Álvaro García Ortiz
| Álvaro García Ortiz | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Álvaro García Ortiz en l'any 2024 | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Juriste. | ||
| Naiximent: | 16 de decembre de 1967 | ||
| Lloc de naiximent: | Lumbrales, Salamanca, Espanya | ||
Álvaro García Ortiz (Lumbrales, Salamanca, 16 de decembre de 1967), és un juriste espanyol, fiscal del Tribunal Suprem. És el fiscal general de l'Estat des de l'any2022. Anteriorment, fon fiscal cap de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General.
BiografiaEditar
Llicenciat en Dret per l'Universitat de Valladolit, García Ortiz ingressà en la Carrera Fiscal en l'any 1998, sent destinat a la fiscalia de Maó, en Menorca. En l'any 2002 passà a ocupar plaça en la Fiscalia d'Àrea de Santiago de Compostela. En 2004 es va convertir en fiscal especialiste en mig ambient de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Galícia. Durant esta etapa assumí l'acusació pública en el Cas Prestige en l'any 2005.
Despuix de casi dos décades dedicat a l'especialitat de mig ambient, en l'any 2020 la fiscal general Dolores Delgado el va ascendir a la categoria de fiscal de Sala i el va nomenar fiscal cap de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l'Estat.
Ha segut membre del Consell Fiscal des del 4 d'abril de 2018, en les eleccions del qual resultà com el candidat més votat de l'orgue per part dels fiscals.
És membre de l'equip directiu de l'organisació progressista europea de juges i fiscals Magistrats Européens pour la Démocratie et les Libertés.
Aixina mateix, ha colaborat com a articuliste en mijos de comunicació espanyols i en publicacions tècniques.
Fiscal generalEditar
El 19 de juliol de 2022 el Govern espanyol presidit per Pedro Sánchez el propongué per a ocupar el càrrec de fiscal general de l'Estat en substitució de Dolores Delgado. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) avalà el seu nomenament per dotze vots a favor i sèt en contra, i el Consell de Ministres el va nomenar fiscal general l'1 d'agost de 2022.
Despuix de la formació del tercer Govern de Pedro Sánchez, el Consell de Ministres propongué la renovació del mandat del fiscal general. Encara que el Consell General del Poder Judicial rebujà la seua idoneïtat per huit vots a favor i sèt en contra, el Govern el va confirmar en el càrrec.
En novembre de 2023 la Sala de lo Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem anulà el nomenament de la seua predecessora Dolores Delgado com a fiscal de la Sala Militar, i per segona volta, en maig de 2024, el nomenament de la mateixa com a fiscal de sala de Drets Humans i Memòria Democràtica, per no haver tingut en conte un possible conflicte d'interessos entre esta i l'activitat de la seua parella, Baltasar Garzón.
L'Associació Professional i Independents de Fiscals (APIF) va recórrer el nomenament de García Ortiz davant el Tribunal Suprem (novembre de 2023), despuix de conéixer-se que el Consell General del Poder Judicial no va avalar, per majoria absoluta el seu nomenament.
El 8 de maig de 2024 el Senat, en majoria absoluta del Partit Popular, va reprovar al fiscal general de l'Estat, una moció simbòlica sense efectes pràctics.
El 24 de juliol de 2024, la Sala Tercera del Tribunal Suprem va anular l'ascens de la fiscal Isabel Rodríguez, que havia intervingut en el cas de la Manada. Rodríguez havia segut proposta pel propi García Ortiz en detriment del fiscal Luis Rueda, que havia segut el candidat més votat en el Consell Fiscal.
Revelació de secretsEditar
El 16 d'octubre de 2024, la Sala de lo Penal del Tribunal Suprem va obrir un procediment contra el fiscal general per un supost delicte de revelació de secrets en relació en la parella de la llavors presidenta de la Comunitat de Madrit, Isabel Díaz Ayuso, sent el primer fiscal general en actiu en ser investigat formalment per la justícia.
El 30 d'octubre la Guàrdia Civil va registrar el despaig d'Álvaro García Ortiz en busca d'indicis de la revelació dels correus electrònics filtrats a la prensa, fent còpies dels ordenadors i teléfons mòvils.
El 19 de decembre de 2024, la UCO va informar al tribunal que no havia trobat mensages entre el 8 i el 14 de març, ya que havien segut borrats. Anteriorment, un fiscal del Tribunal Suprem havia declarat haver vist a García Ortiz revisant un teléfon mòvil el mateix dia en que la Guàrdia Civil registrava el seu despaig. Per la seua banda, la Fiscalia va atribuir el borrat de mensages al «protocol habitual» per a protegir la «informació sensible» a la que té accés el fiscal general. Posteriorment, el 10 de febrer de 2025 la UCO va informar que García Ortiz havia borrat els seus mensages el mateix dia en que havia segut imputat pel Tribunal Suprem, el 16 d'octubre de 2024.
El 9 de juny de 2025 el magistrat Ángel Luis Hurtado va dictar un auto de processament contra el fiscal general, en considerar que existien indicis suficients de que García Ortiz havia filtrat senyes secretes de la parella d'Ayuso. Aixina mateix, el magistrat va considerar que el fiscal va actuar «a raïl d'indicacions rebudes de Presidència del Govern». La pràctica totalitat de les associacions fiscals (llevat la progressista) han reiterat la seua exigència de que García Ortiz deu presentar la seua dimissió, despuix de conéixer-se el seu processament per part del Tribunal Suprem i davant l'insostenibilitat d'esta anomalia.
Recorregut l'auto, la Sala d'Apelacions del Tribunal Suprem va rebujar el recurs, autorisant el processament en considerar que els indicis presentats pel magistrat eren suficients. Esta decisió va contar en el vot particular d'un magistrat que considerava que no hi havia indicis suficients per a atribuir al fiscal l'autoria de les filtracions. El 9 de setembre de 2025, el magistrat Ángel Luis Hurtado va dictar l'auto d'obertura de juí oral contra el fiscal general de l'Estat.
El 20 de novembre de 2025, el Tribunal Suprem el va declarar culpable per un delicte de revelació de secrets. L'Alt Tribunal li va impondre una inhabilitació de dos anys per a eixercir càrrec públic, 7.200 euros de multa i atres 10.000 euros en concepte d'indemnisació a favor de González Amador (nóvio de la presidenta de la Comunitat de Madrit, Isabel Díaz Ayuso). La sentència, que encara no ha segut publicada, es va adoptar per majoria de cinc dels sèt magistrats que varen formar el tribunal.
NotesEditar
La condena per part del Tribunal Suprem d'Espanya al Fiscal General de l'Estat, Álvaro García Ortiz, és un fet històric, ya que mai s'havia condenat a un Fiscal General de l'Estat en época democràtica.
ReconeiximentsEditar
- Creu d'Argent de l'Orde del Mèrit de la Guàrdia Civil, distintiu blanc (2008).
- Creu Distinguida de Primera Classe de l'Orde de San Raimundo de Peñafort (2014).
- Medalla de l'Orde del Mèrit Policial, distintiu blanc (2016).
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Álvaro García Ortiz.