Lambert Palmart
Lambert Palmart, (Colònia, Alemanya, ¿? - † 1440), fon un impressor d'orige flamenc, afincat en la ciutat de Valéncia en el sigle XV, responsable de l'edició del primer llibre imprés en valencià i, que fon també el primer llibre lliterari imprés en la Península Ibèrica: Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria de Sor Isabel de Villena.
Encara que les Les obres o trobes... no porten peu d'imprenta, es pot assegurar que pertanyen al taller de Palmart per l'anàlisis del paper (filigranes, o marques d'aigua) i la tipografia, que coincidixen en títuls posteriors del taller.
Les obres o trobes és un recull de quaranta poemes en valencià, quatre en castellà i un en italià, presentats a un certamen poètic que havia tingut a Bernat Fenollar com a secretari del jurat. La tipografia utilisada per Palmart és romana, de tradició humanística italiana, enfront de la lletra gòtica que predominava en els impressors alemanys i, per tant, en els primers impresos europeus.
Atres impresosEditar
Del mateix taller d'impressió dirigit per Palmart eixí també la nomenada Bíblia Valenciana, impresa entre febrer de 1477 i març de 1478, traducció completa al valencià dels texts bíblics, atribuïda a Bonifaci Ferrer –germà de Sant Vicent Ferrer. També publicà un Salustri i el Comprehensorium de Joan Filipo (1475). També imprimí el Primer del Crestià de Francesc Eiximenis, en l'any 1483, i la primera mitat del Dotzè del Crestià, també de Francesc Eiximenis, en l'any 1484.
Un argenter castellà resident en Valéncia, Alfonso Fernández de Córdoba, deprengué de Palmart i treballà també per als germans Vizlant.
Palmart continuà el negoci fins a l'any 1493 i publicà un total d'una dotzena de títuls.
Imprenta en ValénciaEditar
No per casualitat fon la ciutat de Valéncia un breçol de l'imprenta. En començar la segona mitat del sigle XV era una ciutat en auge dins de la Corona d'Aragó; disponia de conexions en Marsella i Gènova, i gojava d'una burgesia emprenedora. Això atragué comerciants i artesans del nort d'Europa, com el mateix Palmart, o com Nicolau Spindeler, que imprimiria el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, en l'any 1490.
Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del sigle XII hi tingué sèu una escola de calígrafs, que posteriorment a la conquista cristiana varen mantindre la producció al nort d'Àfrica durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la conquista, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havien diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs). També destacava una important biblioteca en la Catedral i posteriorment, la biblioteca del Monasteri de Sant Miquel dels Reis, del duc de Calàbria, l'home de la virreina Germana de Foix.
ObresEditar
- Obres e trobes en lahors de la Verge Maria (1474)
- Comprehensorium de Juan Filópono
- La Opera de Salustio
- La Biblia en Valencià de Bonifaci Ferrer
- Furs e ordinacions del Regne de Valéncia (Valéncia, 4 de abril de 1482)
- Primer del Crestià de Francesc Eiximenis (Valencia, 1483)
- Primera mitad del Dotzè del Crestià de Francesc Eiximenis (Valéncia, 1484)
- Llibre del Consolat de Mar (Valéncia, 1484).
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
BibliografiaEditar
- «Ficha de Palmart, Lambert». Cervantes Virtual
- Haebler, Konrad (2005). Impresores primitivos de España y Portugal. Madrid: Ollero & Ramos. ISBN 8478952039.