Camelus ferus
El camello salvage o camello bactriano salvage (Camelus ferus), és una espècie de mamífer artiodàctil de la família Camelidae i del gènero Camelus. És una de les tres espècies de la família que es poden trobar actualment en el Vell Món i l'única de les tres que permaneix en estat salvage.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Durant molt temps els científics havien cregut que la població domèstica del camello bactriano era descendent directa del mateix tàxon al com pertanyien les escasses manades que encara sobrevivien en el centre d'Àsia, les que havia donat a conéixer el explorador i geógrafo rus Nikolái Przewalski en l'any 1878. És per açò que dit tàxon domesticat, el qual ya era denominat científicament Camelus bactrianus, va passar a ser denominat Camelus bactrianus bactrianus, i a les manades salvages li les va batejar en el nom de Camelus bactrianus ferus.
Si be les regles de prioritat imponien que el nom més antic —el de la població domèstica— siga el que deu denominar a l'espècie, d'acort en l'Opinió 2027 de l'any 2003 de la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoológica, es devia donar prioritat als noms dels tàxons salvages originaris front als dels seus descendents domèstics. Si no és aixina, la taxonomia nos estaria indicant la paradoxa de que les poblacions salvages originals són descendents de les domèstiques. Des d'eixe moment abdós tàxons varen passar a denominar-se Camelus ferus ferus en el cas del camello bactriano salvage, i Camelus ferus bactrianus per al camello bactriano domèstic.[1]
La situació sistemàtica va canviar en presentar-se nous anàlisis científics. Proves genètiques d'ADN de mostres de pell preses dels restants d'eixemplars salvages trobats morts, varen ser comparades en les d'eixemplars de la població tradicionalment domèstica; els resultats han segut notables. En cada mostra de pell s'han identificat dos o tres clares divergències genètiques entre abdós tàxons, mostrant una diferència no menor al 3 %, #lo que indica que abdós pertanyen a espècies distintes. Per lo tant, Camelus bactrianus no va ser domesticat partint d'eixemplars de C. ferus, sino en eixemplars d'una atra espècie, la qual, com ha ocorregut en el dromedari selvat (Camelus dromedarius), no ha conseguit mantindre poblacions selvades fins als nostres dies, per #lo que el seu cabal genètic es manté solament en els eixemplars domèstics.
Com a comparació, les diferències entre els humans i el chimpansé pigmeo (Pa paniscus), són de solament el 2 %.[2]
Un atre estudi va buscar un método ràpit i fiable per a detectar eixemplars que anaren el resultat d'hibridacions entre abdós espècies. A través de la proyecció d'un fragment de 804 parells de bases mitocondrials, es varen identificar 8 haplotipos mitocondrials, trobant una alta divergència en la seqüència (1,9 %), demostrant alts nivells de diferenciació mitocondrial entre abdós. El sistema es denomina PCR-RFLP, i pot ser eficaçment empleat tant en pell o sanc, com aixina també en mostres no invasivas, com a pèls o excrements, i inclús en #espècimen de museu.[3]
Història evolutiva
[editar | editar còdic]Les poques manades remanentes de Camelus ferus són les últimes sobreviviente de les que, fa uns 3 o 4 millons d'anys, migraron des del desert d'Arizona en Amèrica del Nort cap al continent asiàtic, creuant pel pas terrestre que es trobava en a on hui se situa el estret de Bering. Una de les vàries espècies en que es irradiaron els camellos nortamericans en Àsia, Camelus bactrianus, va ser domesticada fa uns 4000 anys, generant l'actual camello bactriano domèstic, pero les seues poblacions selvades es varen extinguir. Els camellos de l'espècie Camelus ferus varen eludir la domesticació, i varen continuar en estat salvage fins al dia de hui.
