L’argilaga (Ulex parviflorus) és un abruixell perennifoli molt espinós de la família de les Fabaceae, que forma part habitual dels matolls mediterràneus, especialment en terres àrides i calcarees.

Argilaga

Ulex parviflorus 1.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Fabales
Família Fabaceae
Gènero Ulex
Espècie Ulex parviflorus
Autoritat Pourr.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica

DescripcióEditar

Espècie fortament ramificada, punchosa, molt característica pels seus branquillons espinosos i flors grogues brillants.

  • Fulla: molt reduïda, a sovint substituïda per espines foliars trifurcades.
  • Brot: ramificada densament, recoberta d'espines filades, verdosa o bruna segons l'edat del brot.
  • Fruit: llegum pelut, chicoteta (6–10 mm), que conté 1-3 llavors.
  • Altura: entre 0,5 i 1,5 metros, depenent del sol i condicions ambientals.

HàbitatEditar

Ulex parviflorus preferix zones seques, assolejades i calcarees. És abundant en màrgens, cudols, serres i matolls degradats, especialment en el Sistema Ibèric oriental i el litoral mediterràneu peninsular.

Present en quasi totes les comarques valencianes.

TaxonomiaEditar

Descrita per Pierre André Pourret en el sigle XVIII. És una de les espècies més representatives del gènero Ulex en la Península Ibèrica.

EtimologiaEditar

  • Ulex: nom llatí antic per a diverses argilagues.
  • parviflorus: significa ‘de flors chicotetess’ en llatí, fent referència a la seua flor chicoteta en comparança a atres espècies del gènero.

UsosEditar

S'ha usat històricament com a font de combustible, com a barrera natural o per delimitar camins. També jugava un paper en l'alimentació de ganado, especialment en zones a on no hi havia atra vegetació hivernal.

És una planta molt útil en la regeneració de sòls degradats i com a refugi per a la fauna.

ConservacióEditar

No presenta risc conegut. És molt resistent a la sequera, la insolació i els incendis. Regenera bé per rebrot i per llavor.

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Castroviejo, S. (coord.) (1999). Flora iberica. Vol. VII: Fabaceae

Enllaços externsEditar

Commons