Campylopterus curvipennis
El colibrí rossinyol[1] (Pampa curvipennis), també denominat torra de sabre coliancha, torra de sabre tijereta, fandanguero mexicà, fandanguero colicuña o fandanguero coa cunya,[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes— pertanyent al gènero Pampa, anteriorment situada en Campylopterus . Algunes autors i classificacions dividixen esta espècie en dos o tres espècies. És nativa de Mèxic i del nort d'América Central.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx de forma fragmentada per l'est i sur de Mèxic, Guatemala, Belize i nort d'Hondures.[3]
Habita l'interior i les vores de boscs núvols i boscs humits siempreverdes, entre 270 i 1500 m d'altitut (curvipennis); en boscs núvols i boscs tropicals humits, entre 260 i 1000 m (excellens); i en boscs tropicals caducifolios més secs, entre 60 i 250 m (pampa).[3]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie P. curvipennis va ser descrita per primera volta pel naturaliste alemà Wilhelm Deppe en 1830 baix el nom científic Trochilus curvipennis; el seu localitat tipo és: «Mèxic».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric Pampa prové del nom específic Ornismya pampa, que per la seua volta deriva del nom francés «Campyloptère Pampa» designant a l'espècie per Lesson, 1832, en la creència errònea de que provenia de l'interior de les «pampes» d'Argentina; i el nom de l'espècie «curvipennis», es compon de les paraules del llatí «curvus» que significa ‘curve’, i «pennis» que significa ‘d'ales’.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Els tàxons Pampa curvipennis pampa i P. curvipennis excellens són tractats com subespecies de la #present per la classificació Clements Checklist/eBird.[5] No obstant, els anàlisis genètics proporcionats per González et al. (2011)[6] varen mostrar clarament que les tres subespecies aïllades geogràficament són linajes genèticament independents sense signes clars de fluix gènic contemporàneu (encara que és necessari treballar en les zones de provable contacte secundari). La subespecie pampa és genèticament la més distinta dels tres tàxons i va divergir de curvipennis i excellens fa 1,47 millons d'anys. Els tàxons més similars, encara que genèticament independents, són curvipennis i excellens, que varen divergir fa 0,52 millons d'anys. Els tres linajes són també vocalmente divergents.[3] La classificació del Congrés Ornitológico Internacional (IOC) tracta a pampa com l'espècie separada Pampa pampa, el colibrí pampa.[7] La proposta 2022-A-5 al Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) recomana el reconeiximent de P. pampa com a espècie separada en base en les diferències genètiques i experiments de resposta al «play-back» i el tractament de P. excellens com subespecie, en base en les poques diferències genètiques.[8]
Les espècies actualment en el gènero Pampa s'han inclós fins a recentment en el gènero Campylopterus. No obstant, basant-se en la filogenia molecular presentada per McGuire et al. (2014),[9] es va descobrir que el gènero Campylopterus era parafilético, i que les llavors espècies Campylopterus curvipennis i C. rufus no pertanyien al mateix; per a resoldre esta parafilia es va requerir la resurrecció del gènero Pampa.[10][3]
La forma descrita Pampa curvipennis yucatanensis Simon, 1921, es considera un sinònim de P. c. pampa.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons la classificació Clements Checklist/eBird[5] es reconeixen tres subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Pampa curvipennis curvipennis (Deppe, 1830) – est i sur de Mèxic, des del suroest de Tamaulipas fins al nort d'Oaxaca, passant pel surest de Sant Luis Potosí, el sur d'Veracruz i el noreste de Pobla.
- Pampa curvipennis pampa (Lesson, 1832) – Península de Yucatán al sur fins al nort de Guatemala i Belize; este d'Hondures.
- Pampa curvipennis excellens Wetmore, 1941 – menuda zona del surest de Mèxic centrada en la Serra dels Tuxtlas, Jesús Carranza i Uxpanapa (sur de Veracruz) i est d'Oaxaca.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 25 de febrer de 2025. P. 127.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 8 de maig de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Campylopterus curvipennis en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Pampa, curvipennisp. 125»
- ↑ 5,0 5,1 Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
- ↑ (2011).BMC Evolutionary Biology.11:38ISSN 1471-2148.doi:10.1186/1471-2148-11-38.
- ↑ IOC World Bird List: Hummingbirds
- ↑ (octubre de 2021).North & Middle America Classification Committee.
- ↑ McGuire, J., Witt, C., Remsen, J.V., Corl, A., Rabosky, D., Altshuler, D. & Dudley, R. (2014). «Molecular phylogenetics and the diversification of hummingbirds». Current Biology.
- ↑ Stiles, F.G., Remsen, J.V. & Mcguire, J.A. (2017). «The generic classification of the Trochilini (Aves: Trochilidae): Reconciling taxonomy with phylogeny». Zootaxa.