Ramiro Ledesma

Ramiro Ledesma Ramos (Alfaraz de Sayago, 23 de maig de 1905 - † Aravaca, 29 d'octubre de 1936) fon un ensagiste, filòsof i polític jonsista espanyol. Director de La Conquista de l'Estat, fon una figura clau en l'articulació intelectual del fascisme espanyol.

Aliat en Onésimo Redondo, abdós fundarien en l'any 1931 les Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicaliste (JONS), que es varen fusionar en 1934 en la Falange Española de José Antonio Primo de Rivera i Julio Ruiz de Alda per a donar lloc a Falange Española de las JONS (FE de las JONS). Enfrontat en Primo de Rivera, va ser expulsat de l'organisació en 1935, tornant, despuix de fracassar en la reactivació de les antigues JONS, a dedicar-se a l'activitat intelectual.

L'inici de la Guerra Civil li va sorprendre en el Madrit republicà; va ser detingut per milicians, ingressat en la presó de Vendes i assessinat mesos despuix en una «trau».

Biografia

Orígens i anys de formació

Va nàixer el 23 de maig de 1905 en Alfaraz de Sayago,^[1] una menuda localitat de la província de Zamora que a penes rondava els cinccents habitants. Als pocs anys es va traslladar en la seua família a Torrefrades, a on el seu pare eixercia la professió de mestre.

Va ingressar molt jove en el cos de Correus i Telégrafs, i despuix de varis destins va recalar en Madrit, a on va terminar el bachillerat. Va freqüentar l'Ateneu i va conseguir donar-se una àmplia i sòlida cultura, en bona mida autodidacta. En 1926 es va matricular en la Facultat de Ciències i en la de Filosofia de l'Universitat de Madrit, en la que va coincidir en docents com José Ortega i Gasset, Julián Besteiro, Xavier Zubiri, Manuel García Morente, Manuel B. Cossío i Fernando dels Rius, mostrant Ledesma particular predilecció pel primer, de qui es va acabar convertint en un dels seus més assidus seguidors.^[3] Va profundisar en l'estudi del filòsof Martin Heidegger i va colaborar, des de molt jove, en La Gasseta Lliterària, revista cultural fundada i dirigida per Ernesto Giménez Caballero,^[4] a on s'expressava la generació del 27, en la que a partir de 1929-1930 escomençarien a cobrar eco —per influència del seu director— posiciones d'inspiració fascista.^[5]

Referències

↑ Jiménez Cortacans, 2013, pp. 56-57.
↑ Simancas y Moraleja, 2001, p. 248.
↑ Soto Carrasco, 2011, pp. 83-84.
↑ Tusell, 1999, p. 82. «Giménez Caballero, su editor, admirador entusiasta de Mussolini, fue un representante característico del vanguardismo literario y del fascismo español».
↑ Selva, 2000, pp. 156-163, para la evolución que se produce en Ledesma —a la sombra en buena medida de Giménez Caballero— desde su lugar como comentarista filosófico y científico de La Gaceta Literaria hasta el lanzamiento de La Conquista del Estado.

Bibliografia

Gallego, Ferran (2005a). Ramiro Ledesma Ramos y el fascismo español. Madrid: Editorial Síntesis. ISBN 9788497563130
Jackson, Gabriel (1979). La República española y la guerra civil. Ediciones Orbis S. A. Barcelona. ISBN 84-7530-947-X
Tusell, Javier (1999). Historia de España en el siglo XX (II). La crisis de los años treinta: República y Guerra Civil. Madrid: Editorial Taurus

Enllaços externs

Commons

Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ramiro Ledesma.

[FOOTNOTEJiménez_Cortacans2013{{{c}}}56-57-1] Jiménez Cortacans, 2013, pp. 56-57.

[FOOTNOTESimancasMoraleja2001{{{c}}}248-2] Simancas y Moraleja, 2001, p. 248.

[FOOTNOTESoto_Carrasco2011{{{c}}}83-84-3] Soto Carrasco, 2011, pp. 83-84.

[FOOTNOTETusell1999{{{c}}}82«Giménez_Caballero,_su_editor,_admirador_entusiasta_de_Mussolini,_fue_un_representante_característico_del_vanguardismo_literario_y_del_fascismo_español».-4] Tusell, 1999, p. 82. «Giménez Caballero, su editor, admirador entusiasta de Mussolini, fue un representante característico del vanguardismo literario y del fascismo español».

[FOOTNOTESelva2000{{{c}}}156-163,_para_la_evolución_que_se_produce_en_Ledesma_—a_la_sombra_en_buena_medida_de_[[Giménez_Caballero]]—_desde_su_lugar_como_comentarista_filosófico_y_científico_de_''[[La_Gaceta_Literaria]]''_hasta_el_lanzamiento_de_''[[La_Conquista_del_Estado]]''-5] Selva, 2000, pp. 156-163, para la evolución que se produce en Ledesma —a la sombra en buena medida de Giménez Caballero— desde su lugar como comentarista filosófico y científico de La Gaceta Literaria hasta el lanzamiento de La Conquista del Estado.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]