Alfonso Paso

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:50 26 feb 2026 per Xavier (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Alfonso Paso Gil
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Periodiste i escritor.
Naiximent: 12 de setembre de 1926
Lloc de naiximent: Madrit, Espanya
Defunció: 10 de juliol de 1978
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Alfonso Paso Gil (Madrit, 12 de setembre de 1926 - Madrit, 10 de juliol de 1978), fon un periodiste, escritor, dramaturc espanyol, autor de sainets dramàtics, comèdies, tragèdies i obres de denúncia social. Els seus llibrets varen destacar per l'humor reflectit en els diàlecs i l'originalitat de les situacions i personages.

Biografia[editar | editar còdic]

Alfonso Paso naixqué en la ciutat de Madrit en el sí d'una família d'autors teatrals, artistes i especialment músics. Fon fill d'Antonio Paso Cano, dramaturc i llibretiste de sarsuela de la generació del 98, i de l'actriu Juana Gil. Tio seu era Manuel Paso, periodiste, escritor i poeta. Era germà, ademés, d'Antonio Paso Díaz, pare a la seua volta d'Encarna Paso.

Despuix d'abandonar la carrera d'ingenier aeronàutic, estudià Filosofia i Lletres, en la branca d'Història d'Amèrica i Arqueologia, conseguint el Premi Extraordinari fi de carrera en 1952. També estudià Medicina i en 1974 es llicencià en Periodisme. Contragué matrimoni en Evangelina Jardiel Poncela (filla d'Enrique Jardiel Poncela) i varen ser pares de les actrius Paloma Paso Jardiel i Rocío Paso Jardiel.

En l'any 1968 Alfonso Paso aplegà a tindre sèt obres en cartell en sèt teatres de Madrit, vesprada i nit durant varis mesos i el cartell de «No hi ha localitats» figurava en tots ells.

Ell mateixa treballava a voltes com a actor en les seues pròpies obres, i viajà per tot lo món per a presentar-les.

En el pla polític estava pròxim als postulats de la dreta, simpatisant en el partit polític Fuerza Nueva.

Fallí en Madrit en 1978, als 51 anys d'edat, víctima d'un càncer.

Obra[editar | editar còdic]

La seua primera comèdia, Un tic-tac de reloj, l'escrigué en 1946 i constava d'un sol acte. Intentà en els inicis de la seua carrera una renovació teatral, en obres com Juicio contra un sinvergüenza i Los pobrecitos, pero es va plegar als gusts de la classe mija dels anys cinquanta i xixanta, escrivint un teatre d'evasió, més dedicat a entretindre. El seu èxit fon enorme, aplegant a ser el dramaturc més fecunt del teatre de posguerra, i és possible que fora un dels primers autors teatrals que es feu en una menuda fortuna. En 1968 gojava de tanta popularitat que mantenia sèt obres en cartell en sèt teatres de Madrit, en tres funcions diàries. Est èxit comercial té molt que vore en el fet de que algunes de les seues obres varen ser comprades per al cine.

Varis anys despuix de la seua mort les seues obres seguixen sent de gran interés, per lo que continuen representant-se en bon acolliment en països com Alemània, Turquia, República Checa, Hongria o Mèxic, entre uns atres.

Les seues obres han segut traduïdes a més de vintiquatre idiomes, entre ells l'italià, francés, anglés, alemà, portugués o àrap. Fon el primer autor espanyol viu que estrenà en Broadway (Nova York), en la comèdia El canto de la cigarra.

El director i actor de teatre espanyol José Vilar, gran admirador de Paso, feu célebres moltes de les seues obres en la televisió peruana i chilena des de mitans de la década dels setanta fins a inicis dels huitanta.

Teatre[editar | editar còdic]

Obres més conegudes:

  • Juicio contra un sinvergüenza (1952)
  • Una bomba llamada Abelardo (1953)
  • Los pobrecitos (1957)
  • El cielo dentro de casa (1957)
  • Usted puede ser un asesino (1958, portada al cine)
  • Papá se enfada por todo (1959)
  • No hay novedad, Doña Adela (1959)
  • La boda de la chica (1960)
  • Pregunta por Julio César (1960)
  • Cuidado con las personas formales (1960)
  • Cosas de papá y mamá (1960)
  • Cuatro y Ernesto (1960)
  • Sentencia de muerte (1960)
  • Una tal Dulcinea (1961)
  • Vamos a contar mentiras (1961)
  • Aurelia y sus hombres (1961, Premi Nacional de Teatre)
  • Los derechos de la mujer (1962)
  • Al final de la cuerda (1962)
  • De profesión, sospechoso (1962)
  • Las que tienen que servir (1962)
  • El mejor mozo de España (1962)
  • Sosteniendo el tipo (1962)
  • El canto de la cigarra (1963)
  • Las mujeres los prefieren pachuchos (1963)
  • La corbata, (1963)
  • Los Palomos (1964, portada al cine)
  • Carmen tomó la roja, (1964)
  • La oficina (1965)
  • Educando a un idiota (1965)
  • Enseñar a un sinvergüenza (1966)
  • ¡Estos chicos de ahora! (1967)
  • Atrapar a un asesino (1968)
  • ¡Cómo está el servicio! (1968)
  • Viuda ella, viudo él (1968)
  • Una monja (1968)
  • El armario (1969)
  • Nerón-Paso (1969)
  • Tú me acostumbraste (1970)

Narrativa[editar | editar còdic]

  • Ministro (1975, portada al cine)

Periodisme[editar | editar còdic]

Colaborà asiduament en els periòdics ABC i El Alcázar.

Guioniste de cine[editar | editar còdic]

  • Un tesoro en el cielo (1957)
  • Aquellos tiempos del cuplé (1958)
  • Las dos y media y veneno (1959)
  • Pregunta por Julio César (1960)
  • Cena de matrimonios (1962)
  • Querido profesor (1966, en la que también actuó)
  • Amor a la española (1966)
  • Cuatro noches de boda (1969)
  • Préstamela esta noche (1978)

Guioniste i director[editar | editar còdic]

  • Vamos por la parejita (1969)
  • No somos ni Romeo ni Julieta (1969)
  • Los extremeños se tocan (1970)
  • La otra residencia (1970)
  • Ligue Story (1972)
  • Celos, amor y Mercado Común (1973)

Televisió[editar | editar còdic]

  • Firmado Pérez (1963)
  • Remite: Maribel (1970)
  • El último café (1970-1972)
  • Compañera te doy (1973)
  • Si yo fuera rico (1973-1974)

Premis, guardons i reconeiximents[editar | editar còdic]

Teatrals[editar | editar còdic]

  • Premi Carlos Arniches, per Los pobrecitos (1957).
  • Premi Álvarez Quintero de la Real Acadèmia Espanyola, per El cielo dentro de casa (1960)
  • Encomana d'Isabel la Catòlica (1961)
  • Premi Maria Rolland, per Las que tienen que servir (1962)
  • Premi de la Crítica de Barcelona, per Sí quiero (1965)
  • Premi Leopoldo Cano de Valladolit, per Querido Profesor (1966)
  • Medalla d'Argent en branques de Roure al Mèrit en el Treball (1973)
  • Premi Café de Gijón, per la seua novela Ministro (1975).

Les seues obres El cielo dentro de casa i En El Escorial, cariño mío foren seleccionades en 1977 com a objecte d'estudi per l'Acadèmia Sueca.

Cinematogràfics[editar | editar còdic]

  • Medalles del Círcul d'Escritors Cinematogràfics. 1954 Millor argument original Sierra maldita.

Enllaços externs[editar | editar còdic]