Laniidae
Els capçots o verducs són aus paseriformes que formen la família Laniidae. Són coneguts pels seus hàbits de caçar insectes, menudes aus, reptils o mamífers i empalar els seus cossos en tallos espinosos. Açò els ajuda a dilacerar la carn en fragments més convenients i ademés li servix com a rebost, per #lo que retornen després a servir-se de les porcions restants. El pico d'un capçot típic és ganchudo com el d'un au d'assut, #lo que reflectix la seua naturalea depredadora.[1]
El seu paper ecològic com a depredadors de menuts animals i la seua adaptabilitat front a diferents condicions ambientals els fan importants en els ecosistemes a on habiten. La majoria de les espècies viuen en Eurasia[2] i Àfrica,[3] pero hi ha dos que es reproduïxen en Amèrica del Nort. Els membres d'esta família no existixen en Sudamérica ni en Austràlia.
El avió de caça alemà Focke-Wulf Fw 190 és malnomenat Würger (capçot en alemà).
Taxonomia
La família Laniidae va ser introduïda (com la subfamília Lanidia) en 1815 pel polímata francés Constantine Samuel Rafinesque. El gènero tipo Lanius' havia segut introduït per Carl Linnaeus en 1758.[4][5] Tal i com està constituïda actualment, la família conté 34 espècies en quatre gèneros. Inclou el gènero Eurocephalus en els dos capçots coroniblancos. [6] Un estudi filogenético molecular publicat en 2023 va descobrir que els capçots coroniblancos estaven més emparentats en els cuervos de la família Corvidae que en els Laniidae i els autors varen propondre que el gènero Eurocephalus es traslladara a la seua pròpia família Eurocephalidae. L'cladograma següent es basa en estos resultats:[7]
Característiques generals
Els capçots són aus menudes a mijanes, generalment medixen entre 15 i 30 centímetros de llongitut. Tenen picos robusts i ganchudos, adaptats per a esgarrar carn, i pates curtes i fortes. Són coneguts pel seu hàbit de empalar als seus assuts en espines, arams o atres punts esmolats.
- ↑ Yosef, R. (1996). The predatory behavior of Loggerhead Shrikes (Lanius ludovicianus) towards reptilian prey. The Auk, 113(1), 1-6. doi:10.2307/4088998
- ↑ Harris, T., & Franklin, K. (2000). Shrikes and Bush-Shrikes: Including Wood-Shrikes, Helmet-Shrikes, Shrike Flycatchers, Philentomas, Batises and Wattle-Eyes. London: Christopher Helm Publishers Ltd. (ISBN: 978-0713638371)
- ↑ Fry, C. H., Keith, S., & Urban, I. K. (1988). The Birds of Africa Volume III: Parrots to Woodpeckers. London: Academic Press. (ISBN: 978-0121373036)
- ↑ Rafinesque, Constantine Samuel (1815). org/page/48310145 Analyse de la nature ou, Tableau de l'univers et dones corps organisés (en francés), Palermo: Self-published, p. 67.
- ↑ Bock, Walter J. (1994). Història i nomenclatura dels noms dels grups familiars d'aus (vol. 222), New York: American Museum of Natural History, pp. 150, 252.<!-La pàgina enllaçada permet descarregar el pdf de 48MB-->
- ↑ «Capçots, vireos, capçots-obridors». IOC World Bird List Version 13. 2. International Ornithologists' Union (juliol 2023).
- ↑ “Elements extraconservados recolzen l'elevació d'una nova família aviar, Eurocephalidae, els capçots coroniblancos” . Ornithology 140 (3): ukad025. doi:.