Selasphorus rufus
El colibrí rufo[1] (Selasphorus rufus), també denominat chispita rufa, brunzidor rufo o brunzidor canelo (en Mèxic),[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes— pertanyent al gènero Selasphorus. Anida en el noroest d'Amèrica del Nort i migra fins al suroest de Mèxic en els hiverns boreales.
Distribució i hàbitat
La seua àrea de nidificación s'estén des del sur d'Alaska, per l'oest de Canadà (la major part de Columbia Britànica i suroest d'Alberta) i noroest d'Estats Units (Washington, Oregó fins al centre d'Idaho, oest de Montana i nort de Califòrnia).
La migració d'esta espècie és una jornada prodigiosa per a un au de menut tamany, volant per 3200 km. A partir del final de juny i juliol migren a través de les Montanyes Rocoses per a passar l'hivern principalment en el suroest de Mèxic, pero també en menudes cantitats en la costa i sur de Califòrnia, i des de Sinaloa, Chihuahua, sur de Texas i la costa del Golf fins a l'oest de Florida) cap al sur per les terres altes de Mèxic, a través dels estats de Sonora, Michoacán, Jalisco, Guerrero, Mèxic, Sant Luis Potosí, Guanajuato i Veracruz fins a Oaxaca.[3]
Anida en una àmplia gama d'hàbitats. Principalment en creiximents secundaris i clars, pero també boscs madurs i parcs i zones residencials. Des del nivell de la mar fins als 1830 m d'altitut; anida en densos boscs madurs i de segon creiximent de coníferes, boscs caducifolios, xares ribereños, pantans i praderies, terres de labranza, vores de pastures, horts i patis urbans, parcs i jardins.[3]
Descripció
És un colibrí menut, medix aproximadament 8 cm, i té un pico llarc i molt prim. El macho adult té pit blanc, cara, esquena, laterals i coa rufa i un pegat anaranjado-rojós iridiscent en la gola. Alguns machos tenen una miqueta de vert en l'esquena o en la corona. Les parts inferiors de la femella són verdes en una miqueta de blanc, algunes plomes anaranjadas iridiscent en el centre de la seua gola, i una coa obscura en extrems blancs i una base rufa. La femella és a penes més gran que el macho. Les femelles i els machos en esquena verda són molt difícils de diferenciar del colibrí d'Allen. Est és un colibrí de dimensions típiques, sent un au molt menuda. Pesa de 2 a 5 g, medix de 7 a 9 cm de llongitut i les seues ales tenen una envargadura d'uns 11 cm.[4]
S'alimenten del néctar de les flors utilisant una llarga llengua extensible o atrapen insectes. Estes aus necessiten alimentar-se freqüentment mentres permaneixen actius durant el dia i de nit permaneixen aletargados per a conservar energia.
Estat de conservació
El colibrí rufo ha segut precautoriamente calificat com casi amenaçat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) degut a que la seua població, estimada en 22 000 000 d'individus madurs, es presumixen estar en decadència moderadament ràpida, a pesar de que resulta complicat definir les amenaces.
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie S. rufus va ser descrita per primera volta pel naturaliste alemà Johann Friedrich Gmelin en 1788 baix el nom científic Trochilus rufus; el seu localitat tipo és: «'In sinu Americae Natka'», és dir: «Nootka Sound, Vancouver Island.»[2]
Etimologia
El nom genèric masculí «Selasphorus» es compon de les paraules del grec «selas» que significa ‘llum, flama’, i «phoros» que significa ‘que du’; i el nom de l'espècie «rufus», en llatí significa ‘roig, rojós’.[5]
Taxonomia
Està molt pròximament relacionada en el colibrí d'Allen (Selasphorus sasin). És monotípica. S'han registrat híbrits en Archilochus colubris, Archilochus alexandri, Calypte anna, i dins de la seua proprio gènero en S. sasin, S. Calliope i S. platycercus.[3]
Referències
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 25 de febrer de 2025. P. 130.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 5 de març de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Selasphorus rufus en Birds of the World.
- ↑ [1]
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Selasphorus, p. 352; rufus, p. 343»