Idioma asturià
| Asturià Asturianu | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Espanya |
| Regió: | Principat d'Astúries |
Parlants:
|
550.000
|
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropea Itàlica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | No és oficial en cap puesto |
| Regulat per: | Academia de la Llingua Asturiana |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | ast |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | ast |
| vore també: llengua | |
El asturià o bable (en asturià: asturianu) és una llengua romanç parlada, en distintes varietats dialectal, principalment en el Principat d'Astúries. Aixina mateix, dins del Subgrup astur-lleonés, existixen relacionats en major o menor mida en el asturià:
- Lleonés: se parla en les províncies de Lleó, Samora, i Salamanca.
- Alto-extremeny: es parla en el nort d'Extremadura i sur de la província de Salamanca (parla del Rebollar).
- Càntabro o montanyés
- Mirandés: s'extén fonamentalment per la Terra de Miranda i és llengua oficial junt en el portugués.
Existixen tres dialectes predominants (el occidental, el central i el oriental), que a la seua vegada poseixen més subdialectes.
Per raons històriques i demogràfiques el estàndar llingüístic es va fer basat en els dialectes centrals d'Astúries. Existix una gramàtica del asturià, un diccionari de la llengua asturiana i unes normes ortogràfiques de l'asturià, aixina com atres per al mirandés i el lleonés.
Estatus Actual
El estat legal actual de la llengua asturiana és el següent:
Goja de protecció, sense arribar a estar reconeguda com a oficial per el Govern d'Astúries.
Llei 1/1998, de 23 de març, de us i promoció del bable/asturià, en el seu artícul 4, que es referix alus de la llingua diu, en el apartat 2, que «es tindrà per vàlit a tots els efectes el us del bable-asturià en les comunicacions orals o escrites dels ciutadans en el Principat d'Astúries» En 2005 el govern asturià aprobà el Plan de Normalización Social del Asturiano 2005-07 para otenciar el uso y promoción del asturiano y el gallego-asturiano. (Plan de Normalisació Social del Asturià 2005-07 per a potenciar el us i promoció del asturià i el gallec-asturià.) Aixina mateix, existixen varies asociacions, com la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana (Junta Per la Defensa de la Llengua Asturiana) i Conceyu Abiertu pola Oficialidá (Consell Obert per la Oficialitat) entre atres, i partits polítics com Esquerra Unida (dit Izquierda Xunida en Astúries), el Partíu Asturianista (Partit Asturianiste), UNA, Partit Comuniste dels Pobles d'Espanya-Astúries i Andecha Astur entre atres, que recolzen l'oficialitat de la llengua i realisen exteses campanyes en favor de la oficialitat.
Lliteratura
El primer document asturià escrit, del que se té cosntància és el Fur d'Avilés.
La llengua asturiana està present en les escritures públiques, donacions, etc. dels sigles XIII i XIV. Encara que els estaments superiors la rebugen com a característica de «poca noblea», el idioma no desapareix, sino que es manté sòlidament entre les clases populars.
La tradició lliteraria, hasda el sigle XX, és escasa: a excepció de Antón de Marirreguera, Xosefa Xovellanos i Antonio Balvidares (sigle XVI), Xuan María Acebal, Caveda i NAva, Teodoro Cuesta, Pin de Pría o Fernán Coronas (sigle XIX i primera mitat del XX).
És a partir de la democratisació d'Espanya quan es produix el resorgir (Surdimientu) de la lliteratura en asturià, en autors com Berta Piñán, Esther Prieto, Xuan Bello, Antón García, Miguel Rojo, Carlos Rubiera, Milio Rodríguez Cueto, Pablo Antón Marín Estrada o Martín López-Vega. Tots ells escritores en pretensions universalistes, que renúncien a trobar-se en models localistes i donen al asturià dimensió lliteraria plena. En este procés han tengut gran importància les traduccions de lliteratura extrangera: Albert Camus, Tennesse Williams, Herman Melville, Franz Kafka, T.S. Eliot, Eugénio de Andrade, etc.
