Carrasca
La carrasca (Quercus ilex), en castellà, encina, és un arbre de la família de les fagàcees que aplega a quinze metros d'altària, en tronc gros en diversos braços fent cop gran i redó; té les fulles elíptiques i apuntades, persistents i a voltes espinoses, de color vert fosc per dalt i blanquinoses per baix, flors de color vert groguenc. El seu fruit és la bellota. També se diu carrasca a la seua fusta o llenya.
| Carrasca | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Fagaceae | ||
| Gènero | Quercus | ||
| Espècie | Quercus ilex | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| |||
| Distribució natural. En taronja: Quercus ilex subsp. ballota. En vert: Quercus ilex subsp. ilex. | |||
És un arbre perennifoli natiu de la regió mediterrànea de talla mijana, encara que pot aparéixer en forma d'arbust, condicionat per les característiques de pluja o pel terreny en el que es trobe.
Descripció
El Quercus ilex és un un arbre de talla mijana a gran, de creiximent lent i copa densa,redona i ampla.
- Fulla: simples, alternes, de forma ovada o lanceolada, de marge sancer o dentat, coriàcies. L'anvers és vert fosc i lluent, revers clar. Perennifòlia.
- Flor: monoic, florix a la primavera (abril-maig), en flors senzilles agrupades en aments groguencs penjants.
- Fruït: tipo núcula, fruït sec indehiscent, nomenat bellota, de gust dolç o amarg segons varietats.
- Soca: grisenca, llisa en eixemplars jovens i progressivament més rugosa i fissurada en l'edat.
Hàbitat
Espècie rústica, tolerant la sequera. Preferix terrenys calcaris. S'associa freqüentment a atres Quercus, com el coscoll (Q. coccifera) o el roure valencià (Q. faginea).
Taxonomia
Quercus ilex fon descrita per Linnaeus i publicat en el ''Species Plantarum'' en l'any 1753.
Etimologia
- Quercus: nom genèric del llatí, que designava igualment al roure i a la carrasca. - Ilex: nom llatí per a la carrasca.
Distribució geogràfica
Es troba fonamentalment i s'adapta bé al clima mediterràneu interior de tendència continental. Viu des del nivell del mar fins als 1.700 metres d'altitut.
És molt comú en tota la Comunitat Valenciana. El Carrascar de la Font Roja, en la Serra del Menejador (Alcoyà) és un dels boscs de carrasca o carrascars més representatius de tot el territori valencià.
La Carrasca de Culla, en l'Alt Maestrat, potser la carrasca monumental més destacada de la Comunitat Valenciana.
Referències
Bibliografia
- Ceballos y Fernández de Córdoba, L. & Ruiz de la Torre, J., 1971. Árboles y Arbustos de la España Peninsular. ETSI Montes, Madrid. ISBN 978-84-600-1541-3
- Moro, Rafael (2007). Guía De Los Árboles De España. 407 págs. Omega (Barcelona). pp. 203-204. ISBN 8428214395.
- Palacios, César Javier y Redondo, José Ignacio. Guía de los árboles singulares de España
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Carrasca.
Wikispecies té un artícul sobre Carrasca.
