Ir al contenido

Pinus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:45 8 ago 2025 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' Mediterrani ' a ' Mediterràneu ')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Pinus

Classificació científica
Regne Plantae
Classe Pinopsida
Orde Pinales
Família Pinaceae
Gènero Pinus
Espècie més de 100 espècies

El gènero Pinus inclou els pins, arbres perennes i resinós, típics de zones temperades i fredes de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més importants i extensos entre les gimnospermes, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i econòmic.

Descripció morfològica

[editar | editar còdic]

Els membres del gènero Pinus presenten característiques comunes:

  • Fulla: acícula simples, agrupats en fascículs de 2 a 5, persistents durant diversos anys.
  • Flor: plantes monoics, en flors masculines en aments i femenines en cons solitaris o agrupats.
  • Fruit: pinyes llenyoses o coriàcees, en escames que protegixen les llavors en ales.
  • Tronc: arbres en soca recta, corfa gruixuda i rugosa, a sovint en resina abundant; algunes espècies poden ser molt longeves.

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

El gènero Pinus s'estén per zones temperades i fredes de l'Hemisferi Nort, abastant:

  • Europa, especialment zones montanyoses i mediterrànees.
  • Amèrica del Nort i parts d'Àsia.
  • Algunes espècies arriben fins a zones subtropicals i de montanya alta.

En la Península Ibèrica, el pi és un arbre forestal molt comú, dominant en molts ecosistemes mediterràneus.

Classificació interna

[editar | editar còdic]

Les espècies de Pinus es distribuïxen en dos grans subgèneros segons la morfologia de les fulles i les pinyes:

  • Subgènero Pinus (pins de fulla curta): acícoles agrupades en fascículs de 2 o 3 fulles; pinyes generalment llenyoses i groses.
  • Subgènero Strobus (pins de fulla llarga): acícoles en fascículs de 5; pinyes més toves i llaugeres.

Algunes espècies destacades:

Sistemàtica i filogènia

[editar | editar còdic]

Els estudis moleculars han confirmat la divisió en dos subgèneros principals i han aclarit les relacions evolutives entre les espècies, mostrant adaptacions diverses a diferents ecosistemes.

Citologia

[editar | editar còdic]

Les espècies del gènero Pinus presenten un número cromosòmic bàsic de **𝑥 = 12**, en cariotip habitual de **2n = 24**. Hi ha certa variabilitat segons l'espècie i la regió.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Pinus fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753 en l'obra Species Plantarum. Forma part de la família Pinaceae, dins de l'orde Pinales.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Pinus: paraula llatina usada antigament per designar els pins.

Importància ecològica

[editar | editar còdic]

Els pins són espècies clau en molts ecosistemes:

  • Refugi i aliment per a fauna variada, com aus i insectes
  • Estabilisació de sols i prevenció de l'erosió
  • Producció de resina, que protegix l'arbre i és aprofitada per l'home
  • Resistència al foc i capacitat de regeneració

El gènero Pinus té gran valor per a l'home:

Amenaces i conservació

[editar | editar còdic]

Els pins es veuen afectats per:

  • Incendis forestals, encara que molts s'hi adapten
  • Malalties fúngiques i plagues d’insectes
  • Canvi climàtic que altera el seu hàbitat
  • Desforestació i usos intensius del sol

S'estan fent esforços per conservar espècies autòctones i gestionar els boscs de manera sostenible.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • Farjon, A. (2010). A Handbook of the World's Conifers. Brill Academic Publishers
  • Richardson, D.M. (1998). Ecology and Biogeography of Pinus. Cambridge University Press

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Bracewell, Ronald; Rawlings, John. «Notas sobre Pinus (pino)». Árboles de Stanford
  • Burke Critchfield, William; Luther Little, Elbert. Geographic Distribution of the Pines of the World. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1966
  • Gernandt, D.S. et al. (2005). Phylogeny and classification of Pinus. Botanical Review
  • Liu, T.S. (1971). The Pines of China and the World. USDA Forest Service
  • Lopez Gonzalez, Gones. Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérica: (especies silvestres y las cultivadas más comunes). Editorial Paraninfo. ISBN 978-84-8476-210-2

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons