Bertrand Russell
| Bertrand Russell | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Bertrand Russell en l'any 1907 | |||
| Nacionalitat: | Galesa | ||
| Ocupació: | Matemàtic, filòsof, activiste | ||
| Naiximent: | 18 de maig de 1872 | ||
| Lloc de naiximent: | Trellech, Monmouthshire, Gales, Regne Unit | ||
| Defunció: | 2 de febrer de 1970 (als 97 anys) | ||
| Lloc de defunció: | Penrhyndeudraeth, Gwynedd, Gales, Regne Unit | ||
Bertrand Arthur William Russell, tercer comte Russell, OM, FRS (Trellech, Monmouthshire, Gales, Regne Unit, 18 de maig de 1872 - † Penrhyndeudraeth, Gwynedd, Gales, Regne Unit, 2 de febrer de 1970), fon un filòsof, llògic, matemàtic i intelectual públic britànic. Va tindre influència en les matemàtiques, la llògica, la teoria de conjunts i diverses àrees de la filosofia analítica.
Fon un dels llògics més destacats de principis del sigle XX i fundador de la filosofia analítica, junt en el seu predecessor Gottlob Frege, el seu amic i colega G. E. Moore, i el seu alumne i protegit Ludwig Wittgenstein. Russell, junt en Moore, va liderar la “revolta britànica contra l'idealisme”. Junt al seu antic professor A. N. Whitehead, Russell va escriure Principia Mathematica, una fita en el desenroll de la llògica clàssica i un important intent de reduir tota la matemàtica a la llògica (vejau llogicisme). El seu artícul On Denoting ha segut considerat un “paradigma de la filosofia”.
Russell fon pacifiste, defensor de l'antiimperialisme i president de l'Índia League. Va ser empresonat pel seu pacifisme durant la Primera Guerra Mundial, i en un principi va recolzar la política de pacificació front a l'Alemània nazi d'Adolf Hitler, abans de canviar d'opinió en 1943, descrivint la guerra com un “mal menor” necessari. Despuix de la Segona Guerra Mundial, va acceptar l'hegemonia global nortamericana com a preferible a l'hegemonia soviètica o a l'absència (o ineficàcia) de liderage mundial, inclús si això implicava l'us d'armes nuclears. Posteriorment, criticaria el totalitarisme estaliniste, condenaria la participació d'Estats Units en la Guerra de Vietnam i es convertiria en un ferm defensor del desarmament nuclear.
En l'any 1950, Russell va rebre el Premi Nobel de Lliteratura “en reconeiximent als seus escrits variats i significatius en els que defén ideals humanitaris i la llibertat de pensament”. També fon guardonat en la Medalla de Morgan (1932), la Medalla Sylvester (1934), el Premi Kalinga (1957) i el Premi Jerusalem (1963).
Biografia
Infància i antecedents
Bertrand Arthur William Russell naixqué en Ravenscroft, una casa de camp en Trellech, Monmouthshire, el 18 de maig de 1872, en el sí d'una família influent i lliberal de l'aristocràcia britànica. Els seus pares eren el vescomte i la vescomtesa d'Amberley. Lord Amberley consentí la relació extramarital de la seua esposa en el tutor dels seus fills, el biòlec Douglas Spalding. Abdós foren defensors primerencs del control de la natalitat en una época en la que açò es considerava escandalós. Lord Amberley, deiste, demanà al filòsof John Stuart Mill que actuara com a padrí secular de Russell. Mill va fallir a l'any següent del naiximent de Russell, pero els seus escrits influirien posteriorment en la vida d'est.
El yayo patern de Russell, Lord John Russell, posteriorment primer comte Russell, fon primer ministre del Regne Unit en dos ocasions durant les décades de 1840 i 1860. Membre del Parlament des de principis de la década de 1810, es reuní ab Napoleó Bonaparte en Elba. Els Russell havien segut una família prominent en Anglaterra durant varis sigles abans d'açò, alcançant el poder i el títul nobiliari en l'ascens de la dinastia Tudor (vejau: Duc de Bedford). Es consolidaren com una de les principals famílies whig i participaren en acontenyiments polítics des de la dissolució dels monasteris entre 1536 i 1540, fins a la Revolució Gloriosa de 1688–1689 i la Gran Reforma de 1832.
Lady Amberley era filla de Lord i Lady Stanley de Alderley. Russell temia a sovint les burles de la seua yaya materna, una de les defensores de l'educació de la dona.
Infància i adolescència
Russell tenia dos germans: el seu germà Frank (sèt anys major) i la seua germana Rachel (quatre anys major). En juny de 1874, la seua mare morí de diftèria, seguida poc despuix per la mort de Rachel. En giner de 1876, el seu pare fallí de bronquitis despuix d'un llarc periodo de depressió. Frank i Bertrand quedaren baix el conte dels seus yayos paterns, els qui vivien en Pembroke Lodge, en Richmond Park. El seu yayo, l'ex primer ministre comte Russell, morí en 1878 i fon recordat per Russell com un vell amable en cadira de rodes. La seua yaya, la comtesa Russell (de naiximent Lady Frances Elliot), fon la figura central de la família durant el restant de l'infància i joventut de Russell. La comtesa provenia d'una família presbiteriana escocesa i presentà una petició davant el Tribunal de Cancelleria per a anular una clàusula del testament de Amberley que exigia que els chiquets foren criats com a agnòstics. A pesar del seu conservadurisme religiós, mantenia idees progressistes en atres àmbits (acceptava el darwinisme i recolzava l'autonomia irlandesa), i la seua influència en la visió de Bertrand Russell sobre la justícia social i la defensa dels principis va perdurar a lo llarc de tota la seua vida.
L'adolescència de Russell fon solitària i va aplegar a contemplar el suïcidi. Comentà en la seua autobiografia que el seu interés per "la naturalea, els llibres i (més tart) les matemàtiques em varen salvar de la desesperació total"; solament el seu desig de deprendre més matemàtiques ho va mantindre alluntat del suïcidi. Va rebre educació en casa per mig de diversos tutors. Quan tenia onze anys, el seu germà Frank li va presentar l'obra d'Euclides, que Russell descrigué en la seua autobiografia com "un dels grans acontenyiments de la meua vida, tan enlluernant com el primer amor".
Durant estos anys formatius, també descobrí les obres de Percy Bysshe Shelley. Russell escrigué: "Passava tot el meu temps lliure llegint-ho i deprenent-ho de memòria, sense conéixer a ningú en qui poguera parlar de lo que pensava o sentia. Solia reflexionar sobre lo maravellós que hauria segut conéixer a Shelley, i em preguntava si alguna volta trobaria a un ser humà viu en qui sentira tanta simpatia". Russell afirmà que, a partir dels 15 anys, va dedicar molt de temps a reflexionar sobre la validea del dogma religiós cristià, el qual no li resultava convincent. A eixa edat va aplegar a la conclusió de que no existix el lliure albir i, dos anys despuix, que no hi ha vida despuix de la mort. Finalment, als 18 anys, despuix de llegir l'Autobiografia de Mill, abandonà l'argument de la "Causa Primera" i es convertí en ateu.
En 1890 viajà al continent europeu en un amic nortamericà, Edward FitzGerald, i junt a la família d'est va visitar l'Exposició de París de 1889 i va pujar a la Torre Eiffel poc despuix de la seua inauguració.
Educació
Russell obtingué una beca per a cursar el Mathematical Tripos en el Trinity College de Cambridge, i començà els seus estudis allí en 1890, tenint com a tutor a Robert Rumsey Webb. Es relacionà en el jove George Edward Moore i va caure baix l'influència d'Alfred North Whitehead, qui ho va recomanar per a formar part dels Apòstols de Cambridge. Destacà en matemàtiques i filosofia, graduant-se com a sèptim Wrangler en matemàtiques en 1893 i convertint-se en Fellow en filosofia en 1895.
Obres
A continuació es presenten obres seleccionades de Russell en anglés, ordenades per any de la seua primera publicació:
- 1896. German Social Democracy. London: Longmans, Green & Co.
- 1897. An Essay on the Foundations of Geometry. Cambridge: Cambridge University Press
- 1898. A Critical Exposition of the Philosophy of Leibniz. Cambridge: Cambridge University Press
- 1899. The Principles of Mathematics. Cambridge University Press
- 1900. A Free man's worship, and other essays.
- 1901. On Denoting, Mind, Vol. 14. ISSN 0026-4423. Basil Blackwell
- 1902. Philosophical Essays. London: Longmans, Green 1910–1913. Principia Mathematica. (with Alfred North Whitehead). 3 vols. Cambridge: Cambridge University Press
- 1903. The Problems of Philosophy. London: Williams and Norgate
- 1904. Our Knowledge of the External World as a Field for Scientific Method in Philosophy. Chicago and London: Open Court Publishing.
- 1905. Principles of Social Reconstruction. London: George Allen and Unwin
- 1906. Why Men Fight. New York: The Century Co
- 1907. The Policy of the Entente, 1904–1914: a reply to Professor Gilbert Murray. Manchester: The National Labour Press
- 1908. Justice in War-time. Chicago: Open Court
- 1909. Political Ideals. New York: The Century Co.
- 1910. Mysticism and Logic and Other Essays. London: George Allen & Unwin
- 1911. Proposed Roads to Freedom: Socialism, Anarchism, and Syndicalism. London: George Allen & Unwin
- 1912. Introduction to Mathematical Philosophy. London: George Allen & Unwin. (ISBN 0-415-09604-9 for Routledge paperback)
- 1913. The Practice and Theory of Bolshevism. London: George Allen & Unwin
- 1914. The Analysis of Mind. London: George Allen & Unwin
- 1915. The Problem of China. London: George Allen & Unwin
- 1916. Free Thought and Official Propaganda, delivered at South Place Institute
- 1917. The Prospects of Industrial Civilization, in collaboration with Dora Russell. London: George Allen & Unwin
- 1918. The ABC of Atoms. London: Kegan Paul. Trench, Trubner
- 1919. Icarus; or, The Future of Science. London: Kegan Paul, Trench, Trubner
- 1920. The ABC of Relativity. London: Kegan Paul, Trench, Trubner (revised and edited by Felix Pirani)
- 1921. What I Believe. London: Kegan Paul, Trench, Trubner
- 1922. On Education, Especially in Early Childhood. London: George Allen & Unwin
- 1923. The Analysis of Matter. London: Kegan Paul, Trench, Trubner
- 1924. An Outline of Philosophy. London: George Allen & Unwin
- 1925. Why I Am Not a Christian. London: Watts
- 1926. Selected Papers of Bertrand Russell. New York: Modern Library
- 1927. Sceptical Essays. London: George Allen & Unwin
- 1928. Marriage and Morals. London: George Allen & Unwin
- 1929. The Conquest of Happiness. London: George Allen & Unwin
- 1930. The Scientific Outlook. London: George Allen & Unwin
- 1931. Education and the Social Order. London: George Allen & Unwin
- 1932. Freedom and Organization, 1814–1914. London: George Allen & Unwin
- 1933. In Praise of Idleness and Other Essays. London: George Allen & Unwin
- 1934. Religion and Science. London: Thornton Butterworth
- 1935. Which Way to Peace?. London: Jonathan Cape
- 1936. The Amberley Papers: The Letters and Diaries of Lord and Lady Amberley, with Patricia Russell, 2 vols. London: Leonard & Virginia Woolf at the Hogarth Press; reprinted (1966) as The Amberley Papers. Bertrand Russell's Family Background, 2 vols. London: George Allen & Unwin
- 1937. Power: A New Social Analysis. London: George Allen & Unwin
- 1938. An Inquiry into Meaning and Truth. New York: W. W. Norton & Company.
- 1939. The Bomb and Civilisation. Published in the Glasgow Forward on 18 August 1945
- 1940. A History of Western Philosophy and Its Connection with Political and Social Circumstances from the Earliest Times to the Present Day. New York: Simon and Schuster
- 1941. Human Knowledge: Its Scope and Limits. London: George Allen & Unwin
- 1942. Authority and the Individual. London: George Allen & Unwin
- 1943. Unpopular Essays. London: George Allen & Unwin
- 1944. New Hopes for a Changing World. London: George Allen & Unwin
- 1945. The Impact of Science on Society. London: George Allen & Unwin
- 1946. Satan in the Suburbs and Other Stories. London: George Allen & Unwin
- 1947. Human Society in Ethics and Politics. London: George Allen & Unwin
- 1948. Nightmares of Eminent Persons and Other Stories. London: George Allen & Unwin
- 1949. Portraits from Memory and Other Essays. London: George Allen & Unwin
- 1950. Logic and Knowledge: Essays 1901–1950, edited by Robert C. Marsh. London: George Allen & Unwin
- 1951. Why I Am Not A Christian and Other Essays on Religion and Related Subjects, edited by Paul Edwards. London: George Allen & Unwin
- 1952. Understanding History and Other Essays. New York: Philosophical Library
- 1953. The Will to Doubt. New York: Philosophical Library
- 1954. Common Sense and Nuclear Warfare. London: George Allen & Unwin
- 1955. My Philosophical Development. London: George Allen & Unwin
- 1956. Wisdom of the West: A Historical Survey of Western Philosophy in Its Social and Political Setting, edited by Paul Foulkes. London: Macdonald
- 1957. Bertrand Russell Speaks His Mind. Cleveland and New York: World Publishing Company
- 1958. The Basic Writings of Bertrand Russell, edited by R. E. Egner and L. E. Denonn. London: George Allen & Unwin
- 1959. Fact and Fiction. London: George Allen & Unwin
- 1960. Has Man a Future? London: George Allen & Unwin
- 1961. Essays in Skepticism. New York: Philosophical Library
- 1962. Unarmed Victory. London: George Allen & Unwin
- 1963. Legitimacy Versus Industrialism, 1814–1848. London: George Allen & Unwin (first published as Parts I and II of Freedom and Organization, 1814–1914, 1934)
- 1964. On the Philosophy of Science, edited by Charles A. Fritz, Jr. Indianapolis: The Bobbs–Merrill Company
- 1965. The ABC of Relativity. London: George Allen & Unwin
- 1966. Russell's Peace Appeals, edited by Tsutomu Makino and Kazuteru Hitaka. Japan: Eichosha's New Current Books
- 1967. War Crimes in Vietnam. London: George Allen & Unwin 1951–1969. The Autobiography of Bertrand Russell, 3 vols. London: George Allen & Unwin. Vol. 2, 1956
- 1968. Dear Bertrand Russell... A Selection of his Correspondence with the General Public 1950–1968, edited by Barry Feinberg and Ronald Kasrils. London: George Allen and Unwin
Russell fon autor de més de xixanta llibres i més de dos mil artículs. Ademés, va escriure numerosos fullets, introduccions i cartes a l'editor. Un d'estos fullets, titulat I Appeal Unto Caesar: The Case of the Conscientious Objectors, escrit en nom de Margaret Hobhouse, mare de l'activiste pacifiste encarcerat Stephen Hobhouse, supostament va ajudar a conseguir la lliberació de centenars d'objectors de consciència.
Les seues obres es troben en antologies i coleccions, incloent The Collected Papers of Bertrand Russell, que l'Universitat McMaster començà a publicar en 1983. Per a març de 2017, esta colecció dels seus escrits breus i prèviament inèdits incloïa 18 volums, i varis més estaven en preparació. Una bibliografia en tres volums adicionals cataloga les seues publicacions. Els Archius Russell, conservats per la Divisió William Ready d'Archius i Coleccions d'Investigació de McMaster, posseïxen més de 40.000 de les seues cartes.
Cites
Referències
- Frisch, Mathias (2020). Zalta, Edward N., ed. Causation in Physics (Fall 2020 edición). Metaphysics Research Lab, Stanford University
- Russell, Bertrand: The analysis of mind (El análisis de la mente), págs. 159-160; 1921
- Russell, Bertrand (1988) [1917]. Political Ideals. Routledge. ISBN 0-415-10907-8
Bibliografia
- Camprubí, Lino (2022). Science and apocalypse in Bertrand Russell : a cultural sociology. ISBN 978-1-7936-1847-4. OCLC 1319082939
- Garciadiego Dantan, Alejandro R. (febrero de 1988). «Bertrand Russell y el origen de las paradojas de la teoría de conjuntos». Mathesis 1 (4): 113-130
- Grattan-Guiness, Ivor (2000). The Search For Mathematical Roots 1870 - 1940 (en anglés). Princeton University Press
- Grattan-Guiness, Ivor (2003). The Cambridge Companion to Bertrand Russell (en anglés). Cambridge University Press
- Hurtado, Guillermo (1998). Proposiciones russellianas. México: Instituto de Investigaciones Filosóficas, UNAM
- Rodríguez Consuegra, Francisco (1990). «La interpretación russelliana de Leibniz y el atomismo metodológico de Moore». Diánoia 36 (36): 121-156.
- Rodríguez Consuegra, Francisco (1991). «El logicismo russelliano: su significado filosófico». Crítica 23 (67): 15-34
- Rodríguez-Ponga, Rafael (1982). «El agnosticismo de Bertrand Russell». Religión y Cultura (XXVIII): 128, 327-350
- Tomasini, Alejandro (1992). Una introducción al pensamiento de Bertrand Russell. México: Universidad Autónoma de Zacatecas
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bertrand Russell.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul en.wikipedia.org/wiki/Bertrand_Russell de la Wikipedia en anglés, baix llicència Creative Commons-BY-SA.