Investigacions de les etapes embrionàries en el dromedari (Camelus dromedarius) han demostrat que, si ben ya des de que naix posseïx una sola joroba, en les primeres etapes fetals té una segona joroba, més menuda, la qual no es desenrolla en proseguir la gestació. Açò sugerix que eixa espècie descendix d'una espècie en dos jorobas, tal volta des del mateix Camelus ferus.[4]
Hàbitat
[editar | editar còdic]El camello salvage habita en el gran desert de Gobi, situat en el sector central del continent asiàtic. És un dels majors deserts del món; en el passat geològic va ser la conca de la mar interior. La vegetació és molt escassa. La seua morfologia varia des de cordilleres rocoses, àrees planes i dures en els sectors extremadament àrits, camps pedregosos, oasis arborats; eriales plans, i grans trams en que solament hi ha altes dunes d'arena. Les pluges són molt escasses, els seus acumulats anuals ronden els 194 mm. Les temperatures poden aplegar en hivern fins a −43 °C, i en estiu fins a 38 °C (més de 55 °C al sol), soportant perfectament estos camellos dits extrems de variació tèrmica.
Gràcies a la seua gran capacitat d'adaptació varen conseguir conquistar un ecosistema tan desfavorable. Inclús en part del seu hàbitat en China es varen realisar durant 45 anys 43 proves nuclears atmosfèriques; a pesar d'això els eixemplars de camello salvage han sobrevixcut a los efectos de dita radiació. Davant l'absència d'aigua dolça, posseïxen una adaptació per a beure l'aigua de charcas de la zona, la qual conta en un contingut de sal més elevat que la mateixa aigua d'mar. El camello bactriano domèstic no conseguix sobreviure bevent aigua en eixe grau de sal. Les investigacions per a explicar cóm el camello selvat conseguix absorbir i secretar tal cantitat de sal encara no han tirat resultats concloents. Si no troben aigua, o si l'aliment és insuficient, els camellos salvages migran a grans distàncies.[5]
Distribució
[editar | editar còdic]El camello salvage és endèmic del desert de Gobi, en el suroest de Mongòlia i el noroest de China.
- Mongòlia
En Mongòlia solament sobreviuen entre 350 i 450 eixemplars en la zona sur-occidental del desert de Gobi Trans-Altai, aixina com des de les estribaciones de la cordillera Edren fins a Shiveet Ulaan, i en l'àrea fronteriça internacional de Hükh Tömörtei.[6] La població en Mongòlia s'ha reduït a la mitat des de l'any 1985.[7] La gran reserva Gobi A va ser creada en l'any 1982.
- China
En China solament sobreviuen uns 650 eixemplars en poques i aïllades subpoblaciones del noroest del país:[8]
- el desert Gashun Gobi (Lop Nur), Gansu;
- el desert de Taklamakán, Xinjiang (esta població podria ya estar extinta);
- el santuari de la naturalea Arjin Shan (Lop Nur), en la vertent nort de les montanyes Shan Arjin;
- la reserva nacional Lop Nur Wild Camel, creada en l'any 2000;
També en àrees adjacents en China de l'àrea de reserva estricta de Mongòlia.
- Distribució històrica
La seua distribució en temps històrics es va estendre des d'afores de la gran curva del riu Groc, a través dels deserts del sur de Mongòlia i del noroest de China, fins al centre de Kazakhstan, a on hui està extinta. A mitan de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, l'espècie es va extinguir en la part occidental de la seua àrea de distribució, persistint solament en les zones més remotes dels deserts de Gobi i Taklamakán.[9]
Costums
[editar | editar còdic]És una espècie diürna, dormint de nit en espais oberts per a evitar el perill. Vaga en menuts grups familiars d'entre 6 i 30 individus, en el cas de les femelles i les seues crío, o de forma solitària en el cas dels machos. En cada part generalment dona a llum una crío, més rarament fins a dos. Els seus depredadors naturals varen ser caçats fins a l'extinció, llevat els llops que encara sobreviuen, i capturen especialment a les crío.
