Pi negral
El pi negral (Pinus nigra), també conegut com pi larici o pi negre, és un arbre perennifoli de la família de les pinàcees, distribuït per diverses serrades de l’Europa mediterrànea i central. En Valéncia, es troba en zones elevades, generalment com a espècie plantada per a repoblació.
| Pi negral | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Pinophyta | ||
| Classe | Pinopsida | ||
| Orde | Pinales | ||
| Família | Pinaceae | ||
| Gènero | Pinus | ||
| Espècie | Pinus nigra | ||
| Autoritat | Arnold | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| Archiu:Pinus nigra range.svg | |||
| Distribució de Pinus nigra Plantilla:Colorbox Subsp. salzmannii.
| |||
Descripció
Arbre de talla gran, que pot superar els 30 metros d’altura, de tronc recte i copa piramidal o allargada segons l’edat.
- Fulla: Acícoles rígides, agrupades de dos en dos, de 8 a 16 cm de llargària, de color vert fosc, llaugerament corbades.
- Flor: monoic. Les flors masculines grogues es formen en grups al final de les branques; les femenines són menudes i rogenques. Florix entre maig i juny.
- Fruit: pinya ovoide-coniforme de 5 a 10 cm, en escames dures i planes. Madura al cap de dos anys i cau en autumne.
- Tronc: escorça gruixuda, de color gris fosc o negrosa, profundament badada en plaques irregulars. Resistix molt bé al foc.
Hàbitat
És una espècie pròpia de climes temperats de muntanya. Habita preferentment en sòls calcaris o silícics ben drenats, entre 800 i 1.800 m d’altitut. En terres valencianes s'ha utilisat àmpliament per a repoblacions en zones interiors, com Penyagolosa, Espadà i Serra Calderona.
Taxonomia
Pinus nigra fon descrit per Arnold Carl Friedrich von Hohenacker en 1861.
S’han descrit diverses subespècies, entre elles:
- Pinus nigra subsp. laricio – Pi larici, endèmic de Còrsega
- Pinus nigra subsp. salzmannii – Present en la Península Ibèrica oriental
Etimologia
- Pinus: nom clàssic llatí per als pins.
- nigra: significa 'negre', referint-se a l’escorça fosca característica.
Usos
Fusta de bona qualitat, usada en construcció, mobles i paper. Molt utilisat en repoblacions forestals per la seua rusticitat, capacitat de fixar sòl i resistència als incendis.
Conservació
Està classificada com a no amenaçada, pero algunes poblacions naturals poden vore’s afectades per incendis, pressió humana o canvis climàtics. En zones repoblades, pot desplaçar espècies autòctones si no es gestiona adequadament.
Refrayns valencians
Referències
- Pinus nigra – Plants of the World Online – Kew
- Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). *Flora Ibérica*. Real Jardín Botánico, CSIC.
Bibliografia
- Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). *Flora Europaea*. Cambridge University Press.