Emblema de Ferrari

Ferrari és un fabricant d'automovils superdeportius en seu en Maranello (Italia). Fon fundada en l'any 1929 per Enzo Ferrari com Scuderia Ferrari, construint automovils de competició i més tart, en l'any 1947, també passà a fabricar autos deportius.

Originalment, la Scuderia Ferrari patrocinava a pilots i automovils d'Alfa Romeo i Fiat. La companyia començà a produir automovils en série en l'any 1947. Se convertí en Ferrari S.A. quan en l'any 1969 Fiat Group entrà a ser part del Consell d'Administració i se feu accioniste de l'empresa. Actualment el principal accioniste es Fiat Group, en el 90%, un 5% de les accions ha segut comprat, en l'any 2005, per una companyia dels EAU, i el restant pertany a Piero Ferrari, fill d'Enzo. La companyia te la seua seu en Maranello, prop de Bolonia i Modena, Italia. En l'any 2005 Ferarri vengué 5409 unitats, en una pujada de vendes del 8,7%, i en una facturacio de 1500 millons d'euros.

En l'any 2007 Ferrari produí 6525 automovils en la seua fàbrica de Maranello. Esta sifra representà un 12,1% més que la de l'any 2006.

HistòriaEditar

1929-1946

El fundador d'esta marca, Enzo Ferrari, mai pensà en produir automovils de carrer quan, en l'any 1929, formà la Scuderia Ferrari, per a patrocinar a pilots aficionats de Modena. Ferrari entrenà a varis pilots i competi en èxit en autos Alfa Romeo fins a l'any 1938, quan fon oficialment contractat per Alfa com cap del seu departament de carreres.

En l'any 1940, despuix de enterar-se dels plans de la companyia per a absorbir la seua volguda Scuderia i prendre control del seu treball en la competicio, abandonà Alfa. Donat que tenia prohibit per contracte competir durant varis anys, la Scuderia se converti breument en Auto Avio Construzione Ferrari, que aparentment fabricava maquinaria i accessoris per a avions. Durant este periodo en el que no podia competir, Ferrari de fet produi un auto de carreres, el Tipo 815, sent este el primer auto realment de Ferrari, pero degut a la Segona Guerra Mundial competi molt poc. En l'any 1943 la fabrica Ferrari se traslladà a Maranello, a on ha permaneixcut des de llavors. Fon bombardejada en 1944 i reconstruïda en 1946 per a poder produir autos de carrer.

1946-actualitat

El primer automovil de carrer de Ferrari, el 125 S de 1947, era propulsat per un motor V12 de 1,5 litros. Encara que era contrari a això, Enzo construia i venia els seus automovils per a finançar la Scuderia. Mentres els seus autos se guanyaven rapidament una reputacio gracies a la seua calitat, Enzo mantingué una famosa aversio als seus clients, puix sentia que la majoria d'ells estaven comprant els seus autos pel prestigi i no per les seues prestacions.

Els autos de carrer Ferrari, eren notables pel seu exquisit estil, elaborat per cases de disseny tals com Pininfarina, son des de fa prou temps el complement definitiu per als jovens. A lo llarc dels anys, han treballat per a Ferrari atres cases de disseny de carrosseries, tals com Scaglietti, Bertone i Vignale. Si be el seu tradicional color roig heretat dels models de carreres es caracteristic, també comercialisen automovils en diferents colors.

CompeticióEditar

La verdadera passió de Enzo Ferrari, a pesar de la seua extensa carrera en automovils de carrer, fon sempre la competicio automovilistica. La seua escuderia començà com patrocinadora independent per a pilots en diversos coches, pero pronte se converti en l'equip de la casa de Alfa Romeo. Enzo Ferrari, despuix de la seua marcha d'Alfa, començà a dissenyar i fabricar els seues propis coches; l'equip Ferrari aparegué per primera volta en un Gran Premi Europeu despuix de terminada la Segona Guerra Mundial.

Campeonat mundial de Formula 1Editar

La Scuderia participà en el Campeonat del Mon de Formula 1 en el seu primer any d'existencia, 1950, sent l'únic equip que ha participat durant tots els anys d'existencia del campeonat. L'argenti José Froilán González li donà a l'equip la seua primera victoria en el British Grand Prix de 1951. L'italia Albert Ascari brindà a Ferrari el seu primer mundial World Championship un any despuix. Ferrari es l'equip més antic del campeonat, aixina com el més llorejat: l'equip ha collit un recort de 15 títuls mundials per a pilots (1952, 1953, 1956, 1958, 1961, 1964, 1975, 1977, 1979, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004 i 2007, un recort de 16 Campeonats del Mon per a Constructors (1961, 1964, 1975, 1976, 1977, 1979, 1982, 1983, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2007, 2008), una marca de 219 victories Grand Prix, 207 pole positions i 227 voltes rapides.

  • Senyes fins 2011

Alguns dels més famosos pilots de la Scuderia han segut Tazio Nuvolari, Juan Manuel Fangio, José Froilán González, Alberto Ascari, Phil Hill, Mike Hawthorn, John Surtees, Jacky Ickx, Niki Lauda, Jody Scheckter,Carlos Reutemann, Gilles Villeneuve, Michele Alboreto, Jean Alesi, Alain Prost, Nigel Mansell, Michael Schumacher, Eddie Irvine, Rubens Barrichello, Felipe Massa, Kimi Räikkönen, Fernando Alonso.

Scuderia Ferrari en atres competicionesEditar

Encara que en l'actualitat la Scuderia Ferrari només participe de forma oficial en Formula 1, durant decades ha participat en atres prestigioses competicions automovilistiques com les 24 Hores de Le Mans o la Mille Miglia, sent l'equip més llorejat de l'història dels circuits.

  • Campeonato mundial de Sport prototipo, 15 titulos de constructors: 1953, 1954, 1956, 1957, 1958, 1960, 1961, 1962, 1963, 1964, 1965, 1967 i 1972.
  • 24 Horas de Le Mans, 9 victories absolutes: 1949, 1954, 1958, 1960, 1961, 1962, 1963, 1964 I 1965.
  • Mille Miglia, 7 victories com constructors: 1948, 1949, 1950, 1951, 1952, 1953 i 1957.
  • Targa Florio, 7 victories absolutes: 1948, 1949, 1958, 1961, 1962, 1965 i 1972.

Corse ClientiEditar

Ferrari també organisa competicions monomarca per a equips privats i clientes de la companyia i prepara coches per a equips clientes que participen en atres campeonats:

  • Ferrari Challenge: Challenge Europa, Challenge Italia i Challenge Nort Amèrica, son campeonats monomarca per a equips privats. Competixen en una versió per a circuit del Ferrari F430, el F430 Challenge, encara que ya han presentat el futur Ferrari 458 Challenge.
  • Programes XX: 599XX i FXX son dos programes de carreres en els que alguns adinerats clients de la companyia recorren els circuits més prestigiosos del món en dos vehículs preparats per a tal fi.
  • Equips cliente per a GT: També prepara coches GT que oferix a equips privats i que participen en prestigioses competicions de GT. Actualment oferixen el F458 GT.

El "Cavallino Rampante"Editar

El famos símbol de Ferrari és un cavall negre encabritat sobre fondo groc, normalment en les lletres SF de Scuderia Ferrari.

Originalment el cavall era el símbol del comte i aviador Francesco Baracca, un llegendari "asso" (as) de les forces aerees italianes durant la Primera Guerra Mundial, qui ho pintava en el lateral dels seus avions. Baracca mori molt jove el 19 de juny de 1918, al ser tombat despuix de 34 duels victoriosos i moltes victories del seu equip, i pronte se converti en un héroe nacional.

Baracca havia volgut que el cavall encabritat estase en els seus avions perque el seu esquadro, els "Battaglione Aviatori", estava enrolat en un regiment de cavalleria (les forces aerees estaven en els seus primers anys de vida i no tenien independència administrativa), i també perque ell mateix tenia fama de ser el millor cavaliere del seu equip.

S'ha supost que l'eleccio d'un cavall fon potser deguda en part al fet de que la seua familia nobiliaria era coneguda per tindre molts cavalls en les seues finques en Lugo di Romagna. Atra teoria no comprovada sugerix que Baracca copià el disseny del cavall encabritat a un pilot alema que portava l'escut de la ciutat de Stuttgart en el seu avio. Curiosament, el fabricant de coches alema Porsche, de Stuttgart, prengue prestat la seua logotipo del cavall encabritat de l'escut de la ciutat. Esta "llegenda", sugerix que el primer avió que derribà Baracca era de Stuttgart i podese haver pres el símbol com trofeu de guerra.

Ferrari competi en el seu passat i en l'actualitat en marques (en alguns casos superiors i en atres no): Porsche, Lamborghini, Maserati, De Tomasso i moltes atres reconegudes marques d'autos deportius.

El 17 de juny de 1923 Enzo guanyà una carrera en el Circuit Savio de Rávena, i alli coneixque a la condesa Paolina, mare de Baracca. La condesa li demanà que usara el cavall en els seus coches, sugerint que li portaria bona sort, pero la primera carrera en la que Alfa li permete usar el cavall en els coches de la Scuderia fon nou anys despuix, en les 24 Hores de Spa en 1932. Ferrari guanyà.

Ferrari conservà el cavall negre tal i com havia estat en l'avio de Baracca, pero no obstant afegi un fondo groc perque era el color representatiu de Modena, el seu lloc de naiximent.

El cavall encabritat no sempre ha identificat unicament a la marca Ferrari: Fabi Taglioni ho usà en les seues motocicletes Ducati. El pare de Taglioni fon de fet un dels companyers de Baracca i lluità junt a ell en la 91ª Esquadra Aerea, pero quan la fama de Ferrari creció, Ducati abandonà el cavall. Açò pogue haver segut el resultat d'un acort privat entre les dos marques.

El cavall encabritat es hui el símbol grafic de Ferrari.

ReferènciesEditar