de cert auge industrial. La superfície cultivada apenes aplega al 15,6% del total municipal, quedant el restant poblat per pins, carrasques i romers. En aigua de fonts i pous es reguen les terres en les que es cultiven bresquilleres i pomeres especialment, dacsa, hortalices i alfals. En secà hi ha oliveres i armelers. El cultiu de major superfície és el de cereals i vinyes. Abunda la ganaderia capruna i lanar, aixina com les colmenes per a l'extracció de la mel.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons


Municipis de La Vall de Cofrents
Ayora    Cofrents    Cortes de Pallars    Teresa de Cofrents    Xalans    Xarafull    Zarra