Palaeolama
Palaeolama[1] és un gènero extint de mamífers artiodàctils de la família Camelidae, que va evolucionar en Norteamérica durant el Plioceno, fa aproximadament 2 millons d'anys. El gènero es diversificó i es va desplaçar a Sudamérica com a part del Gran Intercanvi Americà. Es va extinguir durant el fi del Pleistoceno i començos del Holoceno.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Els seus restants s'han colectado des dels estats de Califòrnia i Florida en els Estats Units, fins al sur de la Patagonia. En Sudamérica s'ha exhumat material corresponent a este gènero en la Argentina, Bolívia, Brasil, Chile, Equador, Perú, i Uruguay.
- Amèrica del Nort
En Amèrica del Nort, Palaeolama (Hemiauchenia) es registra des de l'edat Hemphillienses (Plioceno inferior), mentres que Palaeolama (Palaeolama) està ben representada en l'edat Irvingtoniense (Pleistoceno inferior), en els bancs de conchillas de Leisey, Florida.
- Argentina
- Província de Santa Fe;[2]
- Ciutat de Buenos Aires (pis Bonaerense)
- Província de Buenos Aires
- Vila Ballester (pis Puelchense);[3]
- Mercedes;[4]
- Província de Santiago del Estero
- Riu Dolç, barrancas pròximes a la ciutat de #Termes de Riu Fondo. Espècie: Palaeolama (Hemiauchenia) paradoxa.[5]
- Bolívia
- Sitie paleontológico del Pleistoceno mig (Ensenadense) de Tarija. Els eixemplars d'Amèrica del Sur més antics i millor documentats de P. (Palaeolama) provenen d'este lloc. Espècies: Palaeolama weddelli, i Palaeolama hoffstetteri.[6]
- Brasil
- Piauí
- Àrea arqueològica São Raimundo Nonato. Espècies: Palaeolama major i Palaeolama niedae.
- Mines Gerais
- Lloc paleontológico de Lagoa Santa. Espècie: Palaeolama major.[6]
- Riu Gran del Sur
- Santa Vitória do Palmar. Espècie: Palaeolama (Hemiauchenia) paradoxa.[7]
- Uruguaiana. Espècie: Palaeolama (Hemiauchenia) paradoxa.[7]
- Alegrete. Espècie: Palaeolama (Hemiauchenia) paradoxa.[7]
- Itaqui. Espècie: Palaeolama (Hemiauchenia) paradoxa.[7]
- Dom Pedrito. Espècie: Palaeolama (Hemiauchenia) paradoxa.[7]
- Acre. Espècie: Palaeolama major.[7]
- Ceará. Espècie: Palaeolama major.[7]
- Paraíba. Espècie: Palaeolama major.[7]
- Riu Gran del Nort. Espècie: Palaeolama major.[7]
- Pernambuco. Espècie: Palaeolama major.[7]
- Baïa. Espècie: Palaeolama major.[7]
- Sergipe. Espècie: Palaeolama major.[7]
- Mate Grosso do Sul. Espècie: Palaeolama major.[7]
- Chile (tots asignables al Pleistoceno tardà)
- Els Vilos, (31°S, Regió de Coquimbo);
- Chacabuco, (33°S, Regió Metropolitana de Santiago);
- Els Sauces, (38°S, Regió de la Araucanía;
- Mont Vert, (42°S, Regió dels Lagos).[8]
- Perú
En el Perú es va detectar el gènero en:
- Depòsits de l'Alquitrà, prop de Talara (assignat a P. aequatorialis),[9][10]
- Pampa dels Fòssils, La Llibertat.
- Atiquipa (Carretera Panamericana sur, km 596), entre els 200 i els 250 m s. n. m.,, Departament de Arequipa. Coordenades: 15º48’42"S, 74º21’25"W.[11]
- Cupinisque.
Característiques
[editar | editar còdic]El tamany corporal de les majors espècies era comparable al dels actuals camellos i dromediarios. El seu pes va ser calculat en al voltant de 1 t.
Els caràcters que definixen a este gènero són: un tamany superior a les espècies vivents de Lama, un marcat dolicognatismo, i endostilos o columnes interlobulares en M 1 i M 2.
Palaeolama es diferencia de Lama i Vicugna en que les tíbies presenten la apófisis que separa abdós escotaduras astragalianas a l'altura del maléolo intern, mentres que en eixes espècies vivents dita apófisis alcança més avall del maléolo intern.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La sistemàtica dels Camelidae fòssils de Sudamérica és prou confusa en raó de l'homogeneïtat dels tàxons que l'integren.[12]
El gènero Palaeolama va ser descrit originalment per Paul Gervais en l'any 1869, en l'espècie tipo: Palaeolama (Palaeolama) weddelli, que havia segut colectada per primera volta en el Pleistoceno de Bolívia en 1855,[13] sent abundant en les pampes argentines.
Posteriorment, Paul Gervais i Florentino Ameghino varen descriure en l'any 1880 a: Hemiauchenia.
Cabrera,[14][15] i Hoffstetter,[16] varen considerar a Hemiauchenia sinònim més modern de Palaeolama. Webb va tornar a distinguir a Hemiauchenia com un gènero aparte de Palaeolama,[17] i va descriure els seus caràcters diagnòstics. En l'any 1999, Guérin i Faure varen designar a Hemiauchenia com un subgénero de Palaeolama.[18]
En 2007 açò es va revertir, estimant-se que, tal com varen ser abdós concebuts, els dos constituïxen gèneros perfectament separats,[19] posició que continua en 2014.[20]
Un caràcter que permet la diferenciació entre Hemiauchenia i Palaeolama és el hipocono, el qual en el primer gènero presenta forma d'O, i en el segon presenta forma de V.[21]
Espècies
[editar | editar còdic]Este gènero es subdivide en vàries espècies:
- Palaeolama mirifica (Simpson, 1931)
- Palaeolama aequatorialis Hoffstetter (1952) La localitat tipo és: «La Carolina, Equador».
- Palaeolama crassa Hoffstetter (1952) La localitat tipo és: «Riu Chiche, Equador».
- Palaeolama edensis d'Amèrica del Nort.
- Palaeolama gracilis d'Amèrica del Nort.
- Palaeolama macrocephala d'Amèrica del Nort.
- Palaeolama reissi Branco (1883)
- Palaeolama (Palaeolama) weddelli (Gervais, 1855) Trobada en Tarija, Bolívia, i les pampes de l'Argentina.
- Palaeolama hoffstetteri Guérin & Faure, 1999 espècie jagantesca, trobada en el lloc paleontológico del Pleistoceno mig de Tarija, Bolívia.[6]
- Entre les que varen passar a Hemiauchenia es troben
- Palaeolama (Hemiauchenia) guanajuatensis Rancho El Ocote, Guanajuato, Mèxic.[22]
- Palaeolama (Hemiauchenia) blancoensis , Mt. Blanco, Texas. D'Amèrica del Nort.
- Palaeolama (Hemiauchenia) paradoxa (H. Gervais & Ameghino 1880)
- Palaeolama (Hemiauchenia) major Liais, 1872. Va habitar en Amèrica del Sur, des dels Vages peruans fins al nordest del Brasil: àrea arqueològica São Raimundo Nonato (Toca do Serrote do Artur), en Piauí. Va ser colocat en el subgénero Hemiauchenia del gènero Palaeolama. És una espècie prima, que va ser descrita per primera volta en eixemplars dels pisos estratigráficos del Pleistoceno tardà de les cavernes de Lagoa Santa, estat de Mines Gerais, Brasil.[6] Sinònims: Auchenia minor Lund, 1843, Auchenia major Liais, 1872.
- Palaeolama (Hemiauchenia) niedae Guérin & Faure, 1999. Àrea arqueològica São Raimundo Nonato (molt abundant en els llocs de Toca do Garrincho i Toca dona Janela dona Agrane do Antonião), en Piauí. És una espècie molt gran, en dents laterals curtes i ossos de les extremitats particularment llarcs i robusts. Sembla ser un dels herbívors més importants del sector intertropical d'Amèrica del Sur, durant el Pleistoceno superior. Va ser colocat en el subgénero Hemiauchenia del gènero Palaeolama.[6]
Possibles sinònims
[editar | editar còdic]- Palaeolama brevirostris Rusconi, 1930[23] Pleistoceno de l'Argentina;
- Palaeolama leptognatha Ameghino Possible sinònim de Palaeolama major.
- Palaeolama mesolithica H. Gervais & Ameghino[24]
- Palaeolama oweni
Hàbits i causes de la seua extinció
[editar | editar còdic]Segurament viurien en menuts grups que pastarían sempre atents al perill que representaven els variats predadores carnívors. La seua dieta era herbívora.
Va viure fins al Holoceno enjorn, per #lo que va conviure durant alguns milenis en els primitius amerindios. Estos varen donar caça a este animal, a jujar per les troballes provinents de jaciments arqueològics.[25] Segons els especialistes esta podria haver segut una de les causes principals de la seua extinció.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ . Paleobiology Database. Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2012. Consultat el 12 de decembre de 2012.
- ↑ Rusconi, C, (1931) La presència del gènero Palaeolama en els jaciments pleistocénicos de la Província de Santa Fe. en Publicacions del Museu Florentino Ameghino, pp. 1-16, ciutat de Santa Fe, Argentina. p. 1-16, flg. 1-5, pl. I-II
- ↑ Rusconi, Carlos (1967). Animals extinguits de Mendoza i de l'Argentina, pp. 489.
- ↑ Ameghino, Florentino (1935) Els mamífers fòssils de la República Argentina. Volum 20 Taller d'impressions oficials.
- ↑ Deraco, M.V.; Scherer, C.D.; Powell, J.I. (2007) Sobre Hemiauchenia paradoxa del Pleistoceno del riu Dolç, Província de Santiago del Estero, Argentina. Boletim informatiu dona Sociedade Brasileira de Paleontologia. pp. 47 ISSN 1807-2550
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Geobios.32(4)
- 629-659.
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 (Janeiro/Abril 2007).Rev. bras. paleontol. dona Sociedade Brasileira de Paleontologia.10(1)
- 35-52.
- ↑ Labarca, Rafael O. & Patricio G. López (2006) Els mamífers finipleistocénicos de la Formació Quebrada Quereo (IV Regió-Chile): biogeografía, bioestratigrafía i #inferència paleoambientales. Mastozool. neotrop. v.13 n.1 Mendoza ene./juny 2006
- ↑ Churcher, C., 1965 – Camelid material of the genus Palaeolama Gervais from the Talara Tar Seeps, Perú, with a description of a new subgenus Astylolama. Proceedings of the Zoological Society of London, 145: 161-205.
- ↑ Lemon, R. & Churcher, C., 1961 – Pleistocene geology and paleontology of the Talara region, Norwest Peru. American Journal of Science, 259(6): 410-429.
- ↑ Sales, Rodolfo, Marcelo Stucchi, Thomas J. Devries. The Presence of Plio-Pleistocene Paleolama species (Aartiodactyla: Calelidae) on the southern coast of Peru. Bull Inst. Fr. Études Andines. 2003, 32 (2): 347-359.
- ↑ Menegaz, A. N. (2000). Els camélidos i cérvidos del cuaternario del sector bonaerense de la regió pampeana. Tesis doctoral, Facultat de Ciències Naturals i Museu, Universitat Nacional de l'Argent. 214 pp.
- ↑ Gervais, P. (1855) Recherches sur els mammiferes fossiles de l' Amérique méridionale
- ↑ Cabrera, A. (1932). Sobre els camélidos fòssils i actuals de l'Amèrica Austral. Revista del Museu de l'Argent, 33: 89-117.
- ↑ Cabrera, A. (1935). Sobre la Osteología de Palaeolama. Anals del Museu Argentí de Ciències Naturals “Bernardino Rivadavia” 66 Paleontologia de Vertebrats, 38: 283-312.
- ↑ Hoffstetter, R. (1952). Els mammifères Pléistocènes de la République de l’Équateur. Mémoires de la Société Géologique de France, 66: 1-391.
- ↑ Webb, D. (1974) – Pleistocene Crides of Florida, with a brief review of the Lamini. In: Pleistocene Mammals of Florida (S.D. Webb ed.): 170-259; Gainesville: University of Florida Press.
- ↑ Guérin, C. & Faure, M. (1999) "Palaeolama (Hemiauchenia) niedae" nov. sp., nouveau Camelidae du nordest brésilien et sa plau parmi els Lamini d’Amérique du Sud. Geobios, 32(4): 629-659.
- ↑ Scherer, C. S., J. Ferigolo, A. M. Ribeiro and C. Cartelle (2007). Contribution to the knowl-edge of Hemiauchenia paradoxa (Artiodactyla, Camelidae) from the Pleistocene of Southern Brazil. Revista Brasileira de Paleontologia, 10(1): 35-52.
- ↑ Rius-Díaz Sergio D. (2014). Mamífers del Cuaternario de Port Santa Rosa, Departament de Sant Pedro, Paraguay. Bol. Mus. Nac. Hist. Nat. Parag. Vol. 18, n.º 1 (Juny 2014): 67-76.
- ↑ Webb, S. D. (1974). Pleistocene crides of Florida with a brief review of the Lamini. Pp. 170-213 in Webb, S. D. (editor) Pleistocene Mammals of Florida. University of Florida Press.
- ↑ Ruez, D. R. (2005). Earliest record of Palaeolama (Mammalia, Camelidae) with comments on "Palaeolama" guanajuatensis. Journal of Vertebrate Paleontology 25(3):741-744 [J. Alroy/J. Alroy]
- ↑ Rusconi, Carlos (1930) Nova espècie de Palaeolama del Pleistoceno argentí, Palaeolama brevirostris. Rev. Chilena d'Història Natural. N.º 34. pág. 338-345.
- ↑ Cardozo, Armant (1954) Els auquénidos. Editorial Centenari. 284 pàgines
- ↑ Parodi Busts, Rodolfo (1947) La presència del gènero Palaeolama en els túmulos indígenes de Santiago del Estero. en Anals de la Societat Científica Argentina, vol. CXLIII, pp. 3-9, Bs. As.