Fleix comú

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Fleix comú

Archiu:Ash Tree - geograph.org.uk - 590710.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Lamiales
Família Oleaceae
Gènero Fraxinus
Espècie Fraxinus excelsior
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat NT
Distribució geogràfica
Archiu:Fraxinus excelsior range.svg
Distribució natural


El fleix comú (Fraxinus excelsior) és un arbre caducifoli de la família de les Oleaceae, originari d'Europa i zones pròximes d'Àsia Menor. És un arbre típic de boscs frescs i humits, especialment en riberes i caents d'ombria.

Descripció morfològica

Arbre de gran port, que pot superar els 30 metros d'alçària, de creiximent ràpit i copa ampla i irregular.

  • Fulla: oposades, compostes pinnades, formades generalment per entre 7 i 15 folíols ovalats o llanceolats, en el marge dentat i apiç agut. De color vert intens i textura llaugerament rugosa.
  • Flor: apétales, unisexuals o hermafrodites, agrupades en panícules axilars. Apareixen a principis de primavera abans de l'eixida de les fulles.
  • Fruit: sàmara allargada, de fins a 4 cm, en una ala plana que facilita la dispersió pel vent.
  • Tronc: recte, en escorça llisa i grisenca en eixemplars jóvens, que es torna més fosca i solcada en l'edat.

Hàbitat

Es desenrolla en sòls frescs, profunts i rics en nutrients, generalment en zones de ribera, barrancs, fagedes i montanyes humides. Preferix climes temperats i no tolera bé la sequera prolongada.

Taxonomia

Fraxinus excelsior fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753. És l'espècie europea més coneguda del seu gènero.

Etimologia

  • Fraxinus: nom llatí antic per al fleix, provablement derivat de frangere (“trencar”), per la facilitat en què es trenquen les seues branques.
  • excelsior: del llatí “més alt”, fent referència a la seua talla elevada i majestat.

Usos

Tradicionalment valorat per la seua fusta, dura pero flexible, usat en ferramentes agrícoles, carros, bastons, mobles i fusteria. També s'ha utilisat per a formar alineacions i arbres d'ombra en parcs i camins. En medicina popular, les seues fulles i escorça tenien usos com a laxant o antiinflamatori.

Conservació

Encara que és comú en moltes zones d'Europa, en décades recents ha patit una regressió per una malaltia fúngica greu nomenada chalara (Hymenoscyphus fraxineus), que provoca defoliacions i mort de l'arbre. Ademés, la fragmentació d'hàbitats en zones de montanya mediterrànea pot afectar-ne la conservació localment.

Refranys valencians

Referències

Bibliografia

  • Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press

Enllaços externs