Bruc
| Bruc | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Ericales | ||
| Família | Ericaceae | ||
| Gènero | Erica | ||
| Espècie | Erica arborea | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| |||
| Distribució natural | |||
El bruc (Erica arborea), conegut també com a bruc de pipes, és una mata o abruixell menut perennifoli de la família de les ericàcees. Pot créixer fins a 4 m d’altura en algunes àrees, encara que habitualment medix entre 1 i 3 m en la Península Ibèrica .
Descripció
Erica arborea presenta moltes branques erectes i densament ramificades.
- Fulla: dispostes en verticils de 3 o 4, llinears i molt estretes (3–8 mm), en marges revoluts, de color vert fosc, en feix i envés pareguts.
- Flor: campanetes blanques o llaugerament rosades, en 4 pétals soldats i 8 estams retinguts dins. Florix de febrer fins maig segons regió.
- Fruit: càpsula globosa menuda que s’obre en quatre valves en gran número de llavors diminutes.
- Tronc: corfa marró i fibrosa, que es desprén en tires fines. Pot formar renaiximents a partir de la base .
Hàbitat
Habita preferentment en sòls àcits, silícics, com granits o pissarra, dins de boscs aclarits, garrigues i marges rocosos des del nivell del mar fins als ~1 400 m d'altitut (en atres regions fins a 2 000 m o més) .
És comú en formacions arbustives mediterrànees del sud d’Europa i nort d’Àfrica. A la regió mediterrànea ibèrica és ben present des de la costa fins a altures mijanes.
Taxonomia
Erica arborea fon descrita per Carles Linneo que la va incloure en *Species Plantarum* (1753).
Etimologia
- Erica: nom llatí llatinisat del grec *ereíkē*, usat per a designar els brucs arbòrics.
- arborea: ‘arboreu’, per la seua capacitat de créixer com a arbust elevat o arbre chicotet.
Usos
La fusta nodulosa i cerosa de la soca —de gran durea i color roig fosc— ha sigut tradicionalment usada per a fer pipes de fumar, conegudes com bruc de pipes, especialment apreciades per ser resistents al foc i a la calor.
Les branques fines també s’han usat per a fer graneres artesanals. És planta melífera: les abelles fan mel monofloral de bruc molt aromàtica i valorada.
Conservació
No es considera amenaçada globalment. En regions locals ha disminuït per sobreexplotació de la soca, canvi d’ús del sòl i recolecció abusiva. És una espècie regeneradora després d’incendis naturals.
Referències
Bibliografia
- Botany.cz (2014). *Erica arborea – Brierroot, Tree Heath*. Hoskovec & al.
- Arbolapp (març 2024). Ficha d’espècie i usos tradicionals
Enllaços externs
https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/bruc