Gilles Deleuze
| Gilles Deleuze | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Francesa | ||
| Ocupació: | Filòsof i escritor. | ||
| Naiximent: | 18 de giner de 1925 | ||
| Lloc de naiximent: | París, França | ||
| Defunció: | 4 de novembre de 1995 | ||
| Lloc de defunció: | París, França | ||
Gilles Deleuze (París, França, 18 de giner de 1925 - † París, França, 4 de novembre de 1995) fon un filòsof i escritor francés, considerat entre els més importants i influents del Sigle XX. Des de 1953 fins a la seua mort, escrigué numeroses obres filosòfiques sobre l'història de la filosofia, la política, les matemàtiques, la lliteratura, la música, el teatre, el cine i la pintura. També fon un reconegut professor de filosofia fins a la seua jubilació en l'any 1988.
Primerament percebut com un historiador de la filosofia, a causa d'haver escrit obres sobre filòsofs tan diversos com David Hume, Friedrich Nietzsche, Emmanuel Kant, Baruch Spinoza o Henri Bergson, Deleuze fon evolucionant cap a una nova definició del filòsof com "el creador de conceptes" en la societat; un creador de noves paraules en filosofia, en diferents significats. No obstant, va retornar a l'història de la filosofia al final de la seua carrera universitària, dedicant obres a Michel Foucault, François Châtelet i Gottfried Wilhelm Leibniz.
La seua tesis filosòfica se centra en els conceptes de “diferència” i “repetició”, és dir, la relació de lo mateix en lo semblant, de la còpia en el doble, i de l'efecte de la repetició en l'infinit en comparació a un original. Pren com a referència a Gottfried Wilhelm Leibniz, qui fon tant metafísic com a matemàtic. Aixina, Deleuze intenta desenrollar una metafísica, d'acort en la física i les matemàtiques del seu temps (els anys xixanta), en la que els conceptes de multiplicitat, succés i virtualitat reemplacen respectivament als de substància, essència i possibilitat.
Deleuze s'ocupa posteriorment en les relacions entre significat, sensesentit i acontenyiment, prenent com a referència el treball de Lewis Carroll, el del filòsof Whitehead i l'estoïcisme grec. Finalment, desenrollà una metafísica i una filosofia de l'art, interessant-se tant pel cine com pel pintor Francis Bacon.
Entre els seus llibres més famosos estan les monografies sobre David Hume Empirisme i subjectivitat (1953), La filosofia crítica de Kant (1963), El Bergsonisme (1966), Presentació de Sacher-Masoch (1967), Proust i els signes, Spinoza i el problema de l'expressió (1968), dos volums de Capitalisme i esquizofrènia: Mil replanells i L'Antiedipo, abdós escrits junt en Félix Guattari; els dos llibres que varen seguir al maig del 68 en París, Diferència i repetició (1968) i Llògica del sentit (1969); els seus dos llibres sobre cine, Image moviment (1984) i Image temps (1985); Spinoza: Filosofia pràctica (1981), En mig de Spinoza (Classes dictades en l'Universitat de Vincennes entre novembre de 1980 i març de 1981), Foucault (1986) i, per últim, ¿Qué és la filosofia? (1991), junt en Guattari.
En l'any 1994, Gilles Deleuze rebé el Gran Premi de Filosofia de la Académie Française per la seua obra.
Referències
- Deleuze, Gilles (1998). Nietzsche y la filosofía. Barcelona: Editorial Anagrama. p. 11. ISBN 9788433900173
- François Dosse, Gilles Deleuze, Felix Guattari, biografía cruzada, Paris, La Découverte, 2007, p. 113-124
- Querrien, Anne. « Deleuze/Guattari : histoire d'une rencontre », Le Magazine littéraire, no 406, 2002
- Wolin, Richard (31 de octubre de 2020). «Gilles Deleuze». Encyclopædia Britannica
Bibliografia
- Burns, L. (2012). Contemporary Caribbean Writing and Deleuze. Literature Between Postcolonialism and Post-Continental Philosophy. London & New York: Continuum
- Cremin, C. (2016). Exploring videogames with Deleuze and Guattari. Towards an affective theory of form. London & New York: Routledge
- Garo, I. (2011). Foucault, Deleuze, Althusser & Marx. La politique dans la philosophie. Paris: Éditions Demopolis
- Mc Namara, R., & Santaya, G. (Edits.). (2017). Deleuze y las fuentes de su filosofía V. Buenos Aires: RAGIF Ediciones
- Santaya, G. (2017). El cálculo trascendental. Gilles Deleuze y el cálculo diferencial: ontología e historia. Buenos Aires: RAGIF Ediciones
- Shores, C. (2021). The Logic of Gilles Deleuze. Basic Principles. London & New York: Bloomsbury Academic
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gilles Deleuze.