Cepell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Cepell

Calluna vulgaris 005.jpg
Floració

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Ericales
Família Ericaceae
Gènero Calluna
Espècie Calluna vulgaris
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica


Cepell (Calluna vulgaris) és una mata perennifòlia de la família de les ericàcees, molt comuna en sòls àcits, torberes i zones montanyoses d’Europa occidental. Es tracta de l’única espècie del gènero Calluna.

Descripció

Calluna vulgaris és una mata menuda i densa que pot arribar a fer entre 20 i 50 cm d’altura. Té una apariència molt ramificada i fulles menudes que cobrixen densament les rames.

  • Fulla: molt menudes, escatoses, oposades i decussades, de forma llinear-triangulada, d’uns 1–3 mm, cobrixen les tiges totalment. Són verdes en estiu i poden prendre tons rogencs o morats en hivern.
  • Flor: menudes, pentàmeres, en forma de campaneta, de color rosa porpra, a voltes blanques. Dispostes en espigues terminals. Florix de juliol a setembre.
  • Fruit: càpsula menuda en numeroses granes.

Hàbitat

Preferix els sòls àcits i pobres en nutrients, i és molt típica de les landes, turberes, clars de bosc i muntanyes humides d’Europa. Al territori valencià és molt escassa, trobant-se puntualment en zones montanyoses fresques i en substrats silícics.

Taxonomia

Calluna vulgaris fon descrita per Carles Linneo en 1753 com a Erica vulgaris i posteriorment reclassificada en el gènero Calluna.

Etimologia

  • Calluna: del grec *kallyno*, ‘netejar’, per l’ús tradicional de la planta per a fer graneres.
  • vulgaris: significa ‘comú’, ‘correnta’, per la seua gran extensió en atres regions d’Europa.

Usos

Tradicionalment s’ha usat per a confeccionar graneres i per a ús ornamental en jardineria. També se li atribuïxen propietats medicinals: diürètiques, antisèptiques urinàries i llaugerament sedants. Les abelles produïxen mel fosca i d’aroma forta a partir del seu néctar.

Conservació

És una espècie abundant a nivell europeu, encara que escassa en el territori valencià. No es troba catalogada com a espècie amenaçada.

Referències

Bibliografia

  • Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). *Flora Europaea*. Cambridge University Press.
  • Valdés, B. et al. (1987). *Flora Vascular de Andalucía Occidental*.

Enllaços externs

Dits valencians