Nyesprer
| Nyisprer | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Rosales | ||
| Família | Rosaceae | ||
| Gènero | Eriobotrya | ||
| Espècie | Eriobotrya japonica | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
El nyisprer (Eriobotrya japonica) és un arbre fruiter de la família de les rosàcees, originari del surest de la China i cultivat des de fa segles en Japó. En l'Europa mediterrànea és conegut pel seu fruit, el nyispro, i està àmpliament cultivat.
Descripció
Arbre perennifoli de talla mijana (fins a 8-10 m), de port arredonit i copa ampla.
- Fulla: grans, alternes, coriàcees, en el marge dentades o enteres, de color vert fosc per dalt i tomentoses per baix.
- Flor: blanca o llaugerament cremosa, agrupada en panícules terminals. Florix en autumne o principis d'hivern, depenent del clima.
- Fruit: drupa groguenca o ataronjada, de forma ovoidea o arredonida, nomenada nyispro. Madura en primavera i és comestible, dolça o llaugerament àcida, depenent de la varietat.
- Tronc: d'escorça llisa o llaugerament fissurada, de color grisenc. No presenta rebrot vigorós.
Hàbitat
Típic de climes suaus, resistix malament el fret intens o les gelades tardanes, atés que la floració és hivernal. Preferix sols fèrtils, ben drenats, i exposició solejada.
Actualment es cultiva extensament en zones mediterrànees i subtropicals, tant per a consum fresc com en jardineria ornamental.
Taxonomia
Eriobotrya japonica fon descrita per Carl Peter Thunberg en 1784, i posteriorment nomenada i acceptada pel sistema linneà.
Etimologia
- Eriobotrya: del grec *erion* (‘llana’) i *botrys* (‘raïm’), per l'aspecte tomentós dels fruits en raïms.
- japonica: ‘del Japó’, país on es conrea àmpliament des de fa segles.
Usos
- Fruita fresca: és molt apreciada pel seu gust i la seua maduració primerenca.
- Industrial: s'usa en confitures, licors, sucs i com a planta ornamental.
- Fulles: contenen composts utilisats en medicina tradicional asiàtica.
Conservació
Espècie cultivada, no amenaçada. No obstant, algunes varietats antigues podrien desaparéixer per la substitució per varietats comercials modernes.
Referències
- López González, Ginés A. (2004). Guia de los árboles y arbustos de la península ibérica y Baleares. Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-210-6
- Oria de Rueda, Juan Andrés (2003). Guía de Árboles y Arbustos de Castilla y León. Palencia: Cálamo. ISBN 84-95018-46-2.
- «Eriobotrya japonica». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
- «Eriobotrya japonica». The Plant List
- «Eriobotrya japonica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
Bibliografia
- Abella, Ignacio (2003). La magia de los árboles. Barcelona. integral. ISBN 84-7901-190-4
- Fischesser, Bernard (2004). El libro del árbol. Madrid. Ed. El Drac. ISBN 84-88893-80-9
- López González, Ginés A. (2004). Guía de los árboles y arbustos de la península ibérica y Baleares. Madrid. Ed. Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-210-6
- Coombes, Allen J. (2003). Árboles. Barcelona. Ediciones Omega. ISBN 84-282-0942-1
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nyesprer.