Columba livia

Revisió de 15:25 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre l'au)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)


La coloma bravía,[1] coloma asiàtica o coloma domèstica (Columba livia) és una espècie d'au columbiforme de la família de les colúmbidas[2] nativa del sur d'Eurasia i del nort d'Àfrica. En Mèxic es considera com una espècie exòtica invasora; el gènero Columba alberga a les denominades "colomes del vell món".[2]

coloma bravía (Columba livia)

És el ancestro de les colomes #mensager, en les que es creua, #lo que demostra el seu estret parentesc. S'assembla molt a la coloma domèstica grisa típica, pero les domèstiques presenten gran varietat de #coloració i formes diferents. Els adults medixen generalment entre 29 i 37 cm de llarc i tenen una envergadura alar de 62 a 72 cm.[3] El seu pes oscila entre els 238 i 380 g, encara que les colomes domèstiques o semidomésticas solen sobrepassar este pes normal.[4][5] El seu pico és negruzco en cera blanca en la base, pates rojoses o roses i ulls àmbar (obscurs en el jovenil). No hi ha dimorfisme sexual pero el plomall és molt variable entre individus. El patró original és cap, nuca i pit color gris pissarra en llustre vert-púrpura sobre cap i pancha grisa pàlida. Ales grises en dos barres negres i rabadilla blanca que es fa grisa pissarra cap a la coa i les puntes de la qual són blanques.

L'àrea de distribució natural de les colomes bravías es llimita al sur d'Europa, el nort d'Àfrica i el suroest d'Àsia. Despuix de la seua domesticació, la seua distribució es va ampliar a la major part de tots els continents (llevat la Antàrtida), especialment Amèrica del Nort, el Con Sur d'Amèrica i zones templades meridionals d'Austràlia. En Mèxic habita en totes les entitats del país.[2] Sol viure en penya-segats i barrancs, anidando en parets rocoses. Les colomes domèstiques i asilvestradas han segut introduïdes en més hàbitats de tot lo món, especialment ciutats. Usen les construccions humanes de la mateixa manera que les poblacions naturals usen els murs rocosos. És sabut que causen dany considerable a edificis i monuments per les seues heces corroents.

Esta coloma ha segut introduïda en tot lo món com a font d'alimentació o com a caça. No obstant, es creu que són una amenaça a la salut públicaPlantilla:Citation needed, ya que són portadores de múltiples malalties, algunes d'elles transmisibles a humans, a les aus de corral i a la fauna selvada; lo anterior, per contacte en les deposiciones de les colomes o per exposició prolongada a les seues heces i plomes. No obstant, la fama de les colomes d'animals insalubres per als humans s'ha exagerat.[6]

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (1998). «[https://ardeola.org/uploads/articles/docs/377.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quarta part: Pterocliformes, Columbiformes, Psittaciformes i Cuculiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 45 (1): 87-96. ISSN 0570-7358. Consultat el .
  2. 2,0 2,1 2,2 .
  3. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Jahan
  4. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Gibbs
  5. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Cornell
  6. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada :1