Dansa de la Moma
La dansa de la Moma és una dansa popular valenciana. La música és molt senzilla, una dolçaina toca la melodia i un tabalet li acompanya en un ritme ternari. Se fa en diverses poblacions de Valéncia, com Valéncia cap i casal, Gandia, Xàtiva, Silla i Benetússer. Te orige medieval i procedixen de França, en Valéncia apareixen en 1459 en les entrades del rei Joan II i de la seua dona.
La dansa és la representació de la Virtut (Moma), i els Set Pecats Capitals, soberba, avarícia, luxúria, enveja, gola, ira i perea (Momos), que en la dansa significa la lluita, i al final el triumfo d'aquella sobre estos.
La Virtut o La Moma, es el personage central de la dansa representada per una dona vestida de blanc i en la cara totalment tapada per un vel i un antifaç, porta en el cap una corona dorada en flors blanques. La Moma porta guants blancs, en la mà dreta un palmito, i la mà esquerra un ceptre dorat arrematat per l'escut de la ciutat.
Els Momos porten una brusa de vellut roig i negre, pantalons grocs i negres, miges blanque, espardenyes d'espart, cobrint-los el cap un gorro que intenta representar a un dragó, també porten un antifaç negre i uns bastons.
La Moma és una dansa en caràcter didàctic religiós en gran contingut simbòlic i que millor quadra dins de l'entorn religiós de la Festivitat del Corpus Christi.
La Moma, --que curiosament sempre esta representada per un home-- és, junt en la del Cirialot, la més coneguda i representativa del Corpus valencià.