Margalló

Classificació científica
Margalló
Classificació científica
Regne	Plantae
Divisió	Magnoliophyta
Classe	Liliopsida
Orde	Arecales
Família	Arecaceae
Gènero	Chamaerops
Espècie	Chamaerops humilis
Autoritat	L.
Estat de conservació
Estat	LC
Distribució geogràfica

El margalló (Chamaerops humilis) és una planta perennifolia de la família de les palmeres o arecàcees. Es tracta de l'única palmera autòctona de la Península Ibèrica i del continent europeu, pròpia de clima mediterràneu i especialment comú en zones costeres i serrades càlides del sur i est.

Descripció

- Fulla: Les fulles són palmades, rígides, de color vert o glauc. Presenten un peciol llarc i espinós, acabant en un palmito ample de segments allargats i punchosos. Són alternes i sorgixen en forma de roseta des del centre de la planta.

- Flor: Espècie dioica (mascles i femelles separats). Les flors són chicotetes, groguenques i agrupades en inflorescències densament ramificades. La floració sol tindre lloc entre abril i maig.

- Fruit: És una drupa ovoide, carnosa, de color roig, taronja o marró en madurar, d'uns 1-2 cm. Madura entre setembre i novembre i conté una llavor dura.

- Tronc: Pot presentar un tronc únic o diversos brots agrupats des de la base. Està cobert de fibres seques i a sovint és curt i gruixut, podent arribar fins a 4 m d'alçària. Té capacitat rebrotadora.

Hàbitat

Habita en garrigues, pinedes clares, roquers i pendents pedregosos, des del nivell del mar fins als 1000 m d'altura. Preferix sols llaugers, ben drenats i resistix bé tant la sequera com el vent salí.

És típic de la regió mediterrànea occidental, des del sur de Portugal fins a Itàlia, sent abundant al sur i est de la Península Ibèrica, incloent Valéncia, Andalusia, Múrcia i les Illes Balears.

Taxonomia

Chamaerops humilis fon descrit per Carles Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1188. 1753.

Etimologia

Chamaerops: del grec χαμαί (chamai, «en terra») i ῥώψ (rhops, «mata»), en referència al seu port baix.

humilis: epítet llatí que significa «baix» o «humil», fent referència a la seua talla reduïda respecte a atres palmeres.

Usos

Tradicionalment s'han aprofitat les fulles per a fer cordes, estores, graneres, cabassos i atres artesanies. El palmito, part interna tendra, és comestible, encara que l'extracció pot matar la planta i actualment està protegida en moltes zones.

Conservació

Encara que àmpliament distribuït i classificat com a Preocupació Menor, en alguns llocs les poblacions han minvat per destrucció d'hàbitats, urbanisació i recolecció abusiva. Està protegit en diverses comunitats autònomes.

Refranys valencians

Mudat com un margalló, loc. Anar molt ben vestit

Referències

Bibliografia

Alonso Peña, José Ramón (2011). Manual de Histología Vegetal. Madrid - México: Mundi-Prensa. p. 61. ISBN 978-84-8476-429-8.
Castroviejo, S. (coord.) (1986-2005). Flora iberica. CSIC, Madrid

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Margalló.
Wikispecies té un artícul sobre Margalló.

«Margalló». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).