La seua dieta està constituïda per arbustos i pastures. Està ben adaptat per a alimentar-se de plantes espinoses, vegetació seca, i les plantes en alt contingut de sal, és dir, aliments que atres herbívors eviten. L'excés de greix acumulat en la temporada favorable és almagasenat en les jorobas, i allí permaneix com a reserva per a ser utilisat quan l'aliment escasseja.[10]
Conservació
[editar | editar còdic]Des de l'any 2002, el camello salvage va ser elevat a la categoria de risc: espècie en perill crític d'extinció, en raó de la creixent competència humana i la pressió econòmica sobre el seu hàbitat. La població en Mongòlia s'ha reduït a la mitat des de l'any 1985, i estimacions creuen que en les de China ha ocorregut lo mateix.[11] La seua major problemàtica de conservació és l'ocupació dels seus territoris pels pastors per a que pasten els seus animals domèstics.
Les manades remanentes són objecte de caça contínua, de tipo deportiu, i principalment per a evitar que competixquen per aigua i aliments en el ganado i els camellos domèstics. L'hibridació en estos últims també els amenaça, tant en Mongòlia com en China. De 25 a 30 eixemplars es perden anualment, en Mongòlia a causa de la caça, sent 20 els ultimats per any en China per esta raó.
Tindria un impacte en la subpoblación principal chinenca la mineria, tant la llegal com l'illegal, el proyecte de construcció d'una mina de caolín i d'un gasoducte, junt al desenroll industrial associat.
Assumint que la tendència en la taxa de mortalitat es mantindrà en el futur, s'estima que per a l'any 2033 hi haurà a lo manco una reducció del 84 % del total de la població de l'espècie present en l'any 2013.
Solament 15 eixemplars de Camelus ferus són mantinguts en captivitat en centres d'crío d'abdós països.
La fundació: Wild Camel Protection Foundation (WCPF) específicament protegix de l'extinció a les escasses manades remanentes, aixina com evita la destrucció de la seua prístino entorn desértico. Entre els seus guanys es troba el que s'haja establit l'enorme àrea protegida denominada: reserva natural nacional del Camello Salvage de Lop Nur, de 65 000 km².[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gentry, A., Clutton-Brock, J. and Groves, C. P. (2004) The naming of wild animal species and their domestic derivatives. Journal of Archaeological Science 31: 645-651.
- ↑ Hecht,Jeff
- ↑ Silbermayr, K.; P. Orozco-terWengel, P. Charruau, D. Enkhbileg, C. Walzer, C. Vogl, F. Schwarzenberger, P. Kaczensky, and P. A. Burger (2010) Animal Genetics. Volum 41, nº.3, pp 315–318, juny de 2010.
- ↑ Evolutionary History, en la pàgina de la fundació: Wild Camel Protection Foundation.
- ↑ Hàbitat, en la pàgina de la fundació: Wild Camel Protection Foundation.
- ↑ Reading, R. P., Mix, H., Lhagvasuren, B. and Blumer, I. S. (1999). Status of wild Bactrian camels and other large ungulates in south-western Mongòlia. Oryx 33(3): 247-255.
- ↑ Distribució, en la pàgina de la fundació: Wild Camel Protection Foundation.
- ↑ Mix, H., Reading, R. P., Blumer, I. S. and Lkhagvasuren, B. (2002). Status and Distribution of Wild Bactrian Camels in Mongòlia. In: R.P. Reading, D. Enkhbileg and T. Galbaatar (eds), Ecology and Conservation of Wild Bactrian Camels (Camelus bactrianus ferus), pp. 39-48. Mongolian Conservation Coalition and ADMON Printing, Ulaanbaatar.
- ↑ Schaller, G. B. (1998). Wildlife of the Tibetan Steppe. University of Chicago Press, Chicago, USA.
- ↑ Ecologia, en la pàgina de la fundació: Wild Camel Protection Foundation.
- ↑ Population Trend, en la pàgina de la fundació: Wild Camel Protection Foundation.
- ↑ Conservació, en la pàgina de la fundació: Wild Camel Protection Foundation.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Camelus ferus.
Wikispecies té un artícul sobre Camelus ferus.- Pàgina oficial de la fundació: Wild Camel Protection Foundation (WCPF).