Pi pinyoner
El pi pinyoner (Pinus pinea) és un arbre perennifoli de la família de les pinàcees, conegut pel seu fruit comestible, el pinyó. És característic del paisage mediterràneu occidental, especialment en les zones costeres de Valéncia, Andalusia i el litoral ibèric.
| Pi pinyoner | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Pinophyta | ||
| Classe | Pinopsida | ||
| Orde | Pinales | ||
| Família | Pinaceae | ||
| Gènero | Pinus | ||
| Espècie | Pinus pinea | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| |||
Distribució del pi pinyoner.
| |||
DescripcióEditar
És un arbre gran, que pot arribar fins als 25 metros d'altura, de port molt característic per la copa ampla i arredonida en forma de para-sol.
- Fulla: acícoles agrupades de dos en dos, llargues (10–20 cm), de color vert fosc i rígides.
- Flor: monoic, les flors masculines són grogues i les femenines, chicotetes i rogenques. Florix en primavera.
- Fruit: la pinya és gran, ovoide i molt llenyosa, en escames gruixudes. Tarda uns tres anys a madurar. Conté pinyons, que són grossos i comestibles.
- Tronc: recte i robust, en escorça gruixuda, rogenca i clavillada profundament en plaques.
HàbitatEditar
Es troba sobretot en terrenys arenosos i ben drenats, prop del litoral mediterràneu. És resistent a la sequera i tolera bé sols pobres. A sovint plantat per a fixar dunes o en zones degradades. Apareix de forma espontànea o cultivat en altituts fins als 800 m.
TaxonomiaEditar
Pinus pinea fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753.
EtimologiaEditar
- Pinus: nom llatí per al gènero
- pinea: fa referència directa al pinyó, el seu fruit característic
UsosEditar
El pinyó és molt apreciat en rebosteria i cuina mediterrànea. La fusta és tova pero duradera, utilisada en construcció llaugera. També es cultiva com a ornamental i per a repoblacions. Té un gran valor paisagístic i ecològic.
ConservacióEditar
És una espècie no amenaçada i freqüent, pero algunes masses poden vore's afectades per plagues, com la processionària del pi. La gestió forestal responsable assegura la producció sostinguda de pinyons.
Refrayns valenciansEditar
ReferènciesEditar
- Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). Flora Ibérica. Real Jardín Botánico, CSIC
- Pinus pinea – Plants of the World Online – Kew
- «Pinus pinea». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
- Pinus pinea en PlantList
- Pinus pinea en Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
BibliografiaEditar
- Colmeiro, Miguel (1871). Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales o notables del antiguo y nuevo mundo. Imprenta de Gabriel Alhambra
- Gómez Campo, C. (1985). Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares
- Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pi pinyoner.