Fleix comú
| Fleix comú | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Lamiales | ||
| Família | Oleaceae | ||
| Gènero | Fraxinus | ||
| Espècie | Fraxinus excelsior | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | NT | ||
| Distribució geogràfica | |||
| Archiu:Fraxinus excelsior range.svg | |||
| Distribució natural | |||
El fleix comú (Fraxinus excelsior) és un arbre caducifoli de la família de les Oleaceae, originari d'Europa i zones pròximes d'Àsia Menor. És un arbre típic de boscs frescs i humits, especialment en riberes i caents d'ombria.
Descripció morfològica
Arbre de gran port, que pot superar els 30 metros d'alçària, de creiximent ràpit i copa ampla i irregular.
- Fulla: oposades, compostes pinnades, formades generalment per entre 7 i 15 folíols ovalats o llanceolats, en el marge dentat i apiç agut. De color vert intens i textura llaugerament rugosa.
- Flor: apétales, unisexuals o hermafrodites, agrupades en panícules axilars. Apareixen a principis de primavera abans de l'eixida de les fulles.
- Fruit: sàmara allargada, de fins a 4 cm, en una ala plana que facilita la dispersió pel vent.
- Tronc: recte, en escorça llisa i grisenca en eixemplars jóvens, que es torna més fosca i solcada en l'edat.
Hàbitat
Es desenrolla en sòls frescs, profunts i rics en nutrients, generalment en zones de ribera, barrancs, fagedes i montanyes humides. Preferix climes temperats i no tolera bé la sequera prolongada.
Taxonomia
Fraxinus excelsior fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753. És l'espècie europea més coneguda del seu gènero.
Etimologia
- Fraxinus: nom llatí antic per al fleix, provablement derivat de frangere (“trencar”), per la facilitat en què es trenquen les seues branques.
- excelsior: del llatí “més alt”, fent referència a la seua talla elevada i majestat.
Usos
Tradicionalment valorat per la seua fusta, dura pero flexible, usat en ferramentes agrícoles, carros, bastons, mobles i fusteria. També s'ha utilisat per a formar alineacions i arbres d'ombra en parcs i camins. En medicina popular, les seues fulles i escorça tenien usos com a laxant o antiinflamatori.
Conservació
Encara que és comú en moltes zones d'Europa, en décades recents ha patit una regressió per una malaltia fúngica greu nomenada chalara (Hymenoscyphus fraxineus), que provoca defoliacions i mort de l'arbre. Ademés, la fragmentació d'hàbitats en zones de montanya mediterrànea pot afectar-ne la conservació localment.
Refranys valencians
Referències
- Fraxinus excelsior – Plants of the World Online – Kew
- Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). Flora Ibérica. Real Jardín Botánico, CSIC
Bibliografia
- Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press