La Acadèmia de la Llengua Asturiana (Academia de la Llingua Asturiana, A.Ll.A) sigué fundada en 1981, en la intenció de recuperar la antiga institució que siguera plantejada en el sigle XVIII.
En la música moderna, destaca el veterà grup autodenominat de "agro-rock" Los Berrones, caracterisat per les seues lletres cargades d'ironia. Sigueren els autors del disc en asturà mes vendut en la història.
Toponomia
Contrariament ala situació del idioma en general, la toponomia tradicional i popular, i pertant en llengua asturiana, de les localitats del Principat està gojant d'importants avanços en els últims anys, en la labor de la Xunta de Toponimia. Hasda el moment, més de la mitat dels concells asturians han solicitat la elaboració d'un expedient sobre la toponomia original de els seus territoris, haguent segut molts d'ells ya aproabts, oficialisant-se aixina (en alguns casos conjuntament en el toponim aceptat en castellà i en atres sustituint-lo) els topònims en llengua asturiana. Atres expedients estan en procés d'elaboració o aprobació i s'espera que la majora dels ajuntaments soliciten el corresponent als seus concells als pròxims anys.
Mostra textual
Extracto de L'últimu home
Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».
Traducció al valencià d'El últim home
Un esclat va fer tremolar el fajar. El merla volà llunt. La farda va desaparéixer en el nit. Hi hagué atre esclat, i després atre. El home, llavors, mentres caïa en les mans obertes, els ulls en el infinit i el seu cos vertint per tots els llocs molta sanc, chillà una paraula, soles una paraula, que resonà i hui seguix resonant en el bosc i en tota Astúries: «¡Llibertat!»
Comparació dialectal
Occidental
Pai nuesu que tas nel cielu, sentificáu sía'l tou nome. Amiye'l tou reinu, fágase la túa voluntá lo mesmu na tierra cumo en cielu. El nuesu pan de tódolos días dánoslu güei ya perdónanos las nuesas ofensas lo mesmu que nós facemos conos que nos faltanon. Ya nun nos deixes cayere na tentación ya ḷḷíbranos del mal. Amén.
Central
Pá nuesu que tas nel cielu, santificáu seya'l to nome. Amiye'l to reinu, fáigase la to voluntá lo mesmo na tierra qu'en cielu. El nuesu pan de tolos díes dánoslu güei y perdónamos les nueses ofenses lo mesmo que nós facemos colos que mos faltaren. Y nun mos dexes cayer na tentación, y llíbramos del mal. Amén.
Oriental
Padre nuestru que tas nel cielu, santificáu seya'l tu nome. Amiye'l tu reinu, ḥágase la tu voluntá lu mesmu ena tierra qu'en cielu. El nuestru pan de tolos díes dánoslu hoi y perdónanos les nuestres ofenses lu mesmu que nosotros ḥacemos colos que nos faltaren. Y nun nos dexes cayer ena tentación, y llíbranos del mal. Amén.
Valencià
Pare nostre que estàs en el Cel, santificat siga el teu nom. Vinga a nosatros el teu Regne. Faça's la teua voluntat aixina en la terra com en el cel. Dona-nos el pa nostre de cada dia i perdona les nostres ofenses, aixina com nosatros perdonem als que mos ofenen. I no nos deixes caure en la tentació i lliura-nos del mal. Amen.
Dialectes
Enllaços Externs
- Academia de la Llengua Asturiana
- Informe sobre la Llengua asturiana (en pdf)]
- «Asturià» en PROEL
- Oficina de Política Llingüística del Govern del Principat d'Asturies
- Proyecte Eslema per a la creació d'un corpus llingüístic del domini astur
Diccionaris
- Diccionari de l'Academia de la Llengua Asturiana]
- Diccionari General de la llengua asturiana (asturià — espanyol)
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Asturiano de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
| Llengües romàniques |
|---|
| Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés · |
| Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià |
Idiomes d'Espanya · 
|
|---|
| Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc |