Les Marismes del Baix Guadalquivir

Revisió de 16:47 17 abr 2023 per Lluísm (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Situació de la comarca del Baix Guadalquivir, dins de la [[província de Sevilla]] Les Marismes del Bai…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Situació de la comarca del Baix Guadalquivir, dins de la província de Sevilla

Les Marismes del Baix Guadalquivir constituïxen una comarca espanyola situada en la província de Sevilla, en la comunitat autònoma d'Andalusia. Forma part de les Marismes del Guadalquivir, concretament de les marismes de la marge esquerra. Està formada pel Coronil, El Cuervo de Sevilla, Las Cabezas de Sant Juan, Lebrija, Los Molares, El Palmar de Troya, Los Palacios y Villafranca i Utrera.​

Llímits

Llimita a l'oest i nort en la Comarca Metropolitana de Sevilla, a l'est en la Campiña de Morón i Marchena i al sur en la província de Càdis.

Història

La zona va estar habitada des de l'antiguetat, trobant-se varis jaciments en la zona: Haza de la torre, Santa Lucía II–Riera de la Molineta I, Pas 625, Canal de Guadalcacín I i Canal de Guadalcacín II.​

Va tindre un moment àlgit en el seu desenroll despuix del descobriment d'Amèrica.​

Des de finals del sigle XIX, i especialment a lo llarc del sigle XX, la comarca patix un procés de desnaturalizació de les marismes, que progressivament es van desecant. Açò va originar el típic paisage de la comarca, compost principalment per arrossars, atres regadius intensius (cotó, dacsa, girasol), canals, colectors, i poblats de colonisació. Estos poblats de colonisació es varen crear durant el Franquisme, i es disponen a lo llarc de l'immensa marisma, molt alluntats i aïllats entre sí.

Davant este alvanç la vegetació natural ha quedat relegada a alguns espais no cultivables com els antics caños de la marisma, el Parage Natural Braç de l'Est del Guadalquivir, les riberes del Guadalquivir, alguns estanys (com El Pantà dels Palaus), i algunes parceles de l'extrem suroccidental del terme de Lebrija, a on la salinitat és ya tan alta que no permet cultius rendables, deixant pas a la natural vegetació halòfila de les marismes.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Antonio Herrera García (1981). El Aljarafe sevillano durante el Antiguo Régimen. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla. ISBN 84-500-4373-5
  • Lorenzo Abad Casal (1976). El Guadalquivir, vía fluvial romana. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla. ISBN 84-500-6925-4
  • Mercedes Borrero Fernández (1983). El mundo rural sevillano en el siglo XV: Aljarafe y Ribera. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla. ISBN 84-500-8377-X
  • Mercedes Borrero Fernández (1992). «La organización de las dehesas concejiles en la "tierra" de Sevilla». Historia. Instituciones. Documentos (19): 89-106. ISSN 0210-7716

Enllaços externs

Commons