El pi negral (Pinus nigra), també conegut com pi larici o pi negre, és un arbre perennifoli de la família de les pinàcees, distribuït per diverses serrades de l’Europa mediterrànea i central. En Valéncia, es troba en zones elevades, generalment com a espècie plantada per a repoblació.

Pi negral

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Pinophyta
Classe Pinopsida
Orde Pinales
Família Pinaceae
Gènero Pinus
Espècie Pinus nigra
Autoritat Arnold
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Archiu:Pinus nigra range.svg
Distribució de Pinus nigra
Plantilla:Colorbox Subsp. salzmannii.
Plantilla:Colorbox Subsp. laricio.
Plantilla:Colorbox Subsp. nigra.
Plantilla:Colorbox Subsp. dalmatica.
Plantilla:Colorbox Subsp. pallasiana.

Descripció

Arbre de talla gran, que pot superar els 30 metros d’altura, de tronc recte i copa piramidal o allargada segons l’edat.

  • Fulla: Acícoles rígides, agrupades de dos en dos, de 8 a 16 cm de llargària, de color vert fosc, llaugerament corbades.
  • Flor: monoic. Les flors masculines grogues es formen en grups al final de les branques; les femenines són menudes i rogenques. Florix entre maig i juny.
  • Fruit: pinya ovoide-coniforme de 5 a 10 cm, en escames dures i planes. Madura al cap de dos anys i cau en autumne.
  • Tronc: escorça gruixuda, de color gris fosc o negrosa, profundament badada en plaques irregulars. Resistix molt bé al foc.

Hàbitat

És una espècie pròpia de climes temperats de muntanya. Habita preferentment en sòls calcaris o silícics ben drenats, entre 800 i 1.800 m d’altitut. En terres valencianes s'ha utilisat àmpliament per a repoblacions en zones interiors, com Penyagolosa, Espadà i Serra Calderona.

Taxonomia

Pinus nigra fon descrit per Arnold Carl Friedrich von Hohenacker en 1861.

S’han descrit diverses subespècies, entre elles:

  • Pinus nigra subsp. laricio – Pi larici, endèmic de Còrsega
  • Pinus nigra subsp. salzmannii – Present en la Península Ibèrica oriental

Etimologia

  • Pinus: nom clàssic llatí per als pins.
  • nigra: significa 'negre', referint-se a l’escorça fosca característica.

Usos

Fusta de bona qualitat, usada en construcció, mobles i paper. Molt utilisat en repoblacions forestals per la seua rusticitat, capacitat de fixar sòl i resistència als incendis.

Conservació

Està classificada com a no amenaçada, pero algunes poblacions naturals poden vore’s afectades per incendis, pressió humana o canvis climàtics. En zones repoblades, pot desplaçar espècies autòctones si no es gestiona adequadament.

Refrayns valencians

Referències

Bibliografia

  • Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). *Flora Europaea*. Cambridge University Press.

Enllaços externs