L'història de Costa Rica comprén l'estudi, descripció i anàlisis dels principals processos i events històrics d'este país centroamericà, des de l'ocupació del seu actual territori per caçadors i recolectors fa uns 12.000 anys, el sorgiment de les primeres societats cacicals prehispàniques, passant per l'arribada, conquista i colonisació per part dels espanyols; el procés de configuració com una nació independent, la formació i consolidació de la seua democràcia (una de les més antigues d'Amèrica), aixina com els seus periodos de crisis socials i econòmiques, fins al present.

Temps prehispànics

L'interpretació de l'història antiga de Costa Rica significa l'anàlisis de molts milenis i l'estudi del seu espai d'interacció, generalment variable a través del temps. El periodo d'estudi que correspon a l'época prehispànica de Costa Rica comprén des de l'arribada dels primers pobladors, al voltant de 12.000 anys abans de nostra era, fins al contacte de les societats autòctones en els ibèrics, en l'any 1502.

Caçadors-recolectors (10.000 - 2.000 a.c)

L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 7.000 - 10.000 anys abans de nostra era, en antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de Turrialba, en els llocs cridats Guardiria i Florencia-1, a on s'han trobat àrees de pedrera i taller, en presència de puntes de llança tipo clovis (nortamericana) i coa de peix (suramericana), la qual cosa obri la possibilitat de que en esta zona convergiren dos tradicions diferents de caçadors especialisats. Els pobladors d'esta época eren bandes nómades, d'uns 20 a 30 membres. Ademés de les espècies que hui seguixen existint, entre els seus assuts habituals es trobaven animals de la cridada megafauna, tals com armadillos i pereosos jagants, mastodonts, etc, els quals es varen extinguir al voltant de 8.000 anys abans de nostra era, per lo que els primers pobladors varen tindre que adaptar-se a la caça d'espècies menors i varen desenrollar estratègies més apropiades a les noves condicions.

De la societat tribal a la societat cacical (300 a. i. c. - 300 i. c.)

Entre 300 abans de nostra era i 500 de nostra era, depenent de la regió, es dona el canvi d'una organisació tribal a una societat cacical, motivada per factors com el creiximent poblacional i les relacions d'intercanvi. Es dona la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuàri. El dacsa aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de jade i atres pedres verdes, metates ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or) en especial en el Entanque Central, el Carib Central i Nort. En este periodo també es registren els objectes de metal més primerencs (coure i or), trobats sobretot en la Vall Central en els primers sigles de la nostra era.

La cantereria nicoyana, en este periodo, es caracterisa per la decoració en zones, que consistix en l'us de dos colors alternats, en representacions antropomorfes o zooformes tant realistes com estilisades.

Els cridats metates trípodes de panel colgant són una manifestació sobreixent i única de l'art prehispànic costarricà, decorats en elements animals i humans, alguns d'ells representant sacrificis. La seua manufactura s'inicia en la part tardana d'este periodo (0-500 de nostra era) en la regió central del país.

Costa Rica a finals del sigle XX i inicis del sigle XXI

Durant finals del sigle XX i inicis del XXI es dona en Costa Rica un agotament del sistema polític tradicional i del fins a llavors estable statu quo, mostrant-se un desgast endèmic del bipartidisme tradicional i un qüestionament per part d'amplis sectors de l'electorat del model neolliberal fins a llavors imperant. L'irrupció del Partit Acció Ciutadana fundat en l'any 2000 per la carismàtica figura de Ottón Solís Falles va provocar el principi del fi del bipartidisme, generant en les eleccions de 2002 la primera segon regrés electoral de l'història i la primera volta que l'Assamblea es distribuïa en tres bancades de tamany similar.

Enllaços externs

Commons