Chrysothlypis chrysomelas
La tangara negriamarilla[1] (en Panamà) o tangara negre i dorat (en Costa Rica) (Chrysothlypis chrysomelas), també denominada fruter negre i groc o chococito negriamarilla (en Colòmbia),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Thraupidae, una de les dos pertanyents al gènero Chrysothlypis. És nativa de l'est d'America Central.
Distribució i hàbitat
És un pardal sedentario endèmic dels tossals de Costa Rica i Panamà. En Panamà existixen registres del seu albirament fins a en l'extrem est en la regió fronteriça en Colòmbia, i existix un registre de l'espècie en Colòmbia del 2010.[3][4] Existixen registres l'orige dels quals és incert en Nicaragua.[5]
En Costa Rica, habita en el piedemonte i les ales del costat caribeny (des de l'extrem noroest)[5] de les montanyes centrals, en altitutés entre els 600 a 1200 m, ocasionalment aplegant a zones en #elevació de 400 m.[6] En Panamà, li'l troba tant en les ales caribenyes com del Pacífic entre els 400 a 1200 m.[4] El seu hàbitat preferit és el dosel del bosc humit i boscs secundaris alts, pero s'alimenta en zones més baixes en les vores i clars del bosc.[6]
Descripció
Els eixemplars adults medixen uns 12 cm de llongitut i pesen 12.5 g.[6] El macho adult té el cap, grupa i parts inferiors de color groc lluent, mentres que la seua esquena, ales i coa són negres. La cara interna de les ales és blanca. El macho de C. c. ocularis es diferencia que posseïx una taca negra en el lorum.[4] La femella té la zona dorsal verda oliva i la zona inferior groguenca, pero en Costa Rica i l'extrem oest de Panamà (la denominada C. c. titanota) té la gola i zona ventral blancuzca.[7][4] Els eixemplars inmaduros s'assemblen a la femella adulta.[7]
Comportament
Per lo general li la troba en grups de tamany reduït, o com formant part d'una bandada mixta mentres es procura aliments. S'alimenta de fruts menuts que generalment consumix sancers, insectes i aranyas.
Construïx el seu niu en forma de tassa en la branca d'un arbre.
La seua cridada és un solitari crit asprós tipo «tsiu».[6]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1545.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Setzena part: Orde Passeriformes, Famílies Thraupidae a Icteridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 59 (1): 157-166. ISSN 0570-7358. Consultat el .
- ↑ . Avibase. Consultat el 13 d'abril de 2021.
- ↑ . Consultat el 2024-02-19.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Ridgely & Gwynne (1989). A Guide to the Birds of Panama, with Costa Rica, Nicaragua, and Hondures. ISBN 0-691-08529-3
- ↑ 5,0 5,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Stiles & Skutch (1989). A Guide to the Birds of Costa Rica. ISBN 0-8014-9600-4
- ↑ 7,0 7,1 Olson (1981). Systematic notes on certain Oscines from Panama and adjacent areas (Aus: Passeriformes). Prov. Biol. Soc. Wash. 94(2): 363-373.